Intervenció poc preparada del conseller Comin, on una vegada més la frivolitat del personatge, va alarmar als assistents.
De la seva intervenció se’n pot derivar que els “criteris de preferència” poden afectar també a la salut mental i al sector sociosanitari
El passat 28 d’abril es va celebrar l’Assemblea General Ordinària
d’Associats de La Unió, que en l’acte de cloenda va comptar amb la presència
del conseller de Salut Antoni Comin. L’acte va començar amb mitja hora de
retard perquè el conseller s’havia entretingut més del compte en la visita que anteriorment havia fet a l’Hospital de Viladecans.
El primer en prendre la paraula va ser Salvador Cardús que va parlar
sobre els “Reptes socials de futur al sector sanitari i social a Catalunya”. Va
ser una intervenció interessant en la que va explicar que el debat
públic-privat era molt més emocional que no pas tècnic; un debat d’aquesta
naturalesa mai es fa des de la lògica. Mentre Salvador Cardús desgranava el seu
discurs al voltant d’aquesta línia argumental, la cara del conseller Comin era
tot un poema segons es va poder observar amb nitidesa des dels seients dels
assistents.
To seguit va ser el torn d’Enric Mangas flamant president d’UCH que va
donar la benvinguda al conseller Comin amb un discurs centrat en tres línies.
La primera, la necessitat d’actuar en el camp de la salut mental, a través d’un
Pla de Xoc, atesa la situació generada per la crisi econòmica de la que la
salut mental havia sortit molt mal parada. Avui la salut mental està en situació d’emergència social.
La segona es va centrar en l’exclusió del SISCAT de l’Hospital General
de Catalunya i la Clínica del Vallès.
Recordem que UCH havia votat en contra d’aquesta exclusió en l’últim consell de
direcció del CatSalut. Enric Mangas va dir: “En el nostre model,
l’Administració supervisa els resultats dels centres independentment de la seva fórmula jurídica,
a través dels contractes. Per tant, la titularitat no hauria de ser allò més rellevant”. En la mateixa línia va mostrar la
seva sorpresa per la moció que el PSC va presentar al Parlament de Catalunya
(ja comentada en aquest blog) en la que es parla de centres d’aguts però també
sociosanitaris i de salut mental.
En la tercera línia d’argumentació el president d’UCH va parlar de la directiva europea SEC 2010 que es vol aplicar a centres que en cap cas són
administracions públiques, i que això els pot perjudicar d’una manera molt
evident en tot allò que fa referència a l’autonomia de gestió. En la part final
del seu discurs Enric Mangas va destacar que “aquestes decisions són un clar
atac al model organitzatiu de la sanitat catalana, que fins ara ha pogut
aprofitar el valor de disposar d’una xarxa sanitària diversificada que treballa
al servei del sistema públic de salut, amb resultats que ens situen en les millors
posicions entre els països europeus”
Val a dir que el discurs d’Enric Mangas va ser molt ben valorat per la
majoria d’assistents a l’acte per la seva claredat, la contundència dels
arguments exposats, i pel fet d’estar centrat en els problemes reals que la
sanitat pública catalana té plantejats avui en dia.
Finalment va ser el torn del conseller Comin. D’una manera molt
resumida Comin va dir que ell era una persona molt sincera per tot seguit
valorar positivament el model sanitari català: “Amb una pissarra en blanc, per definir
un model sanitari, el tornaria a fer com ara el tenim: prestació pública
d’accés universal i provisió diversa” Comin va continuar explicant els dos
prejudicis que al seu entendre cal combatre. Aquests prejudicis serien “Aquell que considera que la
diversitat és un problema, de manera que no només la prestació sinó també la
provisió ha de ser pública, inclús diria un dogmatisme; també hi ha un altre
prejudici que diu que la diversitat és magnífica i el problema són els
prestadors de naturalesa pública”. El conseller vol combatre aquests dos
dogmatismes jutjant al sistema sanitari per la qualitat, l’eficiència i la
garantia del dret. “Hem de reconèixer que en aquest triangle, els prestadors de
serveis, segons la seva naturalesa jurídica, ofereixen en cada un d’aquests
vèrtex un balanç diferent.” Segons el conseller, els apriorismes no haurien
d’impedir el diàleg. “Cal endreçar aquest model divers pel que fa a la
provisió, establint criteris de preferència, no d’expulsió. Comptem amb els
proveïdors amb afany de lucre quan se’ls necessiti? Si !!!”. De les seves
paraules es pot deduir que ens els àmbits de salut mental i sociosanitari,
també caldrà establir criteris de preferència, perquè no només s’ha de tenir en
compte el criteri de l’eficiència.
El conseller Comin, va
palesar el seu mal estar quan contestant a la part del discurs d’Enric Mangas
que feia referència a que la titularitat dels centres no hauria de ser
rellevant, va dir “Si la titularitat no és rellevant, llavors que tots els
centres siguin igual. Si la diversitat de titularitat no és important, us
convido a què us tanqueu en una habitació i decidiu que sigueu tots iguals.
Però si no és així, entenc que hi ha algun element que sí que fa que la
titularitat sigui rellevant, però jo tinc un criteri de preferència i no estic en
cap contradicció”.
En la part final de la
seva intervenció, el conseller Comin va mostrar una certa desconsideració, ratllant fins i tot la mala educació, quan referint-se a l’ex conseller Boi Ruiz va dir:
“Amb el Boi, vam decidir junts aquesta mesura que els mitjans de comunciació
diuen desprivatització. Aleshores a
mi em recriminen per fer servir el terme "desprivatització"
i el Boi va dir que sí i va dir que no hi havia una altra manera de dir-ho. No
sé si estar d'acord amb el Boi és estar d'acord amb La Unió, no? el Boi és
vostre, no?”
La frase final: “Els
ciutadans es mereixen que siguem aliats, hem de construir el consens a partir
de les discrepàncies de partida”, deixa clar que les discrepàncies hi són, i a
més no són precisament menors.
La intervenció del
conseller Comin a la cloenda de l’Assemblea de La Unió va deixar molt
preocupats als responsables de la sanitat concertada catalana. En general els assistents van trobar a faltar més concreció en les qüestions que se li havien formulat per part del president d'UCH, sobre les que hi va passar molt de puntetes, va demostrar que es rebota fàcil quan algú argumenta
en contra del que ell té preestablert, la seva frivolitat ja coneguda es va tornar a posar en evidència, va deixar entendre que les decisions
conflictives pel que fa al model sanitari públic actual encara no s’han acabat,
en cap cas va parlar de sanitat, només va parlar d’apriorismes, d'ideologia i
dogmatisme al voltant de la sanitat i va perdre una magnífica ocasió per adreçar-se als gestors de la sanitat pública del país per intentar engrescar-los una mica. En definitiva, preocupació generalitzada
en la majoria de gestors del sistema sanitari públic català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada