dissabte, 26 de desembre del 2015

Proposta d'acord de "Junts pel Si" (JxS) a la CUP en l'àmbit sanitari (i II)


(...Continua de l’entrada anterior)

Continuació del seguiment dels punts de la proposta d’acord, en l’àmbit sanitari, de JxS a la CUP:

El punt 25 de la proposta d’acord estableix un “Pla de Rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central”, que va una mica més enllà de la situació actual en aquest tema però que si es controlen bé els abusos que sens dubte hi podria haver, la seva aplicació no ha de representar cap problema.

El punt 26 determina que caldrà fer una “Revisió dels criteris d’aplicació de la Resolució de 23 de juliol de 2013 de la Secretaria General Tècnica per part de l’ICAM amb l’objectiu de garantir que es mantenen els criteris mèdics de gestió de la incapacitat temporal utilitzats durant els dos primers anys d’aplicació del “Convenio de colaboración con la Generalitat de Catalunya para el control de la incapacidad temporal durante el periodo 2013 a 2106” que es va signar amb l’INSS”. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar en el primer trimestre del 2016. No hi veig tampoc major inconvenient sempre que les coses es facin amb rigor i això no acabi sent un cafè per a tothom com quan es va intentar resoldre la crisi del sector tèxtil a Sabadell, ara fa ja més de 40 anys.

El punt 27 afecta a Tarragona. “Dotar les comarques del Tarragonès d’un nou Pla de Coordinació Territorial que, de forma transparent, estableixi els criteris de contractació anual de serveis sanitaris per part del CatSalut entre els diferents proveïdors del SISCAT del territori, d’acord amb les necessitats de la població. Es garantirà que la governança de les organitzacions públiques responsables de l’execució d’aquest Pla respondrà exclusivament al criteri d’interès públic”. Aquesta instrucció cal aplicar-la durant el primer semestre del 2016. No tinc massa clar l’abast d’aquesta disposició però em dona tota la sensació que es tracta d’un pla “anti Tecla” amb l’objectiu que la participació de la Xarxa Sanitaria Santa Tecla en els possibles acords de futur que es puguin establir a Tarragona tingui un pes relatiu en el conjunt de dispositius sanitaris de la zona.

El punt 28 va en la mateixa direcció que l’anterior però referit a Girona. “Aliança estratègica de l’ICS i l’IAS de Girona per Créixer, Innovar i Millorar en Salut (CIMS Girona)” en el que caldrà revisar i en el seu cas revertir, si no es justifiquen guanys d’eficiència, els processos d’externalització de serveis clínics, començant pel servei d’al·lergologia. També caldrà garantir la plena transparència dels convenis i concursos duts a terme fins al moment en el marc del projecte CIMS i de qualsevol actuació derivada. La seva aplicació està prevista per al primer semestre del 2016. En la meva opinió amb aquesta disposició es busca controlar el projecte CIMS dins d’uns certs marges de manera que no es superin determinades línies vermelles.

El punt 29 fa referència al controvertit Consorci deLleida. “Establir una moratòria en el Consorci sanitari de Lleida per garantir que el seu desenvolupament el configuraran únicament entitats públiques, no incorporarà ni podrà incorporar cap entitat privada, i que tindrà la finalitat d’assolir un Pla d’Atenció Integral i Integrada que simplifiqui la gestió, incrementi el nivell de resolució i redueixi la mobilitat dels pacients dins i fora la Regió Sanitària, amb transparència en relació a la disponibilitat i distribució entre els centres i nivells del Consorci de la totalitat dels recursos assignats pel CatSalut a la Regió i sense ajustar plantilles ni afectar les condicions laborals dels seus professionals. Tot això i sens perjudici per cap de les condicions contractuals i/o laborals dels seus treballadors ni pel volum de la plantilla.” El calendari d’aplicació d’aquesta proposta seria durant el primer semestre del 2016.

Aquest punt és molt important per que si s’accepta la proposta d’acord, el Consorci de Lleida podrà ser finalment una realitat, tal i com estava previst des d’un primer moment: una entitat pública bàsica per la millora de la salut dels lleidatans, constituïda només per l’agregació en un sol ens púbñic, de les entitats públiques locals que avui presten serveis sanitaris públics a les comarques de ponent.    

El punt 30 estableix que “D’acord amb diverses resolucions aprovades al Parlament, no es duran a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària”. Aquest punt no comporta cap inconvenient, sobretot si es dona forma a una directiva europea que regula la contractació dels serveis a les persones, i que aniria en la línia dels que el punt 30 proposa. 

El punt 31, si finalment és acceptat, és molt interessant atès que regula l’activitat privada en els centres públics. En concret el text diu: “L’assistència sanitària privada en centres serveis i establiments del SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic que, si es regula adequadament, té un impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera. Cal tenir en compte que, si es prohibeix en centres del SISCAT, la sanitat pública renunciaria als recursos financers procedents d’aquesta activitat, que tendirien a dirigir-se als centre hospitalaris i sanitaris privats amb afany de lucre, motiu pel qual la patronal dels centes hospitalaris i sanitaris privats amb afany de lucre ha defensat històricament la prohibició de l’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT”. A partir d’aquí es proposen un seguit de garanties que pretenen assegurar que aquesta activitat sanitària privada en centres públics en cap cas vagi en detriment de l’activitat pública, assegurant l’equitat d’accés i establint entre altres mesures, llistes d’espera diferenciades pel dos tipus d’activitat.

Val a dir que el Parlament, erròniament al meu entendre, va fer anular al CatSalut una instrucció en la que aquest regulava l’activitat privada en centres públics, molt ben feta per cert, i que aquesta derogació va ser recollida amb gran alegria per la patronal dels centres privats, atès que la primera conseqüència que se’n derivava era el traspàs d’ingressos que haurien pogut ser per als centres públics, cap als centres privats. Mai vaig entendre quin sentit tenia aquella derogació que ha fet perdre molts diners a la sanitat pública. A vegades, “els pares de la pàtria” també s’equivoquen. Ja és prou important que per una vegada siguin capaços de rectificar.

El punt 32 també podria ser, si s’accepta, molt interessant. Significaria la recuperació per a la ciència del projecte VISC + amb certes limitacions. En concret estableix: “Promoure un programa de “Big Data” sanitari  que garanteixi que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzin projectes de recerca avalats per un CEIC. En tots els cassos, les dades que proporcionarà el programa seran anònimes. En cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació sanitàries (AQuAS)”. Aquest programa s’hauria d’implementar en el primer semestre del 2016.

L’últim punt que fa referència a qüestions sanitàries és el punt 33 que diu: “Garantir la igualtat d’accés a totes les dones lesbianes i/o dones sense parella masculina i/o dones soles a la reproducció assistida, eliminant del protocol actual de la Generalitat de Catalunya l’impediment d’accés a aquestes tècniques a dones sense parella masculina”. L’aplicació d’aquest dret estaria condicionada a l’aprovació d’un nous pressupostos,

I fins aquí, el que estableix la proposta d’acord de JxS a la CUP, en matèria de sanitat. Segons estimacions del propi document, els costos d’aquestes mesures podrien estar al voltant dels 270 milions d’€. Ara només cal esperar a l’assemblea que aquest diumenge 27 la CUP celebrarà a Sabadell i on han de decidir si accepten o rebutgen aquesta proposta d’acord. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada