Tres mesos de vacuna Covid

Avui fa tres mesos que l’encara vicepresident Pere Aragonès, i conseller de Salut a l’ombra, acudia tot pinxo a una residència d’avis de l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu de fer-se la foto amb la primera avia vacunada a Catalunya. Obtinguda la instantània i publicada en tots els mitjans de comunicació haguts i per haver, el vicepresident Aragonès ha desaparegut d’escena a l’hora de donar la cara per la manca de vacunes a Catalunya o per donar explicacions per una estratègia de vacunacions plena d’irregularitats, mancada de transparència de manera què a hores d’ara, encara no sabem quants vacunats de primera o segones dosi hi ha a Catalunya per franges d’edat. 

Si que sabem que estem vacunant polítics com Miquel Iceta entre d’altres, fora de cap lògica, i que tenim més persones vacunades de menys de 65 anys que no pas les que superen aquesta edat. 

Amb aquesta alarmant realitat, encara hi ha qui em demana una crítica constructiva... ben difícil m’ho posa...

Tot i així val la pena destacar que aquestes últimes hores s’ha fet un esforç per donar una informació una mica més àmplia sobre les vacunes i sobre els col·lectius que estan sent vacunats. Tanmateix hi continua mancant una informació clara per franges d’edat. No es pot amagar aquesta informació a la ciutadania, al temps que calen explicacions per les irregularitats comeses en la vacunació de polítics, clergues i altres espècimens 

 

És evident que l’origen de tots els problemes està en la manca de vacunes. No estan arribant a Catalunya amb la quantitat necessària per facilitar una progressiva vacunació de la població a un ritme és o menys constant. Ara bé, sent això del tot cert, no hem de deixar de banda les errades significatives de l’estratègia de vacunacions a Catalunya. Un estratègia tan mal concebuda que fins ara ha permès dues situacions rebutjables de ple: que hi hagi més persones vacunades de menys de 65 anys que no pas les majors d’aquesta edat, i que hagi estat possible que alguns “llestos” estiguin ja vacunats sense ser ni personal essencial, ni formar part de col·lectius de risc. L’alcalde i un regidor de Riudoms, l’expresident del Consorci Sanitari de Terrassa o el polític Miquel Iceta són la punta de iceberg d’un seguit de vacunacions fetes fora de l’estratègia prevista per l’administració de vacunes als ciutadans. Això a Catalunya, perquè a Espanya encara ha estat molt pitjor, capellans, militars, família reial, polítics i tutti quanti s’han passat per l’arc del triomf la cua de les vacunacions.  

 

Al bell mig tot aquest maremàgnum de desencerts i contradiccions sorprenen les paraules dites ahir per Pere Aragonés en la seva fallida sessió d’investidura, quan va dir "Estic convençut que es pot millorar la gestió que hem fet de la pandèmia, però si algú diu que ho ha fet bé, no reconeix la veritat". Dona tota la sensació que el conseller de Salut a l’ombra està fent bona aquella dita castellana que diu “mal de muchos, consuelo de tontos”...

 

El resum de tot plegat no és gens esperançador. Amb l’actual mancança de vacunes, amb la manca de rigor de l’administració a l’hora de gestionar les escasses vacunes existents, amb la manca de solidaritat de molts ciutadans que només pensen en ells, amb un departament de Salut molt polititzat però amb poca expertesa, i amb l’espasa de Dàmocles que representa la caducitat dels efectes de les vacunes existents, tot fa preveure que tardarem molt més temps del previst a tenir un 70% de la població protegida atès que al cap d’un any d’administrada la vacuna (sis mesos per segons quina vacuna), aquesta perd els seus efectes de protecció. 

Per això sobten molt algunes declaracions de les autoritats sanitàries catalanes, com les del conseller de  Salut a l’ombra, Pere Aragonès, que aquest dies ha tingut la gosadia de presentar una campanya de vacunació massiva a Catalunya en la que ha arribat a dir què “estem preparats per vacunar a 500.000 persones a la setmana”... Com es nota que el paper tot ho aguanta. D’on sortiran les vacunes? I si arriben, algú es creu que es pugui vacunar a Catalunya a tota aquesta població setmanalment? 

Tanmateix el que succeeix a Catalunya no és diferent del que els passa als espanyols, i per extensió als europeus. Aquesta pandèmia ha posat de manifest entre altres coses la absoluta nul·litat i incompetència d’un organisme com la UE. Una colla de funcionaris ben pagats que en lloc d’aportar solucions generen problemes i dificultats. Com els nostres funcionaris que tan bé coneixem, vaja. Segurament per això, Alemanya es planteja cercar solucions per el seu compte, i estan estudiant la viabilitat de la vacuna Sputnik dels russos. Aquests no s’estan de punyetes...