El CatSalut ha promulgat la Instrucció 08/2016 de 30 de novembre, que regula les actuacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per part de les entitats prestadores de serveis sanitaris públics, que no tenen naturalesa pública. Aquesta Instrucció ha entrat en vigor l’1 de desembre mateix.
La Instrucció pot significar el final d’una polèmica generada com a partir de la possible “col·lectivització” de la situació personal d’algun directiu de la sanitat concertada.
Diuen les males llengües que a l’any 2014 hi havia en el sí del SISCAT
una institució que pagava al seu màxim directiu més de 200.000 € bruts a l’any.
Diuen també aquestes mateixes males llengües que aquest fet, que no està acreditat
que sigui cert, en cap cas s’hauria d’haver donat en una institució que ni de
lluny pot ser considerada, ni pel volum de malalts que atén, ni per la complexitat del mateixos, com un
dels centres de màxim nivell de Catalunya. Continuen dient també aquestes males
llengües que el sou d’aquesta persona era del tot desproporcionat amb les
responsabilitats que li tocava assumir.
De ser certa l’existència d’aquest sou, si que algú hauria de posar
límits a l’ambició desmesurada d’alguna persona...
Sigui com sigui, sembla que quan l’existència d’aquest sou (real o no)
va córrer com la pólvora en determinats àmbits, es van encendre algunes
alarmes, i fins i tot algun lletrat il·lustre va elucubrar amb la possibilitat que
si s’aconseguia “col·lectivitzar” el
problema en lloc de ser “pecat d’un”, la situació passaria a ser pecat de molts.
Més enllà de les elucubracions, el que sí que és cert és el que va venir
després quan un sindicat va demanar, emparant-se en la Llei de Transparència,
el sou dels equips directius dels centres del SISCAT, i després d’uns estira i arronsa, finalment l’organisme
competent els va acabar donant la raó. I aquí va agafar més força l’intent de
“col·lectivitzar” la situació al que feia referència abans, quan un nombre no
precisat de directius varen començar a presentar al·legacions contra
l’obligació de donar a conèixer el seu sou.
Sense voler posar més llenya al foc, continuo mantenint el mateix criteri,
exposat ja al blog en entrades anteriors, que bàsicament es fonamenta en dues
qüestions. La primera és que encara ningú m’ha explicat per quin estrany
privilegi, els directius sanitaris han de tenir un sou opac, quan el del seus
treballadors és del tot transparent atès que ve determinat per el que estableix
un conveni col·lectiu. La segona és més d’oportunitat i conjuntura. Amb la que
està caient contra el col·lectiu de gerents i directius del sistema sanitari públic, que són acusats de pràctiques corruptes,
només cal que uns quants d’ells vulguin mantenir uns privilegis difícils
d’explicar intentant establir un espès núvol d’opacitat al voltant del seu sou.
Per tot plegat entenc que la Instrucció que ha dictat el Servei Català
de la Salut, és molt oportuna i ve a resoldre un conflicte que mai
s’hauria d’haver generat. Veiem una
síntesi del que la Instrucció preveu respecte dels sous del equips directius:
Abast de la norma:
Centres, establiments i
serveis del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya
(SISCAT) prestadors de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública.
Informació sobre retribucions:
Les
organitzacions afectades per l’abast de la norma, hauran d’informar al CatSalut
de les “retribucions íntegres” percebudes pels càrrecs directius si el volum de
negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les
administracions púbiques supera el 25% del volum general de l’empresa.
Les empreses
afectades per aquesta obligació també hauran d’especificar quina és la composició
del seu equip directiu.
S’entén com a
retribucions íntegres, el sou (retribucions dineràries o en espècie) tant la
part fixa com la variable. No tenen aquesta consideració les bestretes, el
reemborsament de despeses, la indemnització per danys produïts per raó de
l’exercici, ni les dietes per assistència a les sessions de l’òrgan de govern.
Tenen la
consideració de càrrecs directius aquelles persones que assumeixen la responsabilitat directiva màxima de
l’entitat, o bé disposen d’un contracte d’alta direcció. També tenen aquesta
consideració aquelles persones que sense complir cap dels dos requisits
anteriors, formen part de l’equip directiu i participen de forma directa en la
presa de les grans decisions estratègiques de l’entitat, o tinguin una
subordinació directe amb l’òrgan de govern de l’entitat. (*)
No es consideren
directius els membres dels òrgans de govern sempre que no percebin retribucions
de l’entitat corresponent.
(*) La
interpretació d’aquesta part de la norma pot donar lloc a mals entesos. Segons
l’esperit de la norma, un director de serveis generals, o de comunicació, per
posar dos exemples, té la consideració de directiu?. Al meu entendre, no queda
clar.
La Norma, per
altre banda, obliga a mantenir al dia la pàgina web de les entitats de
titularitat privada incloses en el SISCAT amb tota la informació que segons la
Llei de Transparència els correspon, i si no es disposa de pàgina web o si la
informació que s’hi dona no és complerta, les entitats estan obligades a facilitar
la informació al Servei Català de la Salut quan aquest els la requereixi.
Queda per tant meridianament
clar que el CatSalut vol eliminar qualsevol ombra de dubte sobre les
retribucions del personal directiu. I en aquest sentit aplaudeixo aquesta voluntat
atès que això beneficia a la imatge del sector, i també la dels seus directius,
la immensa majoria dels quals tenen retribucions proporcionades a les
responsabilitats que han d’assumir, que són moltes, i cada vegada amb una inseguretat
jurídica més gran, com a conseqüència d’un marc legislatiu que no es correspon amb
la realitat del dia a dia de la feina dels nostres directius sanitaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada