El sistema sanitari públic català, que és un model d'exit inqüestionable, no hauria d'estar constantment en l'eix del debat polític
Catalunya, en contrast amb el que ha succeït a Espanya, ha mantingut els recursos destinats a recerca, tot i la crisi económica.
A la seva condició de
director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante hi
afegeix la presidència de l’ICS, la presidència de l’IDI i altres càrrecs de
representació. La seva àmplia visió de la realitat sanitària catalana fa que
els seus punts de vista siguin tinguts en compte i la seva opinió sigui
considerada entre aquells que seguim l’actualitat sanitària del nostre país.
Un dels temes en els que
las tasca del Dr. Constante ha estat més vistosa per la seva projecció externa
ha estat sens dubte la posada en valor del Pla de Salut. Però el Pla de Salut
no és només una molt bona eina per la planificació de la sanitat catalana, sinó
que a més comença a ser un factor de canvi real en les estructures sanitàries
del país, com a conseqüència que les previsions del Pla de Salut formen part dels objectius dels contractes de gestió del CatSalut, de manera que els
centres del SISCAT estan obligats a complir determinades previsions que fan que
la “Xarxa” assistencial catalana, sigui no només una xarxa sanitària
constituïda per “n” elements, sinó que aquests actuïn com un sistema que respon
a uns objectius de salut per la població, que fa que les diferents actuacions
dels elements de la xarxa s’orientin a cobrir les previsions i necessitats
establertes en el Pla de Salut. Estem doncs davant d’una realitat que ha de ser
mot útil per millorar encara més els indicadors d’un sistema públic de salut
d’un gran nivell com demostren els seus resultats.
Tanmateix, el Dr. Constante
lamenta que un sistema de salut tan exitós com el nostre, estigui contínuament
en l’eix del debat polític. I ho lamenta per que no ho troba just i coherent, i
entén que aquest debat sovint populista al voltant de la sanitat perjudica i
distorsiona la bona feina dels professionals. En aquest línia considera que el
Departament està massa sol en la defensa del model sanitari, i quan li pregunto
pel paper de les patronals en aquest tema concret, deixa anar un somriure prou
entenedor…
La recerca és un altre
dels temes que està sota la responsabilitat del Dr. Constante i en aquest àmbit
ell destaca especialment dues actuacions: l’enfortiment del sector mitjançant
fusions i integracions de dispositius de recerca per guanyar massa crítica, i
el manteniment dels recursos destinats a recerca, gràcies a la bona entesa amb
el conseller Mas Colell, en un àmbit en el que la despesa a l’Estat espanyol ha
baixat considerablement, mentre que Catalunya ha estat molt competitiva en la
captació de fons internacionals. Això és
una mostra de la importància que l’acció de govern de la Generalitat dona a la recerca.
Sobre els canvis a
l’ICS, Carles Constante valora positivament precisament allò que jo critico.
Quan li vaig comentar que no entenia tants canvis en gerències emblemàtiques a
8 o 9 mesos vista de les eleccions, em
va contestar que precisament aquí estava l’aspecte positiu: s’havien fet canvis
independentment de les eleccions per que pels hospitals afectats pels canvis,
aquests eren del tot necessaris, i no s’han volgut post-posar la seva
realització. En tot cas, lamenta que els canvis no hagin pogut arribar a tots
els àmbits territorials en els que hauria estat necessari fer-los. Pel que fa
als canvis en la primera línia directiva dels serveis corporatius de l’ICS, el
Dr. Constante també es mostra molt
satisfet de totes les incorporacions que s’han fet. “és gent molt bona” em va
dir.
Parlant de l’ICS, no es
podia quedar fora de la conversa la paralització temporal del Consorci de
Lleida. Es va mostrar del tot partidari del Consorci per que tots els efectes
que se’n deriven de la seva implantació són positius per la gent de Lleida:
gestionar més recursos conjuntament augmentarà l’eficiència en la utilització
dels mateixos; les decisions es prendran en el territori, es podran disposar de
més especialitats a Lleida, i incrementar molt el nivell de resolució dels
problemes de salut a les comarques de ponent, que seran molt més autònoms que
ara, amb molta menys dependència de Barcelona. El Dr. Constante només hi veu
avantatges pels lleidatans i lamenta que interessos polítics, i algun polític
inepte hagin contribuït a generar un estat d’opinió que en cap cas es correspon
amb un anàlisi objectiu ni serè, dels beneficis que comporta crear un consorci sanitari en un territori.
Per tancar l’agradable
conversa (el Dr. Constante és un gran conversador) parlem una mica de l’IDI (Institut de Diagnòstic per la Imatge), en el que a banda de mostrar-se
satisfet pel canvis en la gerència, destaca un Pla de renovació tecnològica de
l’IDI assumit amb recursos propis que es desenvoluparà en els propers anys, la
internalització de proves que abans tant l’ICS com l’ICO derivaven a proveïdors
externs, i la creació del servei de telediagnòstic pensat per donar servei als
centres de l’ICS, però també del SISCAT.
En definitiva, un ampli
conjunt de responsabilitats assumides pel Dr. Constante amb rigor i
professionalitat i per tant obtenint resultats reals. Tant de bo, la sanitat catalana pugui comptar
per molt de temps, amb professionals del seu perfil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada