dissabte, 2 d’agost de 2014

Negociacions pel nou conveni... amb molts interrogants


Només els centres sociosanitaris disposen d’un conveni laboral vigent


No es pot estar constantment reduint jornada i apujant salaris. Aquesta pràctica s’ha de desterrar de la negociació col·lectiva. No hi ha cap economia que ho pugui resistir



A començaments d’octubre caldrà constituir la mesa negociadora del conveni del sector, que abans haurà de ser denunciat per que les converses formals puguin començar. Recordem que el conveni actual afecta només als centres sociosanitaris, i que alguns hospitals d’aguts s’hi han adherit així com alguns centres de primària i salut mental. El quadre es completa amb aquells centres que no s’han adherit a aquest conveni però tenen acords d’empresa, i amb els que tenen conveni propi.


És cert que el conveni vigent té, d’acord a la reforma laboral del PP, una ultra activitat d’un any, per tant en principi sembla que no hi hauria d’haver massa pressa per començar les negociacions, però aquells centres que han negociat amb els seus comitès d’empresa i es regeixen per acords entre ells, si que a 31 de desembre es troben sense referent a no ser que renegociïn novament aquells acords. Davant de la proximitat d’un nou conveni, renegociar condicions pot ser una mica complicat. Tot plegat porta a pensar que els sindicats volen recuperar un conveni de sector, i per tant és esperable que al tornar de vacances es reprenguin les converses informals entre empreses i sindicats per tal que una vegada denunciat el conveni es pugui constituir la mesa negociadora.

Segons algunes fonts, sembla que en les converses informals que s’han mantingut fins ara entre patronals i sindicats, aquestes últims estan deixant molt clar que la seva gran petició en el proper conveni es centrarà en la reducció de jornada. També sembla que les patronals han contestat que es pot parlar de tot allò que no impliqui un increment de costos, i si això és així és evident que una reducció de jornada equival necessàriament a un augment dels costos.

Sobre la jornada laboral voldria insistir en una reflexió que ja he fet en altres ocasions: la única vegada que en un conveni s’ha signat una reducció de jornada va ser en el conveni signat l’any passat. I què tenia de diferent el conveni del 2013 respecte dels anteriors? Doncs que l’any passat, la jornada la va fixar el mediador partint d’una jornada que l’administració pública havia establert dels funcionaris. És a dir en un procés de negociació, els sindicats posen sempre dos elements sobre la mesa negociadora: increment salarial i reducció de jornada. Aquesta situació és la que ha portat al cap de molts anys al drama salarial que estem vivint des de l’any 2010, i és que només els cecs ho poden negar: l’incrementar-se els sous i reduir-se la jornada té com a resultat evident encarir doblement any rere any el cost de l’hora real treballada. I al llarg de molts anys la situació esdevé del tot insuportable per les arques públiques. O baixa la jornada o s’apugen els salaris, les dues coses al mateix temps no hi ha economia que ho resisteixi.

És per això que jo defenso que la jornada desaparegui de la mesa de la negociació, Que sigui l’administració pública qui dicti cada any la jornada laboral dels treballadors públics però també de totes aquelles empreses que presten serveis públics encara que siguin privades, si més no, en el sector de la sanitat.

El govern disposa de dades sobre la situació de l’economia, que els negociadors d’un conveni, sindicats i patronals, no tenen. Poden per tant modular la jornada de treball en funció de les previsions econòmiques del país, incrementant-la en èpoques de crisi, i disminuint-la en èpoques de bonança, i això sense posar en risc l’economia del país. Com més o penso més em decanto per aquesta proposta.


Per altre banda, la negociació del conveni en el sector salut, necessita també un canvi de tarannà. No es pot continuar amb les actituds de sempre; cal no només un canvi d’algunes cares, sinó sobre tot d’un canvi en l’esperit de la negociació col·lectiva. Els temps són uns altres, i el que fa uns anys era bo, avui ja no ho és.  Hi ha en la part empresarial, algun representat que ha estat en la negociació de tots els convenis que s’han signat fina ara, i això s’ha de canviar; avui en dia negociar és un altre cosa que fa 25 anys.


Cap comentari:

Publica un comentari