dijous, 8 de desembre de 2016

VII Jornada Associativa de la Unió (I)


40 anys d’història, 40 anys de lluita per la consolidació d’un model en el que institucions de titularitat pública i titularitat privada conviuen per oferir als ciutadans un model sanitari d’exit


Anna Cabré: “Tenim les mateixes possibilitats d’arribar als 95 anys que de no arribar-hi




El Recinte Modernista de Sant Pau va acollir la trobada anual dels associats a la Unió Catalana d’Hospitals. En aquesta ocasió es complien a més els 40 anys d’existència de l’entitat, que va  ser constituïda a l’any 1976 per un conjunt d’institucions sanitàries amb l’objectiu de poder donar un millor servei a la població, i poder desenvolupar la funció patronal del sector sanitari català que en aquella època estava orfe d’aquest tipus d’organitzacions. Atesa la efemèride, la Junta directiva d’UCH va decidir dedicar aquesta VII Jornada Associativa a la celebració del 40 aniversari de la seva existència.  

La benvinguda i presentació de l’acte va córrer a càrrec de Josep Maria Adserà, vicepresident primer de l’entitat (que va suplir al president absent per motius personals) i Helena Ris, directora general d’UCH. En el seu parlament el Sr. Adserà va fer referència a la constitució de l’entitat a l’any 1976, per iniciativa de 4 entitats sanitàries. Cal recordar que en aquella època, quan la sanitat encara no estava transferida a la Generalitat de Catalunya, i fins i tot aquesta encara no havia estat restituïda, a Catalunya els recursos propis de la seguretat social eren escassos, fet que va comportar que el “ministerio de Sanidad” decidís concertar algunes entitats catalanes per tal de teixir una xarxa assistencial  capaç de donar els serveis de salut a la població. Aquestes entitats  concertades pel “ministerio” són les que van decidir unificar els seus esforços per poder donar un millor servei als ciutadans. Aquelles quatre institucions inicials que varen propiciar el naixement de “La Unió Catalano-Balear d’Hospitals” ara s’ha convertit en 115 entitats associades entre les que n’hi ha de titularitat pública i de titularitat privada. El Sr. Adserà va reforçar el compromís de l’entitat  amb el Model Sanitari Català del que  va assegurar  que “la seva riquesa estava en la seva diversitat”. Va acabar la seva intervenció explicant que “aquests 40 anys d’història són la història de 40 anys d’èxit, perquè  la Unió és un model d’èxit”

Tot seguit va intervenir Helena Ris directora general d’UCH. Va iniciar el seu parlament dient que aquests 40 anys d’història han de servir per iniciar el projecte “+ Futur” en el que “la Unió pretén identificar les tendències de futur que afectaran a la provisió i a l’organització dels serveis sanitaris i socials per construir els escenaris que permetin a les entitats posicionar-se davant dels reptes de futur”. El projecte s’estructura en quatre fases que culminaran amb la publicació del document que s’ha d’elaborar i fer-ne la presentació pública. Tot seguit Helena Ris va presentar al conferenciant convidat, el meteoròleg Francesc Mauri

Francesc Maurí va fer una presentació al voltant del “canvi climàtic” molt interessant i sense dramatitzar . Va explicar que efectivament estem davant d’un canvi climàtic, i de quina manera l’home està contribuint a l’escalfament del planeta, i què podríem fer cada un de nosaltres per minimitzar l’acció de l’home sobre el clima. Tanmateix Francesc Maurí va dir que el clima de la terra està evolucionant cap a una nova època glaciar que por arribar dins de milers d’anys.

Després d’un descans hi va haver una taula rodona amb el títol “Tendències de l’entorn”.

La primera a intervenir va ser Anna Cabré, directora honorària del Centre d’Estudis Demogràfics que va fer unes aportacions de molt interès. Entre les seves afirmacions destaco aquestes:
“les migracions són el fenomen més difícil de predir; la immigració no es pot passar per alt; és més probable que torni a entrar gent que no pas que en marxi”
“la natalitat baixarà perquè la població més nombrosa ja està al voltant dels 40 anys”
“els anys que hem guanyat pel fet de viure més que abans, s’han guanyat per ser jove; s’és jove més temps”
“tenim les mateixes possibilitats d’arribar als 95 anys que de no arribar-hi”
“ens trobarem moltíssima gent entre els 45 i els 65 anys, i aquests seran els que ompliran les consultes  dels metges”


(Continuarà...)


Cap comentari:

Publica un comentari