dijous, 25 de juny de 2020

Algunes reflexions sobre la Covid-19, interpretades des de fora del sistema sanitari


Des del blog he volgut aportar la visió dels protagonistes de la crisi sanitària que encara estem vivint, i per això he comptat amb les aportacions d’infermeres que ho han patit en primera línia. He comentat el document elaborat per els col·legis de metges de Catalunya, el d’infermeres i els gestors sanitaris per apropar també l’opinió d’aquests col·lectius. Les reflexions de les patronals UCH i CSSC al respecte, a través dels seus directors generals, també han estat divulgades en el blog, per a coneixement de qui ho hagi volgut llegir. Avui vull aportar la visió d’un ciutadà de a peu, que ha viscut de molt a prop la crisi del coronavirus i que prefereix restar en l’anonimat; l’anomenaré Sr. Pérez.  





El primer que destaca el Sr. Pérez, és l’abnegació dels professionals sanitaris, en especial aquells que han estat en primera línia per combatre la pandèmia. La ciutadania ha valorat molt positivament la seva dedicació i el fet que es prioritzés l’atenció al malalts tot i no disposar dels equipaments de protecció necessaris per poder fer aquesta feina sense tenir que posar en risc la seva pròpia salut.  

Segons el Sr. Pérez, també ha estat remarcable l’agilitat dels centres sanitaris a l’hora d’incrementar els llits d’UCI. El relaxament de les cotilles administratives degut a l’estat d’alarma ha permès prendre decisions eficients i ràpides a l’hora de reorganitzar l’atenció als malalts crítics, i l’autonomia de gestió, també per als professionals sanitaris, ha evidenciat que quan es confia en les persones, aquestes responen. Recuperar l’autonomia de gestió amb tot el sentit de l’expressió, tant per les organitzacions sanitàries com per als professionals, és un objectiu a tenir en compte per el futur.   

El Sr. Pérez  també denuncia que el departament de Salut, en alguns aspectes, ha arribat tard i malament al problema. Que no hi hagi hagut suficients tests per diagnosticar a tots els que presentaven símptomes és una errada significativa que la ciutadania té molt en compte. La incapacitat per acudir als mercats internacionals ha estat una evidència, i a banda dels tests, cal ressaltar la manca de mascaretes, i la de ventiladors per les UCI. La manca de previsió i de capacitat de reacció del departament de Salut, és lamentablement, una evidència. Tanmateix, la rapidesa amb que s’han muntat hospitals de campanya en poliesportius o s’ha arribat a acords amb hotels per instal·lar-hi hospitals és una realitat que cal destacar en positiu. La utilització d’hospitals privats quan ha estat necessari també és un fet positiu i en aquest aspecte l’actuació del departament de Salut ha estat molt eficient.

El Sr. Pérez, no entén la manca de visió dels suposats “tècnics” que quan va començar a aparèixer la malaltia a Wuhan, no li van donar la importància que realment tenia. Era com una grip, una mica més complicada, però no deixava de ser una grip, ens deien. En la mateixa línia, aquests suposats tècnics també explicaven que les mascaretes no servien per protegir-se del virus, i que no feien falta. Tot plegat un desori perquè finalment s’ha vist que les mascaretes eren necessàries i que la mortalitat i agressivitat de la Covid-19 ha estat significativa.  

Per al Sr. Pérez també resulta incomprensible que l’Estat espanyol tardés tant a reaccionar. Semblava com si es donés més importància als interessos dels poders econòmics que no pas a la salut de les persones. De fet, els estralls de la malaltia no varen disminuir fins que no es va confinar absolutament a la població. Algú hauria de donar explicacions de perquè “la única aurotidad competente del Estado” va actuar tan tard. 

El Sr. Pérez tampoc entén que persones amb símptomes de tenir la malaltia, se’ls deixés a casa i en el millor dels cassos se’ls contactés telefònicament per veure com evolucionaven, sense fer-los els tests. En molts cassos, ni tan sols la trucada. Aquesta va ser una errada de l’atenció primària que, cal reconèixer-ho, va jugar un paper important en la contenció de la malaltia, però que en canvi pel que fa a l’atenció domiciliària, no va resultar tant eficient. 

A destacar positivament les consultes telemàtiques. El Sr. Pérez opina que han vingut per quedar-se però té por que aquesta pràctica pugui perjudicar la relació metge-pacient que caldria preservar. Segurament una visita presencial intercalada entre les visites telemàtiques ajudaria a mantenir el contacte entre els metges i infermeres amb els seus malalts.

Al Sr. Pérez també el va desorientar molt els balls de xifres en el recompte de persones contagiades i difuntes. Tant a Catalunya com a l‘Estat; aquesta és una situació difícil d’entendre. Que si només els èxitus hospitalaris, que si tots... tot un desgavell de dades. També critica que costés tant ser atès pe el 061; llargues esperes amb l’oïda enganxada al telèfon a veure si de l’altre cantó una veu amable et deia...digui?

Un altre tema que va sorprendre positivament al Sr. Pérez va ser l’emprenedoria dels industrials catalans, que en saber-se que no hi havia respiradors, unes quantes companyies catalanes varen decidir entrar amb urgència en aquest mercat. Llàstima que la burocràcia de l’administració, en aquest cas estatal, dificultés l’eficàcia d’aquestes iniciatives.

I seguint amb l’administració estatal, cal assenyalar la vergonya aliena que el Sr. Pérez va sentir en les compareixences informatives del govern espanyol, en les que el tècnic de salut pública apareixia flanquejat per oficials de la guàrdia civil i l’exercit. Suposo que Almodóvar deu haver pres bona nota...                                

Cap comentari:

Publica un comentari