BarnaClínic guanya el plet interposat per l ‘Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES)

Els professionals del Clínic es queixen del mal tracte rebut de part d’alguns diputats del Parlament de Catalunya

Si els hospitals privats fan activitat pública, perquè els hospitals públics no poden fer activitat privada? 

Divendres de la setmana passada es va conèixer la sentència sobre la demanda que ACES havia interposat al juliol de 2014, contra BarnaClínic i el Clínic  per suposades irregularitats  en l’ús de recursos humans i materials públics en la realització d’activitats privades  i per competència deslleial. En la sentència, el jutge desestima l’argumentari d’ACES.  La denúncia ha estat desestimada per que el denunciant, en opinió del jutge, no ha aportat documentació suficient que avali les acusacions fetes sobre el Clínic i BarnaClínic. El jutge a més, imputa a ACES el pagament de les costes processals. El jutge conclou que l'activitat de BarnaClínic és legal, que no hi ha competència deslleial i que no hi ha confusió entre activitat pública i privada, perquè estan del tot diferenciades.

 

El judici es va celebrar el 23 de març, i en un comunicat de premsa del mateix dia ACES valorava positivament el procés judicial “donat que s’ha pogut acreditar fruit del rigorós treball legal, pericial i d’investigació realitzat durant els mesos que han transcorregut des de la interposició de la demanda, en què consisteixen les pràctiques deslleials denunciades...” Dons bé, a criteri del jutge, sembla que el rigorós treball presentat, no ha servit per la finalitat que es perseguia.

Més enllà dels posicionaments individuals davant del problema hi ha una consideració que m’agradaria fer, des de la perspectiva de qui desconeix els procediments de la Justícia, però intenta fer servir el sentit comú. Per entendre bé el posicionament d’ACES a mi m’agradaria una resposta mínimament congruent a la situació que tot seguit plantejo:

Si ACES accepta que els centres sanitaris privats puguin fer activitat pública (Hospital General de Catalunya per posar un exemple), com és que ACES s’oposa a que els centres sanitaris públics puguin fer activitat privada?

Al marge d’aquestes consideracions, la sentència  aporta una mica de tranquil·litat a una organització (Clínic i BarnaClínic) que s’ha vist injustament tractada en el Parlament de Catalunya, on ha estat objecte de desqualificacions tant per part de Ciutadans com per part d’ICV, que exigien la paralització immediata de l’activitat de BarnaClínic. Tot plegat ha tingut dues conseqüències: la primera una investigació oberta pel Departament de Salut, que té per objectiu determinar si els procediments administratius seguits per BarnaClínic s’ajusten a Llei, i de l’altre la reacció dels professionals del Clínic, metges i infermeres bàsicament, que han fet arribar a la Presidenta del Parlament  un escrit d’empara (amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona) davant les acusacions infundades (calumnies diu l’escrit) de les que han estat objecte per part d’alguns diputats del Parlament de Catalunya. Sembla que aquest escrit també ha estat adreçat als màxims responsables d’ICV i Ciutadans. 

L’escrit és un manifest de 5 punts. En el primer, demanen als polítics que els metges del Clínic no siguin utilitzats com a suport  a les seves tesis que a més no comparteixen. El segon punt deixa clara la posició dels professionals del Clínic de ser un ens públic i participatiu que vol ser centre d’excel·lència sanitària pública i agraeixen al departament de Salut que es proposi constituir un consorci públic que reclamen es materialitzi quan abans. En el tercer punt, els facultatius es senten orgullosos que una Resolució del Parlament de Catalunya proposés la creació d’un consorci amb incorporació del coneixement clínic en la seva governança. El punt 4 explica que tot i ser un centre públic del SISCAT han donat suport a l’activitat privada desenvolupada a través de BarnaClínic, per que suposa un benefici econòmic per l’Hospital Clínic, sempre que es respectin uns principis ètics i deontològics i vetllen per la transparència del que s’hi fa i per la qualitat de l’assistència que s’hi presta. L’últim punt del manifest és una defensa de la medicina pública i mostren la seva perplexitat per que cap grup parlamentari els hagi preguntat la seva opinió i els hagi demanat els seus arguments, o hagin volgut contrastar opinions. Tot i això es mostren oberts al diàleg.

Hi ha encara un tercer implicat en tot aquest afer, el conseller de Salut Boi Ruiz, al que aquesta sentència donarà més arguments per defensar un dels fronts que el conseller tenia oberts en el Parlament. Esperem que entre la sentència del jutge i el posicionament dels metges del Clínic, els Srs. i Sres. diputats i diputades, puguin dedicar-se a altres qüestions d’interès per la sanitat pública catalana.

www.rbaestudisiprojectes.cat