diumenge, 11 de desembre de 2016

Els sous dels equips directius dels centres del SISCAT. Punt i final a la polèmica?



El CatSalut ha promulgat la Instrucció 08/2016 de 30 de novembre, que regula les actuacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per part de les entitats prestadores de serveis sanitaris públics, que no tenen naturalesa pública. Aquesta  Instrucció  ha entrat en vigor l’1 de desembre mateix.


La  Instrucció pot significar el final d’una polèmica generada com a partir de la possible “col·lectivització” de la situació personal d’algun directiu de la sanitat concertada.



Diuen les males llengües que a l’any 2014 hi havia en el sí del SISCAT una institució que pagava al seu màxim directiu més de 200.000 € bruts a l’any. Diuen també aquestes mateixes males llengües que aquest fet, que no està acreditat que sigui cert, en cap cas s’hauria d’haver donat en una institució que ni de lluny pot ser considerada, ni pel volum de malalts que atén, ni per la complexitat del mateixos, com un dels centres de màxim nivell de Catalunya. Continuen dient també aquestes males llengües que el sou d’aquesta persona era del tot desproporcionat amb les responsabilitats que li tocava assumir.  De ser certa l’existència d’aquest sou, si que algú hauria de posar límits a l’ambició desmesurada d’alguna persona...



Sigui com sigui, sembla que quan l’existència d’aquest sou (real o no) va córrer com la pólvora en determinats àmbits, es van encendre algunes alarmes, i fins i tot algun lletrat il·lustre va elucubrar amb la possibilitat que si s’aconseguia  “col·lectivitzar” el problema en lloc de ser “pecat d’un”, la situació passaria a ser pecat de molts. Més enllà de les elucubracions, el que sí que és cert és el que va venir després quan un sindicat va demanar, emparant-se en la Llei de Transparència, el sou dels equips directius dels centres del SISCAT, i després  d’uns estira i arronsa, finalment l’organisme competent els va acabar donant la raó. I aquí va agafar més força l’intent de “col·lectivitzar” la situació al que feia referència abans, quan un nombre no precisat de directius varen començar a presentar al·legacions contra l’obligació de donar a conèixer el seu sou. 

Sense voler posar més llenya al foc, continuo mantenint el mateix criteri, exposat ja al blog en entrades anteriors, que bàsicament es fonamenta en dues qüestions. La primera és que encara ningú m’ha explicat per quin estrany privilegi, els directius sanitaris han de tenir un sou opac, quan el del seus treballadors és del tot transparent atès que ve determinat per el que estableix un conveni col·lectiu. La segona és més d’oportunitat i conjuntura. Amb la que està caient contra el col·lectiu de gerents i directius del sistema sanitari públic, que són acusats de pràctiques corruptes, només cal que uns quants d’ells vulguin mantenir uns privilegis difícils d’explicar intentant establir un espès núvol d’opacitat  al voltant del seu sou.

Per tot plegat entenc que la Instrucció que ha dictat el Servei Català de la Salut, és molt oportuna i ve a resoldre un conflicte que mai s’hauria d’haver generat. Veiem una síntesi del que la Instrucció preveu respecte dels sous del equips directius:

Abast de la norma:

Centres, establiments i serveis del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) prestadors de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública.

Informació sobre retribucions:

Les organitzacions afectades per l’abast de la norma, hauran d’informar al CatSalut de les “retribucions íntegres” percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions púbiques supera el 25% del volum general de l’empresa.
Les empreses afectades per aquesta obligació també hauran d’especificar quina és la composició del seu equip directiu.
S’entén com a retribucions íntegres, el sou (retribucions dineràries o en espècie) tant la part fixa com la variable. No tenen aquesta consideració les bestretes, el reemborsament de despeses, la indemnització per danys produïts per raó de l’exercici, ni les dietes per assistència a les sessions de l’òrgan de govern.
Tenen la consideració de càrrecs directius aquelles persones que assumeixen  la responsabilitat directiva màxima de l’entitat, o bé disposen d’un contracte d’alta direcció. També tenen aquesta consideració aquelles persones que sense complir cap dels dos requisits anteriors, formen part de l’equip directiu i participen de forma directa en la presa de les grans decisions estratègiques de l’entitat, o tinguin una subordinació directe amb l’òrgan de govern de l’entitat. (*)
No es consideren directius els membres dels òrgans de govern sempre que no percebin retribucions de l’entitat corresponent.

(*) La interpretació d’aquesta part de la norma pot donar lloc a mals entesos. Segons l’esperit de la norma, un director de serveis generals, o de comunicació, per posar dos exemples, té la consideració de directiu?. Al meu entendre, no queda clar.

La Norma, per altre banda, obliga a mantenir al dia la pàgina web de les entitats de titularitat privada incloses en el SISCAT amb tota la informació que segons la Llei de Transparència els correspon, i si no es disposa de pàgina web o si la informació que s’hi dona no és complerta, les entitats estan obligades a facilitar la informació al Servei Català de la Salut quan aquest els la requereixi.


Queda per tant meridianament clar que el CatSalut vol eliminar qualsevol ombra de dubte sobre les retribucions del personal directiu. I en aquest sentit aplaudeixo aquesta voluntat atès que això beneficia a la imatge del sector, i també la dels seus directius, la immensa majoria dels quals tenen retribucions proporcionades a les responsabilitats que han d’assumir, que són moltes, i cada vegada amb una inseguretat jurídica més gran, com a conseqüència d’un marc legislatiu que no es correspon amb la realitat del dia a dia de la feina dels nostres directius sanitaris. 


Cap comentari:

Publica un comentari