dijous, 8 de juny de 2017

La prescripció infermera a Catalunya topa amb més dificultats de les que es preveien


El conseller Comin es va mostrar disposat a elaborar una normativa catalana que millorés el decret estatal. Fins ara no ha estat possible.


Alba Brugués presidenta de l’AIFiC:

“El que cal és que un polític s’atreveixi a tirar-ho endavant, deixant de banda les pressions que s’estan exercint per evitar que la prescripció infermera vegi la llum.”
“Insistirem; no abaixarem la guàrdia, fins disposar d’un decret que reguli allò que fem cada dia”  
“La prescripció infermera no és un  problema de les infermeres; és un  problema del sistema sanitari”



Alba Brugés presidenta de l'AIFiC
Aviat farà quasi un any i mig que vaig mantenir una conversa amb Alba Brugués, presidenta de l’AIFiC, en la que ella es mostrava molt il·lusionada amb el compromís que havia adquirit el conseller Comin d’elaborar un decret català per donar cobertura legal a una pràctica habitual que les infermeres venen fent en el seu dia a dia des de fa temps, com és la prescripció de determinats medicaments. Semblava efectivament que el conseller Comin estava disposat a tirar pel dret aprovant una normativa que cobrís legalment la responsabilitat de les infermeres a l’hora de prescriure segons quins medicaments i sota determinades condicions.

Ha passat el temps i pel moment aquest decret no ha vist la llum a casa nostra perquè dona la sensació, vist des de fora, que determinats poders impedeixen que es pugui arribar al consens necessari per fer-ho. En canvi arriba la notícia que a Madrid el “Consejo General de Enfermeria” i el sindicat SATSE sembla que han tancat una posició de consens que serà debatuda pels consellers de salut de les diferents comunitats autònomes en la sessió del “Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salut” que es celebrarà el proper dia 21 a Madrid. No han transcendit fins avui els termes del acord aconseguit i sembla que s’ha constituït una mesa constituïda per metges, infermeres i representants del ministeri, per acordar la modificació de determinats articles del decret anterior. Està per veure si l’acord al que s’arribi en el “Consejo Interterritorial” satisfà o no les  expectatives de les infermeres catalanes.

Així les coses, a Catalunya ens cal una reflexió, sobretot per aquells que han intentat posar pals a les rodes del consens. No hem estat capaços d’elaborar una normativa pròpia, tot i que s’hi ha treballat molt, afirma Alba Brugués presidenta de l'AIFiC, que ressalta que per primera vegada a Catalunya tots els estaments d’infermeria s’han posat a treballar en la mateixa direcció per aconseguir que la normativa fos una realitat. “Hem creat un comitè de crisi en el que s’hi han implicat col·legis professionals, associacions, sindicats, societats científiques, patronals i altres entitats, amb una representativitat molt transversal, però hem topat amb dificultats insalvables”.

He volgut consultar diferents persones per esbrinar quines podien ser aquestes dificultats insalvables, i l’opinió majoritària apunta a un posicionament d’una gran rigidesa dels col·legis de metges catalans i del sindicat Metges de Catalunya, en una actitud molt poc sensible amb el col·lectiu d’infermeres. Fins i tot algun metge ha arribat a dir en algun moment que el fet que les infermeres prescriguin seria un risc per la població.

Durant tot aquest temps que està durant la cerca del consens al voltant del tema, el col·lectiu d’infermeria ha anat fent la feina, i avui en dia estan perfectament identificats els 10 o 15 fàrmacs que elles treballen cada dia i que podrien ser prescrits sense cap problema per les infermeres. De fet, el que les infermeres reclamen és regular (per tenir cobertura legal) allò que elles ja fan cada dia, i que ara podria penalitzar-les per fer-ho.

El que als ciutadans ens costa molt entendre és com es pot justificar que si nosaltres podem acudir tranquil·lament a una farmàcia a adquirir un medicament sense recepta, quan estem en un recinte sanitari aquest mateix medicament no ens el pot receptar una infermera. Això no ho entén ningú.

Veurem com acaba el tema; veurem com queda el decret després de les modificacions consensuades a Madrid; veurem si resol o no el problema. Tot això ho anirem veient. El que  també veurem amb tota certesa és com la infermeria a Catalunya no deixarà de pressionar fort i insistentment per aconseguir una regulació de la situació. “No abaixarem la guàrdia” diu Alba Brugués. Insisteix en que cal que un polític valent es decideixi a agafar el brau per les banyes, i promulgui definitivament el decret. Afirma que el problema de la prescripció infermera “no és un problema de les infermeres; és un problema del sistema sanitari”. De fet, les infermeres catalanes ja han vist com fa anys la consellera Geli va intentar abordar el tema, però els canvis de govern varen impossibilitar fer-ho. Uns anys després varen viure la mateixa experiència quan el conseller Boi Ruiz ho tenia pràcticament a punt, però nous canvis polítics no ho varen fer possible. “Cal desencallar-ho definitivament, sinó a nivell de la pràctica diària, això no es podrà suportar” afegeix Alba Brugés.

A veure si el conseller Comin assumeix el repte i es decideix...


(Continuarà...)         

2 comentaris:

  1. Quina pena, de veritat!!!. Estic d'acord amb l'Alba en el que explica excepte dues coses: esperar que un polític valent faci el pas i que no és un problema de la infermeria. Ambdós qüestions es podrien solucionar amb una acció que fa temps es tenia que haver produït: DEIXAR DE PRESCRIURE ALLÒ PEL QUE NO ESTEM LEGALMENT COBERTS. Sóc dels convençuts que la repercussió que tindria aquesta mesura faria ràpidament que el sistema busqués solucions i que alguns col·legis professionals es replantegessin com afecta als seus representats en el dia a dia. Sobre la repercussió a la ciutadania, fa temps que la nostre professió ha demostrat que seria una davallada en la qualitat assistencial. Però també és cert que en una sanitat pública participada i col·laborativa, els ciutadans també han de dir la seva i els animo a defendre la qualitat assistencial que perdrian si deixem de ser alegals!!.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És l'Alba Brugués qui t'hauria de contestar. Jo interpreto que quan ella diu que la prescripció infermera és un problema del sistema sanitari, ho diu fent referència al problema que es pot generar a la sanitat si les infermeres no tenen cobertura legal per fer la feina que per altre banda fan cada dia. SI la deixen de fer, per manca de cobertura el problema serà del sistema sanitari.
      Tanmateix sembla que els acords als que van arribant a Madrid, passen per un canvi de "terminologia" de manera que en lloc de parlar de prescripció infermera es parlarà de prescripció col·laborativa i això podria obrir les portes a consensuar un nou decret que reguli la situació a gust de l'administració, dels metges i de les infermeres. Es diu que la ministra de sanitat espanyola Dolors Montserrat s'ha implicat molt directament en aquest pacte

      Suprimeix