S’incorpora a l’àmbit de la sanitat privada
El Grup IDC-Quirón, es reforça amb directius de primera línia
 |
| Jaume Raventós s'incorpora com a màxim responsable a Catalunya del Grup IDC Salud - Quirón |
No fa pas masses mesos explicava en aquest blog que l’Ordre de Sant
Joan de Déu, havia reforçat la seva estructura directiva incorporant un conjunt
de professionals de primer nivell per gestionar el conjunt de dispositius
assistencials públics de que l’Ordre disposa a Catalunya. Ara, el grup
IDC-Quirón està fent exactament el mateix, creant una estructura directiva amb
professionals de prestigi per dirigir el conglomerat d’hospitals privats de que
disposa a Catalunya.
Pel que sembla, el Dr. Pedro Rico, procedent del Grup Quirón, ha
assumit dins del conjunt IDCSalut-Quirón la responsabilitat de dirigir l’àmbit
de la sanitat privada en el conjunt del territori espanyol, aglutinant sota la
seva responsabilitat a tots els centres
del Grup que treballen exclusivament per la sanitat privada. En aquest context,
el Dr. Pedro Rico es va fixar amb Jaume Raventós per dirigir exactament el
mateix àmbit assistencial però a nivell
de Catalunya. Sota la responsabilitat de Jaume Raventós quedarien doncs els
hospitals Quirón de Barcelona, Teknon, Dexeus, Clínica del Pilar, i també
l’Hospital Quirón de Saragossa.
Per la seva banda, Xavier Mate continuaria com a màxim responsable del
Grup IDCSalud-Quirón a Catalunya pel que fa als hospitals que tenen alguna
prestació relacionada amb la sanitat pública a més de la privada: Hospital
General de Catalunya, l’Hospital del Sagrat Cor i la Clínica del Vallès.
En Jaume Raventós ha seguit una trajectòria professional brillant. El
seus primers contactes amb el món de la gestió es van produir a l’Hospital
General de la Vall d’Hebron, on es va integrar a un equip directiu dirigit pel
Dr. Ramón Pla com a gerent, que comptava també amb el Dr. Miquel Gallofré en la
direcció mèdica. De Vall d’Hebron, en Jaume Raventós va fer el salt a Berga, ja
com a gerent de l’Hospital Comarcal. De Berga, va passar a la gerència de
l’Hospital Trueta de Girona, quan a l’ICS hi havia de gerent Josep Ganduxé. A
l’any 2004, Carles Manté que aleshores era director general del Consorci
Hospitalari de Catalunya (CHC) va ser nomenat Director del CatSalut, i Jaume
Raventós va ser cridat a substituir-lo a CHC com a director general de Consultoria
i Gestió. Al gener del 2008 va substituir a Jordi Varela (que havia estat
nomenat gerent de l’Hospital de Sant Pau) com a gerent de l’Hospital del Mar i
tot el conglomerat sanitari que hi havia al seu voltant. Després d’intensos
rumors que el situaven a la gerència de l’ICS, finalment a l’any 2011, Jaume
Raventós va ser nomenat gerent de Vall d’Hebron, càrrec en el que només hi va estar 8 mesos, perquè al 2012 va rebre una suculenta oferta professional de
Telefònica, no només des del punt de vista econòmic, que el va portar a
allunyar-se de la gestió de la sanitat per ocupar-se d’implementar solucions
tecnològiques en el camp de la e-Salut.
Ara, Jaume Raventós torna a la gestió sanitària tot i que en l’àmbit
privat. I això mereix una reflexió. Una cosa està clara i és que Jaume Raventós
tenia ganes de tornar a la gestió sanitària sinó encara continuaria a
Telefònica. Perquè torna a la privada i no a la pública? La resposta no és res
més que la conseqüència de les moltes traves que hi ha al sector sanitari
públic i que impedeixen als bons gestors assolir resultats eficients. Però no
oblidem un altre causa: les baixes retribucions que el sector privat està
pagant. El fet d’assimilar el sou d’un gerent a una determinada escala de la funció pública comportarà, i de fet està ja comportant, que els bons gestors
se’n vagin a la privada on poden
gestionar millor i a més són millor retribuïts i no estan sotmesos als atacs
permanents d’un populisme ferotge i
demagògic fruit d’una societat que està perdent els valors i la ètica.
Si seguim molt de temps així, serà molt difícil trobar entre els
gerents dels hospitals públics, professionals dignes d’aquest nom. Només
acceptaran aquest càrrec, aquells que siguin rebutjats per la privada, i per
tant, seran gerents de segon ordre. Quan no es mesura l’abast de les decisions
que es prenen poden passar situacions com aquesta: intentant “protegir” no se
quins conceptes de la sanitat publica (portes giratòries, amiguismes, etc.) en
el fons estàs afavorint a la sanitat privada que cada dia és més competitiva en
contraposició a una sanitat pública, cada vegada més encotillada per la
burocràcia administrativa i pel control pel control. Un país que té aquesta
particular visió, estretesa de mires, difícilment podrà tirar endavant d’una
manera exitosa. No anem bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada