dijous, 19 de maig de 2016

Revés judicial al sindicat Metges de Catalunya



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha desestimat íntegrament la demanda presentada pel sindicat


Els demandants pretenien aconseguir la nul·litat del primer conveni col·lectiu dels centres del SISCAT



Resultat d'imatges de puzzlesCom és sabut, a finals d’octubre de l’any passat, el sindicat Metges de Catalunya va interposar una demanda al TSJC contra la validesa del Primer Conveni Col·lectiu de Treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut. La demanda, de prosperar, hauria afectat a uns 50.000 treballadors de la sanitat pública catalana, a 49 hospitals de la xarxa pública, 80 centres d’atenció primària, 96 centres sociosanitaris i 25 centres de salut mental. Afortunadament la sentència desestima íntegrament la demanda del sindicat mèdic, fet que aporta una certa estabilitat en un sector que està sent contínuament posat en tensió des de fora però també des de la pròpia administració sanitària.

En el seu escrit de demanda el sindicat pretenia impugnar el conveni per diferents motius. Vegem la resposta del TSJC a les diferents al·legacions presentades pel syndicaat:
  1. El sindicat Metges de Catalunya  “va ser exclòs” de la negociació col·lectiva: El TSJC no només nega aquest fet sinó que va més enllà i considera suficientment acreditat que va ser el propi sindicat qui es va auto-excloure de la negociació i de la redacció final del conveni
  2. El Conveni no incorporava cap mesura concreta en matèria de d’igualtat efectiva entre homes i dones: El TSJC determina que segons la normativa legal, incloure aquest tipus de mesures en el conveni és un deure, i que el conveni conté mesures expresses al respecte
  3. Metges de Catalunya ha estat exclòs de diverses comissions (comissió paritària, comissió sectorial de la professió mèdica, comissió d’ocupació i igualtat, comissió sectorial de classificació professional): En resposta a aquest punt el TSJC estableix que no s’ha vulnerat cap precepte normatiu atès que aquestes comissions no tenen competències de negociació, sinó únicament d’avaluació i anàlisi de les situacions creades durant la vigència del conveni. Desestima per tant l’al·legació presentada pel sindicat
  4. Aplicació de l’Estatut Marc del personal estatutari pel que fa a règim de jornada i descansos: El TSJC ha entès que el que el conveni pretén és resoldre la conflictivitat derivada del fet que el còmput de la jornada complementària d’atenció continuada es considerés com a hores extra, i fer que la jornada de treball en els centres sanitaris públics i concertats estigués unificada, garantint així un regim comú aplicable amb caràcter general a tots els centres del SISCAT
  5. Vulneració del principi d’igualtat i no discriminació quan la disposició addicional segona exclou als metges de disposar de dos dies de lliure disposició: sobre aquesta denúncia el TSJC dictamina que el principi d’igualtat es vulnera sinó existeix una raó objectiva i raonable per fer una diferenciació i en aquest sentit determina que els dos dies de lliure disposició s’han  establert únicament per el conjunt de treballadors que han vist incrementada la seva jornada de treball, fet que no s’ha produït en el cas dels metges.
  6. Metges de Catalunya demanava la nul·litat de la disposició addicional primera del conveni per vulneració del principi d’igualtat i no discriminació: el TSJC estableix  que el conveni respecta el principi d’igualtat.

Resultat d'imatges de puzzlesVal a dir que tots aquests punts tenen la seva importància, però n’hi ha un, el 4, que és molt positiu pel sector atès que entre altres conseqüències valida el tema de les guàrdies mèdiques que la inspecció de treball considerava com a hores extres amb la consegüent càrrega econòmica addicional que gravava a les institucions, tant per la via de les cotitzacions com també de les sancions. Per tant la doctrina del Tribunal Suprem que establia que són hores extres tot allò que sobrepassi les 1826 hores no serà més d’aplicació, atès que els convenis a que  afectava varen decaure al finalitzar la seva ultra-activitat al juliol del 2013 i en el conveni vigent actualment i validat per aquesta sentència, aquesta qüestió ha quedat resolta.  

Caldrà veure ara com ho acaba interpretant la inspecció de treball, amb les diferents actes que té obertes contra diferents centres de la Xarxa Pública.  El que està clar és que aquesta sentència ajudarà molt a fonamentar jurídicament els recursos contra les actes de liquidació de quotes, i les actes d’infracció que la inspecció de treball ha anat aixecant. 
     
Per tant de tot plegat queda clar que el Conveni que va se ratificat per UCH, CAPSS (CSSC) i ACES per la part patronal i per CCOO, UGT, i SATSE per la part sindical, està perfectament ajustat a Dret, i aquesta sentència li atorga plena validesaAquest decisió del TSJC pot ser recorreguda pel sindicat Metges de Catalunya mitjançant un recurs de cassació ordinari davant del Tribunal Suprem. Si així fos, la nova sentència es produiria en el termini aproximat d’un any.


Cap comentari:

Publica un comentari