Per la seva proximitat geogràfica, aquest Consorci i el de l’Alt Penedès, podrien complementar-se, i fins i tot confluir, en determinadas prestacions.
El fet de compartir gerència, pot facilitar la col·laboració entre les dues entitats
 |
| El Dr. Josep Lluís Ibáñez |
El Dr. Ibáñez aterra al Garraf, procedent del Consorci Sanitari Integral
en el que era responsable de l’assistència primària, a mitjans del 2008 amb un
encàrrec molt concret del Servei Català de la Salut: el projecte de creació d’un
consorci sanitari que aglutinés el dos hospitals de la comarca (els Camils i
St. Antoni Abad) entre els que hi havia una certa “rivalitat” pròpia de la proximitat
entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. El Dr. Ibáñez es posa mans a
l’obra i a principis del 2009 es crea el nou consorci d’àmbit local del que en
formen part els 6 ajuntaments de la comarca del Garraf més Cunit, i les dues fundacions propietàries dels
Hospitals de Sant Camil, i Sant Antoni Abad. Cada una de les fundacions hi
participa en un 10%, i els ajuntaments es queden el 80% restant que es
reparteixen proporcionalment als habitants amb dret a l’assistència sanitària
pública, constatat a través de l’RCA (Registre Central d’Assegurats). Es va
nomenar president a l’Alcalde de Vilanova, i Vicepresident al de Sant Pere de
Ribes.
Aquesta distribució de la participació en el consorci, fa que cap dels
seus membres tingui la majoria, fet que significava que el pressupost, i el
deute del consorci no s’havien de consolidar amb cap ajuntament ni amb cap
altre administració pública. Aquest fet comportava, que no hi havia una
fiscalització prèvia, encara que continues sent un consorci públic, i això
podia facilitar la gestió de l’equip directiu.
Però la felicitat no és eterna, i al desembre del 2013, apareix la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de
la Adminsitración Local” (RSAL) que capgira la situació anterior, i entre
altres conseqüències comporta que el pressupost del Consorci, i el seu deute,
computin amb el de l’Ajuntament de Vilanova,
i obliga a que el personal que treballa en el consorci, sigui personal
procedent dels ajuntaments consorciats, entre altres conseqüències. Aquesta
nova realitat porta al consell rector a demanar al govern de la Generalitat,
que entri en el consorci ocupant els llocs dels ajuntaments. Aquesta petició,
està pendent de decisió per part de la Generalitat.
Sembla que una possibilitat de
solucionar el conflicte actual seria que el Consorci del Garraf pogués cercar
alguna mena de relació amb un altre consorci en el que ja hi participi
majoritàriament la Generalitat. Mentre això no es produeixi, al juliol del 2015,
i aprofitant que Francesc Ferrer va deixar voluntàriament la gerència del
consorci de l’Alt Penedès, el Dr. Josep Lluís Ibáñez va ser proposat pel
CatSalut per assumir també la gerència del consorci veí. Amb aquesta nova
responsabilitat, el Dr. Ibáñez incorpora tres responsabilitats de gestió en
consorcis, doncs la gerència del Consorci del Garraf, també va rebre l’encàrrec de gestionar el Consorci de Serveis a les Persones, que va ser un projecte que va tirar endavant amb tota la
il·lusió Encarna Grifell quan era regidora de l’Ajuntament de Vilafranca. Aquesta
acumulació de responsabilitats ha estat assumida pel Dr. Ibáñez amb la voluntat
de millorar la sinergia entre proveïdors, tant necessària per fer reformes en
la nostra sanitat pública.
A l’hora de comparar els dos consorcis, el Dr. Ibáñez destaca que el Consorci
Sanitari del Garraf és un consorci local no sanitari, per la qual cosa només
pot regir-se per la normativa que afecta als consorcis locals de qualsevol
tipus, i no per la normativa més especifica dels consorcis sanitaris de la
Generalitat, que mentre mantinguin l’autonomia de gestió són contemplats de
manera diferent. En resum, un és d’obediència local, ja que qui té la majoria
en l’òrgan rector són els municipis de la zona, mentre que en l’altre
l’obediència és al CatSalut que és qui té la majoria en l’òrgan rector.
Tot i així, Déu ni do les coses que en aquest mig any han fet
conjuntament els dos consorcis a l’hora de coordinar determinats serveis, i que
ha vingut a afegir-se a una història prèvia de una gran col·laboració entre els dos consorcis, fet que ha permès millorar l’atenció que es dona als habitants
de les dues comarques, al temps que s’aprofitava per racionalitzar les
despeses. Tant de bo es trobi la millor fórmula que permeti aconseguir la
màxima integració entre els dos ens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada