dissabte, 9 d’agost de 2014

El Grup Quirón i la Sanitat Pública


L’Hospital Sagrat Cor, integrat en el Grup Quirón, rep malalts de la sanitat pública


El CatSalut hauria de clarificar, quan abans millor, si aquesta situació respecta l’esperit de la LOSC


“No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar...”, diu la directora general d’UCH en una entrada al blog de la Unió Catalana d’Hospitals, fent referència a les acusacions de privatització de la sanitat que des de diferents mitjans i diferents col·lectius, es fan contra l’enviament de malats públics a l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, tot i les sessions que des d’UCH s’han fet, dedicades especialment als mitjans, explicant les característiques del sistema sanitari català. Respectant al màxim l’opinió de la Dra. Ris, voldria tanmateix fer unes reflexions al voltant de la situació particular de l’Hospital Sagrat Cor.  

L’Hospital Sagrat Cor es va integrar a la XHUP quan va ser unificat amb l’Hospital Central de l’Aliança en temps del Dr. August Salazar en la dècada dels anys 80. Va ser en aquell moment quan l’Hospital del Sagrat Cor va quedar inclòs dins de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya. Recordem que l’Aliança era una institució privada sense ànim de lucre.

Avui, l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, forma part
del Grup Quirón  
Anys més tard, a l’octubre del 2010, el govern tripartit aprova la venda del contracte de gestió de l’Hospital Sagrat Cor a Capio, sent aquesta una entitat privada amb ànim de lucre i propietat de fons d’inversió privats. Fins aquí el tema no va ser excessivament conflictiu, considerant que Capio era una empresa amb base madrilenya propietària de l’Hospital General de Catalunya. Val a dir que el fet de ser una entitat privada amb ànim de lucre és perfectament legal atès que la LOSC en cap cas exclou de la xarxa sanitària pública de Catalunya als centres de titularitat privada amb o sense ànim de lucre.

El problema ètic, apareix realment des del meu punt de vista, a partir del moment en que IDC (abans Capio), passa a integrar-se al Grup Quirón.  En efecte, aquest Grup és avui el buc insígnia de la sanitat privada de Catalunya, sota les regnes del qual hi ha la majoria d’Hospitals privats de Catalunya: la clínica Teknon, l’Hospital General de Catalunya, la Cínica Dexeus, l’Hospital Quirón, la clínica del Pilar... i l’Hospital Sagrat Cor.

La pregunta és, si en aquest nou escenari, és ètic que el grup privat més important de la sanitat catalana i espanyola (el grup Quirón) sigui un proveïdor més de la sanitat pública catalana i formi part del SISCAT,  a través de l’Hospital Sagrat Cor. Alguna cosa no va si s’accepta aquesta incompatibilitat conceptual. Per resoldre aquesta contradicció, jo em faig la següent pregunta: si ara es refés la LOSC, s’acceptaria aquesta situació que s’ha generat, amb la fusió dels Grups Quirón i IDC? Tinc la certesa que de cap manera es permetria una contradicció tan evident com aquesta .

Helena Ris, directora general d'UCH
Per tant, tot i entenent el que la Dra. Ris explica en el blog d’UCH, si considerem l’Hospital Sagrat Cor com el que “era abans”, enviar malalts públics a aquest hospital no és cap privatització. Ara bé, si atenem a les titularitats del centres sanitaris, és evident que avui en dia, tal com estan les coses, enviar malalts de la sanitat pública al Grup Quirón, grup moltmajoritari de la sanitat privada catalana sens dubte és una privatització evident i irrefutable. 

Cal per tant, resoldre aquesta equació. El CatSalut no es pot quedar mirant a un altre banda, sinó que ha d’agafar el brau per les banyes i decidir que fa amb l’Hospital Sagrat Cor. La situació no és senzilla, però cal afrontar-la.

Vull destacar en positiu, que UCH hagi sortit a defensar que la sanitat catalana no es privatitza. És bo pel sistema sanitari que aquells que el valorem, el defensem amb fermesa. M’agradaria que aquesta defensa de la sanitat publica catalana, UCH la fes sempre que es produeixin atacs denunciant privatitzacions falses, com per exemple en els cassos de Lleida o Tarragona, on no he sentit la veu d’UCH. Potser és que a Lleida i Girona, UCH no té afiliats que li reclamin un posicionament?


“No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar…" efectivament, per això defensar  interessos de persones o institucions concretes no és precisament el més recomanable quan els dubtes raonables són evidents, tot i que diferents sindicats manifestin la seva opinió al respecte. Coneguda és l'habilitat amb la qual determinats poders s'han sabut guanyar la confiança dels sindicats, incomplint després bona part de les promeses fetes. 


Cap comentari:

Publica un comentari