dimecres, 28 de juny de 2017

Donant voltes a les organitzacions d’economia social



Professor José Luís Monzón:


“Hi ha casos en els que resulta complicat decidir si una organització es pot incloure’s o no dins del que és economia social”

“Al País Basc hi ha una societat anònima que és una organització que té la consideració d’economia social”

“Una Fundació podria ser una organització d’economia social? Depèn” 



A primers de mars, el departament de Salut ens va sorprendre a tots donant a conèixer l’avantprojecte de llei de Fórmules de Gestió de l’Assistència Sanitària. En aquell avantprojecte es recollia el concepte d’economia social, que hem de convenir que com a denominació resulta interessant, però que en canvi comporta un greu inconvenient atès el desconeixement absolut dels requisits que ha d’acomplir una organització per ser considerada d’economia social i la dificultat de “mesurar” l’acompliment d’aquests requisits. Fet no menor si es té en compte que per accedir a la concertació amb el CatSalut algunes organitzacions que avui estan en el SISCAT, caldrà que siguin reconegudes amb aquesta denominació.

Des que el concepte d’economia social va ser inclòs en l’avantprojecte de llei, l’interès per esbrinar-ne el seu significat ha anat in crescendo. Primer va ser el Cercle deSalut qui va organitzar un debat sobre la qüestió amb la participació d’un autèntic expert en la matèria com és el professor José Luís Monzón, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València, i entre altres càrrecs director de l’Observatori Espanyol d’Economia Social. En aquella sessió no es va poder aclarir massa sobre el concepte, atès que més enllà de dir que l’economia social tenia el perímetre molt ben delimitat, es varen explicar les característiques diferenciadores de l’economia social però d’una manera un tant ambigua:

Primacia de les persones i del fi social sobre el capital
Entitats d’adhesió voluntària sorgides de la societat civil
Control democràtic de les decisions
Gestió autònoma, transparent, democràtica i participativa
Les decisions es prenen en funció de l’interès de les persones i no en funció dels interessos del capital.
Aplicació del principis de solidaritat i responsabilitat
Aplicació dels resultats reinvertint-los en el procés al servei del fi social de la entitat, i si es distribueixen excedents no es fa en proporció al capital sinó en funció del treball aportat per els socis.
Independència dels poders públics.

Per continuar aprofundint en el tema, la Unió Catalana d’Hospitals va organitzar recentment un seminari en el que novament el professor Monzón va intentar ampliar les seves explicacions sobre el concepte d’economia social.  Cal dir en primer lloc que el professor Monzón és un home afable que va intentar en la mesura del possible aportar claredat a una qüestió que per definició és força ambigua. A més d’insistir en les característiques indicades abans, que defineixen el que és l’economia social, va aprofundir en el concepte d’entitats productores de mercat i les productores no de mercat. Entre les primeres distingia les societats no financeres i les financeres. Entre les no financeres incloïa les EBA i algunes fundacions, i entre les financeres hi situava les mutualitats de previsió social i les mútues d’assegurances així com algunes fundacions i entitats que podríem denominar particulars (ONCE, CÀRITAS i Creu Roja). Deixava fora de l’economia social a les mútues patronals per exemple.

Davant d’aquest plantejament se li va preguntar si les fundacions que a Catalunya es dediquen a prestar serveis de salut podrien tenir la consideració d’empreses d’economia social, i la seva resposta va deixar glaçat a l’auditori: “depende” va respondre. Segons José Luís Monzón hi ha cassos on resulta difícil decidir si una organització és o no d’economia social i si es pot o no incloure dins d’aquest apartat. Per acabar-ho de complicar, el professor Monzón va explicar el cas d’una empresa del país basc que per la seva finalitat social era també una entitat d’economia social tot i ser una societat anònima. Era el cas d’una organització que va néixer sota la forma jurídica d’una SA, però el seu objectiu social era el d’aconseguir donar feina a persones amb discapacitat, i originàriament els accionistes eren les famílies d’aquestes persones.

Com es pot veure, tot i les afirmacions de que l’economia social està perfectament delimitada amb un perímetre clar i ben definit, la realitat demostra que sí, però no tant. Continuen existint molts dubtes, entre ells qui dona “l’homologació” d’entitat d’economia social. És evident que això no ho pot fer el CatSalut, i d’aquí les meves crítiques al fet que la pròpia llei atorgui el qualificatiu d’economia social a les EBA. Jo no tinc res contra les EBA, al contrari les he defensat en més d’una ocasió i aquí hi ha l’historial del blog si algú ho vol comprovar. Em sembla perfecte que les EBA siguin entitats d’economia social. La pregunta és perquè s’ha acreditat només a les EBA? Què passa amb les mútues? I amb les fundacions privades? I amb les ordes religioses?.

En la seva intervenció el professor Monzón va repetir en diferents ocasions que les EBA eren entitats d’economia social. La única explicació raonable que hi trobo a tanta insistència amb les EBA és que en el seu moment algú no li va explicar prou àmpliament i detallada l’estructura del model sanitari català. En el nostre model, les EBA no són el problema; a Catalunya hi ha 13 EBA que no representen ni el 3% del nombre d’ABS totals del país. El problema està bàsicament en algunes fundacions, entitats de previsió social i ordes religioses, i també les EBA, però fonamentalment el gruix del problema està en aquest altre conjunt d’organitzacions. Seria bo que algú li expliques al professor Monzón l’estructura del nostre sistema sanitari, i que quan això s’hagi fet, i ell s’ho hagi pogut estudiar, poder tornar a escoltar al professor Monzón a veure si ens aporta alguna visió més adaptada a la realitat del nostre sistema sanitari.       

Entenc que paral·lelament a la llei caldrà crear un registre d’entitats d’economia social, que depengui d’una conselleria diferent a la de Salut per evitar susceptibilitats, i seria allà on les EBA, les fundacions, les mútues, i les ordes religioses i altres si s’escau, haurien d’anar a buscar la seva homologació com a entitats d’economia social. No en una llei que regularà les fórmules de gestió de l’assistència sanitària. Avui, tal com està previst en l'avantprojecte de llei, es genera inseguretat jurídica a totes aquelles organitzacions que no saben si reuneixen o no, les condicions per ser admesos dintre del capítol d'empreses d'economia social. I al darrere d'aquesta inseguretat jurídica hi ha moltes institucions del SISCAT, amb milers de treballadors, que es poden veure afectats per la mesura, i que no saben com aquest nou plantejament de la concertació els pot afectar.  

No puc acabar aquest escrit sense fer referència a les permanents contradiccions en que habitualment cau l’administració pública i aquesta vegada tampoc ha estat l’excepció. Aquest avantprojecte de llei basat en les empreses d’economia social estableix com un del requisits per poder tenir aquesta consideració, la democràcia en la presa de decisions, i en l’elecció dels directius. Jo em pregunto on és aquesta democràcia en els consorcis i empreses públiques, i on és aquesta democràcia a l’ICS, per posar dos exemples. Com es pot exigir a tercers que la democràcia sigui un valor important “sine qua non” per concertar amb el CatSalut i en canvi la pròpia administració ni tan sols s’ho planteja? Quina manca absoluta de rigor.

“Vivir para ver...”   

Cap comentari:

Publica un comentari