dissabte, 3 de desembre de 2016

A propòsit dels informes de la Sindicatura de Comptes



Determinats moviments socials, alguns polítics i certs mitjans han danyat la imatge d'organitzacions i gestors sanitaris en base a lectures esbiaixades dels informes que elabora la Sindicatura de Comptes


Seria molt positiu per a tothom que les al·legacions presentades per les institucions afectades pels informes de la Sindicatura  fossin tingudes en compte en la redacció dels informe definitius i les seves conclusions   



Escrit per Francesc José María Sánchez, advocat
Soci-director del Gabinet Jurídic Francesc José Maria, SLP 



El Tribunal de Comptes ha tornat a decretar la inexistència de responsabilitat comptable en les actuacions d’una empresa pública del sector salut que la Sindicatura de Comptes de Catalunya havia senyalat en un dels seus informes com possible font d’aquella. Enguany ja són molts els pronunciaments  del Tribunal arxivant les diligències obertes sense ni  tan sols arribar a la fase d’enjudiciament.

En tots els casos en els que he intervingut professionalment els arguments en defensa de l’absència de danys en el patrimoni públic derivats de les actuacions que, segons la Sindicatura, podien ser generadores de responsabilitat, no han diferit de les al·legacions formulades per les diferents institucions quan, en tràmit d’audiència, han donat resposta als informes provisionals de la Sindicatura.

Lamentablement aquestes al·legacions de part en el procés de fiscalització i control que du a terme la Sindicatura no solen ser tingudes en compte i passen a formar part d’un annex a l’informe definitiu que invariablement confirma el provisional.

És cert que la Sindicatura es limita a constatar la possible existència d’indicis de responsabilitat comptable i que qui és competent per establir o no la seva existència és el Tribunal de Comptes. Però massa sovint l’òrgan de control català confon la existència d’irregularitats administratives amb indicis de que s’ha produït un dany en el patrimoni públic per negligència greu dels seus administradors i gestors que és la veritable font de la responsabilitat comptable.

Malauradament la sanitat pública catalana ha estat en els últims anys víctima d’un interessat atac polític sistemàtic, des d’opcions polítiques en principi antagòniques (els extrems s’acaben trobant fent pinça), que pretén donar la imatge de que la sanitat és un niu de corrupció i els seus gestors uns rapinyaires, per tal de justificar l’enderrocament d’un model sanitari d’èxit que no agrada a tiris i troians per diferents motius ideològics.

Alguns polítics, moviments socials i determinats mitjans que es consideren a ells mateixos “martell d’heretges” troben bona part dels seus arguments en lectures esbiaixades dels informes que elabora la Sindicatura que, malgrat la seva prudència, objectivament nodreixen l’argumentari d’aquestes corrents ideològiques que es reforcen davant l’opinió pública esgrimint-los com veritats absolutes (només en allò que els va bé per alimentar la seva croada), aprofitant-se de que aquest òrgan de fiscalització i control que depèn del Parlament de Catalunya és percebut pels ciutadans, como no pot ser d’altra manera, com una institució seriosa que actua de forma objectiva i independent. Qui pot posar en dubte a priori les seves conclusions?

Seria convenient que els síndics en l’elaboració dels informes fruit de la seva actuació fiscalitzadora tinguessin present que, en els atzarosos temps que corren a la sanitat pública, el seu contingut transcendeix la mera funció de control per la utilització espúria que fan certs elements en les seves campanyes d’intoxicació de l’opinió pública.

Ajudaria molt a aquest propòsit que les al·legacions de les entitats afectades formulades en el tràmit d’audiència fossin tingudes en compte en la redacció dels informes definitius i les seves conclusions. Les entitats afectades no entenen que no sigui així i que aquests mateixes al·legacions fonamentin l’arxiu de les actuacions iniciades pel Tribunal de Comptes. Ens estalviaríem tots plegat molta feina, angoixes i mals de cap i uns danys a la imatge de les organitzacions sanitàries i dels seus gestors i, per extensió del sistema, que esdevenen irremeiables.



 

Cap comentari:

Publica un comentari