dijous, 7 de maig de 2015

Conversa distesa amb Carles Constante

El sistema sanitari públic català, que és un model d'exit inqüestionable, no hauria d'estar constantment en l'eix del debat polític


Catalunya, en contrast amb el que ha succeït a Espanya, ha mantingut els recursos destinats a recerca, tot i la crisi económica.  


A la seva condició de director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante hi afegeix la presidència de l’ICS, la presidència de l’IDI i altres càrrecs de representació. La seva àmplia visió de la realitat sanitària catalana fa que els seus punts de vista siguin tinguts en compte i la seva opinió sigui considerada entre aquells que seguim l’actualitat sanitària del nostre país.

Un dels temes en els que las tasca del Dr. Constante ha estat més vistosa per la seva projecció externa ha estat sens dubte la posada en valor del Pla de Salut. Però el Pla de Salut no és només una molt bona eina per la planificació de la sanitat catalana, sinó que a més comença a ser un factor de canvi real en les estructures sanitàries del país, com a conseqüència que les previsions del Pla de Salut formen part dels objectius dels contractes de gestió del CatSalut, de manera que els centres del SISCAT estan obligats a complir determinades previsions que fan que la “Xarxa” assistencial catalana, sigui no només una xarxa sanitària constituïda per “n” elements, sinó que aquests actuïn com un sistema que respon a uns objectius de salut per la població, que fa que les diferents actuacions dels elements de la xarxa s’orientin a cobrir les previsions i necessitats establertes en el Pla de Salut. Estem doncs davant d’una realitat que ha de ser mot útil per millorar encara més els indicadors d’un sistema públic de salut d’un gran nivell com demostren els seus resultats.

Tanmateix, el Dr. Constante lamenta que un sistema de salut tan exitós com el nostre, estigui contínuament en l’eix del debat polític. I ho lamenta per que no ho troba just i coherent, i entén que aquest debat sovint populista al voltant de la sanitat perjudica i distorsiona la bona feina dels professionals. En aquest línia considera que el Departament està massa sol en la defensa del model sanitari, i quan li pregunto pel paper de les patronals en aquest tema concret, deixa anar un somriure prou entenedor…

La recerca és un altre dels temes que està sota la responsabilitat del Dr. Constante i en aquest àmbit ell destaca especialment dues actuacions: l’enfortiment del sector mitjançant fusions i integracions de dispositius de recerca per guanyar massa crítica, i el manteniment dels recursos destinats a recerca, gràcies a la bona entesa amb el conseller Mas Colell, en un àmbit en el que la despesa a l’Estat espanyol ha baixat considerablement, mentre que Catalunya ha estat molt competitiva en la captació de fons internacionals.  Això és una mostra de la importància que l’acció de govern de la Generalitat  dona a la recerca.

Sobre els canvis a l’ICS, Carles Constante valora positivament precisament allò que jo critico. Quan li vaig comentar que no entenia tants canvis en gerències emblemàtiques a 8 o 9 mesos vista de  les eleccions, em va contestar que precisament aquí estava l’aspecte positiu: s’havien fet canvis independentment de les eleccions per que pels hospitals afectats pels canvis, aquests eren del tot necessaris, i no s’han volgut post-posar la seva realització. En tot cas, lamenta que els canvis no hagin pogut arribar a tots els àmbits territorials en els que hauria estat necessari fer-los. Pel que fa als canvis en la primera línia directiva dels serveis corporatius de l’ICS, el Dr. Constante també  es mostra molt satisfet de totes les incorporacions que s’han fet. “és gent molt bona” em va dir.

Parlant de l’ICS, no es podia quedar fora de la conversa la paralització temporal del Consorci de Lleida. Es va mostrar del tot partidari del Consorci per que tots els efectes que se’n deriven de la seva implantació són positius per la gent de Lleida: gestionar més recursos conjuntament augmentarà l’eficiència en la utilització dels mateixos; les decisions es prendran en el territori, es podran disposar de més especialitats a Lleida, i incrementar molt el nivell de resolució dels problemes de salut a les comarques de ponent, que seran molt més autònoms que ara, amb molta menys dependència de Barcelona. El Dr. Constante només hi veu avantatges pels lleidatans i lamenta que interessos polítics, i algun polític inepte hagin contribuït a generar un estat d’opinió que en cap cas es correspon amb un anàlisi objectiu ni serè, dels beneficis que comporta  crear un consorci sanitari en un territori.

Per tancar l’agradable conversa (el Dr. Constante és un gran conversador) parlem una mica de l’IDI (Institut de Diagnòstic per la Imatge), en el que a banda de mostrar-se satisfet pel canvis en la gerència, destaca un Pla de renovació tecnològica de l’IDI assumit amb recursos propis que es desenvoluparà en els propers anys, la internalització de proves que abans tant l’ICS com l’ICO derivaven a proveïdors externs, i la creació del servei de telediagnòstic pensat per donar servei als centres de l’ICS, però també del SISCAT.


En definitiva, un ampli conjunt de responsabilitats assumides pel Dr. Constante amb rigor i professionalitat i per tant obtenint resultats reals.  Tant de bo, la sanitat catalana pugui comptar per molt de temps, amb professionals del seu perfil.  


Cap comentari:

Publica un comentari