dimecres, 11 de maig de 2016

El Consorci Sanitari del Garraf, un consorci singular


Per la seva proximitat geogràfica, aquest Consorci i el de l’Alt Penedès, podrien complementar-se, i fins i tot confluir, en determinadas prestacions.


El fet de compartir gerència, pot facilitar la col·laboració entre les dues entitats



El Dr. Josep Lluís Ibáñez 
El Consorci Sanitari del Garraf és l’únic consorci sanitari català en el que la Generalitat no està representada en el seu òrgan de govern. Aquest fet li atorga unes característiques que el diferencien del que són els consorcis sanitaris convencionals de la sanitat pública catalana. És per aquest motiu que he considerat interessant poder oferir una visió del que és aquest consorci i comparar-lo amb el de l’Alt Penedès, participat majoritàriament per la Generalitat, i més donant-se la coincidència que tots dos consorcis estan sota la gestió de la mateixa persona, el Dr. Josep Lluís Ibáñez.

El Dr. Ibáñez aterra al Garraf, procedent del Consorci Sanitari Integral en el que era responsable de l’assistència primària, a mitjans del 2008 amb un encàrrec molt concret del Servei Català de la Salut: el projecte de creació d’un consorci sanitari que aglutinés el dos hospitals de la comarca (els Camils i St. Antoni Abad) entre els que hi havia una certa “rivalitat” pròpia de la proximitat entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. El Dr. Ibáñez es posa mans a l’obra i a principis del 2009 es crea el nou consorci d’àmbit local del que en formen part els 6 ajuntaments de la comarca del Garraf més Cunit,  i les dues fundacions propietàries dels Hospitals de Sant Camil, i Sant Antoni Abad. Cada una de les fundacions hi participa en un 10%, i els ajuntaments es queden el 80% restant que es reparteixen proporcionalment als habitants amb dret a l’assistència sanitària pública, constatat a través de l’RCA (Registre Central d’Assegurats). Es va nomenar president a l’Alcalde de Vilanova, i Vicepresident al de Sant Pere de Ribes.

Aquesta distribució de la participació en el consorci, fa que cap dels seus membres tingui la majoria, fet que significava que el pressupost, i el deute del consorci no s’havien de consolidar amb cap ajuntament ni amb cap altre administració pública. Aquest fet comportava, que no hi havia una fiscalització prèvia, encara que continues sent un consorci públic, i això podia facilitar la gestió de l’equip directiu.

Però la felicitat no és eterna, i al desembre del 2013, apareix la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Adminsitración Local” (RSAL) que capgira la situació anterior, i entre altres conseqüències comporta que el pressupost del Consorci, i el seu deute, computin amb el de l’Ajuntament de Vilanova,  i obliga a que el personal que treballa en el consorci, sigui personal procedent dels ajuntaments consorciats, entre altres conseqüències. Aquesta nova realitat porta al consell rector a demanar al govern de la Generalitat, que entri en el consorci ocupant els llocs dels ajuntaments. Aquesta petició, està pendent de decisió per part de la Generalitat.

Sembla que una possibilitat  de solucionar el conflicte actual seria que el Consorci del Garraf pogués cercar alguna mena de relació amb un altre consorci en el que ja hi participi majoritàriament la Generalitat. Mentre això no es produeixi, al juliol del 2015, i aprofitant que Francesc Ferrer va deixar voluntàriament la gerència del consorci de l’Alt Penedès, el Dr. Josep Lluís Ibáñez va ser proposat pel CatSalut per assumir també la gerència del consorci veí. Amb aquesta nova responsabilitat, el Dr. Ibáñez incorpora tres responsabilitats de gestió en consorcis, doncs la gerència del Consorci del Garraf, també va rebre  l’encàrrec de gestionar el Consorci de Serveis a les Persones, que va ser un projecte que va tirar endavant amb tota la il·lusió Encarna Grifell quan era regidora de l’Ajuntament de Vilafranca. Aquesta acumulació de responsabilitats ha estat assumida pel Dr. Ibáñez amb la voluntat de millorar la sinergia entre proveïdors, tant necessària per fer reformes en la nostra sanitat pública.

A l’hora de comparar els dos consorcis, el Dr. Ibáñez destaca que el Consorci Sanitari del Garraf és un consorci local no sanitari, per la qual cosa només pot regir-se per la normativa que afecta als consorcis locals de qualsevol tipus, i no per la normativa més especifica dels consorcis sanitaris de la Generalitat, que mentre mantinguin l’autonomia de gestió són contemplats de manera diferent. En resum, un és d’obediència local, ja que qui té la majoria en l’òrgan rector són els municipis de la zona, mentre que en l’altre l’obediència és al CatSalut que és qui té la majoria en l’òrgan rector.


Tot i així, Déu ni do les coses que en aquest mig any han fet conjuntament els dos consorcis a l’hora de coordinar determinats serveis, i que ha vingut a afegir-se a una història prèvia de una gran col·laboració entre els dos consorcis, fet que ha permès millorar l’atenció que es dona als habitants de les dues comarques, al temps que s’aprofitava per racionalitzar les despeses. Tant de bo es trobi la millor fórmula que permeti aconseguir la màxima integració entre els dos ens.   


Cap comentari:

Publica un comentari