dilluns, 11 de desembre de 2017

El debat sanitari vol incidir en la campanya electoral del proper dia 21


Tanmateix el dia de les eleccions el que està en qüestió és si guanya la força bruta, o guanya la democràcia; si s’accepta el 155, o es rebutja. El dia 21 va de democràcia i va de llibertats. El dia 21 va de dir NO als presos polítics.


Val a dir però, que a més, el dia 21 hi ha en joc el model d’escola catalana, la viabilitat del nostre sistema sanitari públic, o la llibertat d’expressió entre altres qüestions que s’hauran de dirimir.    



El proper dia 21 de desembre els catalans han de decidir moltes coses. La més important és sens dubte si estan d’acord o no amb que l‘article 155 continuï  encotillant la vida política de la societat catalana, i continuï pertorbant de forma molt greu el normal funcionalment de les institucions, també del departament de Salut. Una vegada decidit si s’accepta o no la vigència del 155, i en cas que aquest nefast article sigui rebutjat amb contundència pel poble de Catalunya, les eleccions del dia 21 han de servir també per restituir el govern legítim de Catalunya,  destituït per una decisió del govern espanyol èticament discutible i legalment qüestionable. Un triomf de les forces independentistes hauria d’implicar també l’alliberament dels presos polítics.

Ens agradi o no, aquest és el debat autèntic que les urnes han de resoldre el proper dia 21. És cert que les amenaces sobre Catalunya passen també per altres àmbits sens dubte importants: l’escola catalana està en evident perill segons qui guanyi aquestes properes eleccions, la llibertat d’expressió es veu limitada i condicionada als mitjans de comunicació públics de Catalunya i la sanitat pública pot resultar perjudicada si la cotilla del 155 continua limitant el poder de decisió de les autoritats sanitàries catalanes pel que fa a retribucions, contractacions de personal, compra d’equipaments, recursos per la recerca, etc. És evident doncs que als dos problemes inicials, indiscutibles i bàsics, en aquestes eleccions cal afegir-hi en un segon pla temes que són molt sensibles per a la població, i sens dubte, la sanitat és un d’ells.

Quins són els principals problemes que la sanitat pública té plantejats avui en dia? Estic segur que seriem molts els que coincidiríem assenyalant els següents:
  • Un pressupost insuficient
  • Les injustes retribucions del personal
  • L’envelliment de la població i les seves conseqüències que se’n deriven
  • Les llistes d’espera
  • La manca de professionals
  • La renovació d’equipaments i aparells de diagnòstic

Tots aquests problemes tenen un denominador comú: els diners que el país destina a pagar els serveis sanitaris públics. I per tant, una solució clara a nivell teòric seria aportar més diners a la sanitat. I com es pot aconseguir que la sanitat disposi de més pressupost? Aquesta pregunta ofereix diferents alternatives de resposta:
  • Apujar els impostos als  ciutadans per poder finançar aquest major pressupost. 
  • Incrementar el tant per cent del PIB destinat als serveis sanitaris públics. Aquesta alternativa passa obligatòriament per reduir el tant per cent del PIB que es destina a altres sectors productius, atès que el PIB és el que és. Tal com ha comentat en moltes ocasions l’exconseller de Salut Boi Ruiz, si el tant per cent del PIB que Catalunya destina a la sanitat pública és baix, és perquè altres sectors de l’activitat econòmica estan rebent un tant per cent del PIB superior al que els correspon. 
  • Implementar copagaments o tiquets moderadors de la demanada, que tenen el doble efecte de reduir lleugerament la pressió assistencial i proporcionar minsos ingressos addicionals. Tanmateix aquesta alternativa, si es fa, requereix afinar molt bé per evitar situacions socialment injustes i que puguin perjudicar a persones vulnerables.
  • O una combinació de tot plegat 

Sobre la base de millorar els recursos que la sanitat pública necessita, el Cercle de Salut ha organitzat un debat per avui mateix amb el títol “Polítiques de Salut i Propostes per al Desenvolupament del Sistema Sanitari” en el que els diferents partits polítics que es presenten a les eleccions exposaran els seus punts de vista sobre aquesta problemàtica. Els assistents podran escoltar les propostes que faran:

Marina Geli en representació de Junts per Catalunya; Alba Vergés representant a ERC; Jorge Soler en representació de Ciudadanos; Assumpta Escarp intervindrà en representació del PSC; Marta Ribas serà la representant de Catalunya, en Comú-Podem; i en representació de les CUP sembla que hi participarà Eulàlia Reguant que havia format part junt amb el conseller Comin i Lluís Llach de la comissió negociadora en matèria de sanitat dels acords d’investidura per la presidència de la Generalitat entre les CUP i Junts pel Sí. L’acte està previst que es celebri aquest dilluns dia 11 a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues de Llobregat.


Més enllà de l’interès de les aportacions d’algun/a dels convidats, i més enllà que tots els problemes del sistema sanitari públic tenen com a solució més aportació de recursos al sistema, cal deixar clar que els catalans en aquests eleccions, que tenen un caràcter polític molt marcat, no prendran les seves decisions de vot en funció de les propostes en matèria de salut. Lamentablement l’experiència demostra que més enllà del que diuen els programes electorals, quan els partits aconsegueixen el poder, el programa es guarda al calaix i les promeses passen a la paperera de la història. La decisió del vot del dia 21 va de suport o rebuig al 155; la decisió del dia 21 va de restituir al govern legítim i dir NO als presos polítics i NO als polítics exiliats. La decisió del dia 21 va per tant de democràcia.        





Cap comentari:

Publica un comentari