divendres, 4 de gener de 2013

La robòtica en la sanitat


Avui, vigilia de la nit de Reis, m'he decidit per deixar córrer la imaginació i exposar un tema de sanitat una mica més distès del que és habitual, tot esperant que els mags arribin un dia o altre, per fi, a Catalunya



Tot i la crisi, la robòtica va adquirint protagonisme en la sanitat catalana. Des de fa ja alguns anys s’han anat desenvolupant diferents sistemes robòtics per donar suport a diverses necessitats assistencials.

Són ja força habituals en els nostres hospitals els robots de farmàcia coneguts com Kardex, que a banda de ser un gran ajut en el magatzematge automàtic dels productes farmacèutics   aporten les seves millors prestacions en la preparació de les unidosi en els serveis de farmàcia hospitalaris evitant errors i estalviant molt de temps comparativament amb els mètodes convencionals de preparació  de les mateixes.

El Robot de farmàcia Kardex

També la robòtica ha aparegut en el camp de la cirurgia, amb el ja famós robot Da Vinci que aporta avantatges molt importants a la cirurgia per laparoscòpia convencional, proporcionant al cirurgià moviments molt més precisos. Van equipats amb una càmera que ofereix al cirurgià imatges tridimensionals d’alta definició en temps real. Avui en dia s’utilitzen sobre tot en operacions de pròstata, reparacions de vàlvules cardíaques i altres procediments quirúrgics ginecològics.  Amb incisions molt més petites, les pèrdues de sang són menors, i el risc d’infeccions disminueix notablement. Tot i el seu cost, a Espanya ja n’hi ha més de 20 unitats, algunes d’elles a Barcelona.  

El robot quirúgic Da Vinci

Tanmateix, més enllà d’aquest parell d’exemples, em vull referir a una altre tipus de robots que estan començant a sorgir en alguns hospitals americans i que combinen la robòtica i les telecomunicacions. Són els robots que poden substituir a les persones  en determinades tasques. Em refereixo al robot anomenat RP-7. En efecte, aquest robot por desplaçar-se per una planta, agafar ascensors, entrar a habitacions amb malalts ingressats i pot prendre algunes constants als malalts enllitats com ara la pressió o la temperatura.


Aquests robots incorporen una càmera a través de la qual un metge “real” pot veure perfectament al malalt i parlar amb ell  establint entre tots dos un diàleg com si “passés visita”. Per la seva banda el malalt veu al seu metge mitjançant una pantalla que el robot porta incorporat. Aquesta “visita” es fa estant el metge a casa seva, sense necessitat que aquest estigui a l’hospital. Aquest fet obre moltes possibilitats a aquests tipus de robot sobre tot en hospitals allunyats on sovint resulta complicat que la plantilla mèdica del centre pugui cobrir les necessitats assistencials les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. 

El robot hospitalari RP-7

De la mateixa manera que l’utilitza el metge també el pot utilitzar una infermera per constatar l’estat del malat, sense tenir-se que desplaçar a l’habitació, restant situada en el control d’infermeria per exemple.

En els primers moments de la seva implantació hi havia un cert temor pel que fa a la reacció de malalts i familiars a l’hora de tenir que parlar amb una “màquina” enlloc de fer-ho amb una persona, però en general l’acceptació del sistema ha resultat prou satisfactòria.

El "metge" dialogant amb la seva pacient i una auxiliar 
Aquest robot presenta avui per avui diversos inconvenients i un d’ells és el seu elevat cost. El preu pot estar rondant els 300.000€ i amb una economia com l’actual és obvi que pocs hospitals podrien permetre’s la seva adquisició. Malgrat aquest inconvenient, alguns estan fent comptes, doncs d’aquí a uns quants anys pot tenir un cost anual que estigui per sota del que avui costa un metge sense una expertesa contrastada que molts hospitals han hagut de contractar per cobrir guàrdies, i quan fas aquests comptes, la temptació és gran, sobre tot si es considera que aquests robots no tenen permisos de maternitat o paternitat, no agafen baixes, les seves bateries es carreguen en unes poques hores, no fan vacances,  no cobren  ni hores extres ni guàrdies, no fan trucades telefòniques als seus països d’origen, etc.

L'RP-7 es desplaça per l'hospital "conduit" pel metge
que teu prou visió per dirigir l'aparell amb precisió
A casa nostra aquest tipus de robot pot tenir una aplicació interessant en els hospitals aïllats, que estiguin relacionats  amb un altre hospital de referència del que depenguin. Seria el cas d’un Hospital com el de Berga o Puigcerdà o Seu d’Urgell, amb dependència de l’Hospital de Manresa per exemple. Des d’aquest últim Hospital un metge podria fer el seguiment d’alguns malalts hospitalitzats en alguns dels altres hospitals esmentats en moments en els que en aquests hospitals no hi hagi dotació de plantilla suficient per assegurar el servei assistencial les 24 hores al dia i els 365 dies a l’any.   


Cap comentari:

Publica un comentari