diumenge, 17 de desembre de 2017

Debat organitzat pel Cercle de Salut al voltant de les propostes electorals dels partits polítics (II)


Els partits polítics amb representació parlamentaria expliquen el seu posicionament sobre diferents temes al voltant del sector sanitari.


El segon bloc de preguntes va comportar discrepàncies entre els participants, però sense que ningú entrés a fons a definir un model organitzatiu per la sanitat pública. Discussions al voltant de la titularitat, i altres tòpics habituals varen completar una sessió sense propostes innovadores i amb les argumentacions de sempre. Només Marina Geli es va diferenciar d'aquesta manca d'imaginació generalitzada tan decebedora dels nostres polítics.



(...Continua de l’entrada anterior)

El segon bloc del debat, basat en l’organització del sistema sanitari i els seus resultats, va introduir més matisos i diferencies entre els participants. Per la seva part Marina Geli defensava que l’autoritat estigués ubicada al departament de Salut, però amb un forta interrelació amb el món local, a través d’una descentralització del sistema. També va defensar canvis en el model de contractació del CatSalut, tendents a retribuir als proveïdors en funció del seu nivell de resolució i enfortir l’autonomia de gestió dels centres. A aquest últim plantejament s’hi va afegir també Alba Vergés dient que “cal pagar en funció dels resultats obtinguts”.

Per la seva banda, el Dr. Jorge Soler demanava que els gestors no haurien de ser nomenats pels polítics mentre que Marta Ribas es decantava cap un control legislatiu estricte sobre l’activitat privada amb recursos públics. Per la seva banda Santiago Rodríguez demanava la des-burocratització del sistema i defensava l’activitat privada quan la pública no té suficient capacitat.

Eulàlia Reguant exigia més control per part dels funcionaris sobre el sistema, negant que això equivalgui a burocratitzar la sanitat. Sobre la titularitat privada de dispositius públics va ser molt gràfica amb la frase: “No podem continuar socialitzant les pèrdues, i privatitzant els beneficis”. També va incidir en les diferències salarials entre professionals, a igualtat de tasques i responsabilitats.

Com a anècdota que resum molt bé les aportacions del debat, cal assenyalar la intervenció de Jaume Padrós president del COMB que al final de l’acte va prendre la paraula per dir que moltes de les afirmacions fetes pels partits polítics al llarg del debat, resultaven fins i tot avorrides, per antiquades i de sobre conegudes per tots els presents. Va demanar que el sector requereix plantejaments  moderns i solucions innovadores.

Manel del Castillo, moderador de l’acte, va actuar amb molta fermesa, impedint picabaralles entre els participants, fet que va contribuir a la fluïdesa general del debat. Va iniciar la seva intervenció intentant justificar el perquè del debat, explicant que en sí del Cercle de Salut la junta directiva havia analitzat la conveniència o no de fer aquest debat. Van acabar concloent que calia fer-lo perquè els ciutadans finalment el dia 21 hauran d’optar per una formació política la qual tindrà una representació parlamentaria que pot trobar-se en la situació de formar govern, el qual aplicarà unes polítiques determinades en matèria de salut. Per tant sembla raonable que els ciutadans puguin conèixer quines seran les polítiques sanitàries que defensaran els partits als que acabin votant.

A nivell teòric, el raonament del Dr. del Castillo és perfecte. El que passa és que quan passem de la teoria a la realitat ens trobem a uns polítics que no aporten cap novetat, que es repeteixen en les seves formulacions sense cap mena d’idea nova per resoldre els problemes de fons. Uns polítics enquistats en un discurs del segle passat.  Si a això hi afegim que les properes eleccions estan sotmeses a una situació d’excepció com és l’aplicació de l’article 155 ens trobem que no seran les diferències de visió dels problemes del sistema sanitari ni les diferents solucions que s’hi vulguin aplicar el que decantarà el vot, sinó que la qüestió que s’ha de dirimir el dia 21 no va de Salut; va de 155; va de legitimitat democràtica, i va de presos polítics. I aquesta realitat, per més que el Cercle de Salut hagi volgut deixar-la de banda, és un fet que planeja sobre el dia a dia dels ciutadans catalans.


(...Continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari