Als consells de govern dels consorcis, hi ha molt de debat però molt poques decisions
El sistema sanitari públic de Catalunya, necessita que algú el defensi, també a nivell de les xarxes socials, que avui són feu exclusiva d’aquells que l’ataquen
Sovint, en el dia a dia del gerent d’un hospital públic apareixen com a mínim tres qüestions que formen part de les seves preocupacions: pagar nòmines, pagar proveïdors i intentar mantenir un diàleg positiu amb el comitè d’empresa. En un pla més estratègic hi situaríem les relacions amb el seu client principal (el CatSalut) sobre tot pel que fa a les previsions de pagament de factures, a les tensions de tresoreria que se’n deriven, i a l’assoliment de l’activitat prevista en el contracte amb el CatSalut com a font principal d’ingressos.
 |
| El marc legal que regula la sanitat pública catalana, no s'adequa ni a les seves necessitats, ni a le seves característiques |
Però si aquest hipotètic gerent, ho és d’un consorci sanitari, les preocupacions del dia a dia, van encara més enllà. Com a novetat, en comparació al gerent anterior, s’hi afegeix a la llista el Consell de Govern del consorci, on en comparació al que passa en altres institucions, en les seves reunions que acostumen a ser mensuals, s’hi genera molt debat i en general no es pren cap decisió. Acaba sent el gerent juntament amb el seu equip, qui ha d’assumir la responsabilitat en absència de decisions col·legiades i triar el camí que li sembla més correcte en funció del problema que es plantegi. Això passa per que els membres dels consells de govern que representen al Departament de Salut, sovint pertanyen a l’hora a altres grups que presenten conflictes d’interès amb la pròpia institució i això condiciona la presa de decisions i genera una situació en la que no queda gens clar quines són les funcions inherents al càrrec de conseller i quines són les seves responsabilitats. Aquesta indefinició deixa al gerent condicionat a altres decisions que no emanen del centre i que tampoc han estat consultades amb el Departament de Salut
Un altre problema derivat del fet de gestionar un consorci, està relacionat amb el “mantra” que ofega avui en dia la sanitat catalana relatiu a la “privatització”. Davant de l’allau de denúncies de privatització dels consorcis (totes elles falses) el sistema està tendint a la “gestió directe”, és a dir, el conjunt del sistema sanitari està anant cap a un “gran ICS”, sotmès al poder de la intervenció i a la sindicatura de comptes, generant enormes dificultats a la presa de decisions dels gerents. Si aquest tema no es soluciona caminem cap a un gran Insalud a la catalana, en el que el sector privat sense ànim de lucre estigui condemnat a desaparèixer, malgrat que a Catalunya ha estat pioner en l’atenció sanitària pública molt abans que fos creada la pròpia seguretat social. Les aberracions que es deriven d’aquesta situació van tant enllà, que en un propera entrada al blog, explicaré uns exemples molt il·lustratius del que ens està passant.
Tanmateix, per entendre com està evolucionant tot plegat, si que m’agradaria explicar com anècdota significativa, que ara fins i tot els esborranys de l’informe d’auditoria que els consorcis fan cada any, han de ser coneguts i aprovats primer per la intervenció abans que el propi Consell de Govern. Cada vegada es dona un pas més per ofegar l’autonomia de gestió.
La pregunta és, i això perquè ens passa? La resposta en opinió d’algun d’aquests gerents és clara: hi ha un problema de comunicació. No hem estat capaços de posar-nos al nivell de la ciutadania des de la perspectiva de la comunicació. Avui en dia les xarxes socials van plenes d’acusacions a la sanitat pública que en la pràctica no troben una resposta vàlida en les pròpies xarxes. S’ataca al sistema sanitari des del desconeixement aprofitant les disfuncions que sens dubte hi han. Però aquestes disfuncions no són la norma i tots estem interessats en eliminar segons quines pràctiques, però fins ara ni el Departament de Salut ni les patronals ni els professionals, han estat capaços de trobar una fórmula que els permeti defensar la validesa del model, l’excel·lència de les prestacions de la sanitat pública catalana, i l’honestedat de tots els procediments del sistema. Cal fer un esforç per corregir les disfuncions, però també cal trobar una canal de comunicació per arribar a la gent, als ciutadans i explicar que a Sanitat es fan les coses bé; molt millor del que alguns volen insinuar. I davant d’això cal reaccionar per que sinó, els que manipulen i distorsionen situacions saben molt bé el que volen i on volen anar i acabaran aconseguint els seus objectius. Però cal fer-ho amb la màxima urgència i demanar a la Justícia que els temes pendents de resolucions judicials es resolguin amb la màxima celeritat possible.
 |
| Ningú defensa a nivell de xarxes socials les acusacions populistes i els "mantres" a que està sotmesa la sanitat pública catalana |
I què fa el govern? Val a dir que els líders polítics de la sanitat catalana que avui governen el país i que coneixen molt bé la bondat del nostre sistema sanitari públic, no tenen la força política que els caldria per defensar i protegir el sistema. És per aquesta manca de força a nivell polític que ara toca als professionals que, tal com han fet al Clínic defensant el model BarnaClínic, surtin massivament a la defensa d’un sistema públic per evitar que el populisme que alguns estan practicant, posi fins i tot en risc la sostenibilitat del sistema i la pervivència de molts llocs de treball.
Encara hauríem de parlar d’un altre element que dificulta la pràctica professional dels gestors dels consorcis sanitaris. Assolir els pressupostos d’activitat per donar resposta als temps de garantia que exigeix el Parlament en la qüestió de les llistes d’espera, requereix uns recursos econòmics que no quadren amb els pressuposts assignats pel CatSalut, fet que encara serà més rellevant si s’acaba signant el nou conveni col·lectiu del sector. Per acabar-ho d’adobar, la intervenció no autoritza noves accions sinó estan suportades per una assignació pressupostària específica, per tant difícilment es podrà avançar en noves accions en aquest any 2015.
En definitiva, traves i dificultats moltes, solucions ben poques, per no dir cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada