dijous, 1 d’abril de 2021

Perquè estem a les portes d’una quarta onada?


Cada vegada que el govern de Catalunya ha permès un alt nivell de mobilitat dels ciutadans, la pandèmia ha aguditzat els seus efectes. Va succeir a l’estiu, amb una onada de coronavirus mol accentuada al setembre; va succeir també amb els pont de la Puríssima i les festes de Nadal, amb un repunt molt significatiu dels contagis i de la pressió sobre el sistema sanitari i torna a succeir ara degut a la lleugeresa amb què l’administració catalana ha enfocat la setmana santa.


Mobilitat i avanç de la pandèmia són factors directament proporcionals, i els nostres dirigents polítics ho saben. Tot i així han intentat repetidament fer compatibles els interessos de l’economia amb la lluita contra la pandèmia, i aquesta equació plantejada en aquests termes, no té solució. Malament per la salut dels ciutadans i malament per el sistema econòmic.

 


Estem assistint a una situació decebedora. Tot i que les dades de seguiment de la pandèmia mostren un creixement, l’administració no endureix les restriccions a la ciutadania. Contràriament al que mitja Europa està fent, aquí ens preocupa més l’activitat turística de Setmana Santa, que no pas el control del maleït virus. França tanca les escoles i endureix les restriccions als ciutadans; Alemanya, de cara a la Setmana Santa, també va endurir el confinament fa tan sols un setmana a l’igual que Itàlia i Grècia. Aquí, a Catalunya es mantenen les mesures com si no estiguéssim en portes d’una quarta onada. 


El departament de Salut, en boca de la consellera Vergés, s’ha dirigit a la ciutadania dient: “Fem un crit d'alerta per la situació en què ens trobem. Ja no estem baixant i cal abaixar els indicadors. Demano prudència aquesta Setmana Santa perquè som a temps d'aturar el creixement". Demanant prudència als ciutadans no n´hi ha prou, tal com s’ha demostrat en les tres onades anteriors. A aquesta petició s’hi ha afegit el secretari general del departament de Salut Marc Ramentol, dient que "necessitem de nou la complicitat de la ciutadania. La situació és exigent". Val a dir que els ciutadans el que de veritat necessitem és uns governants capaços de prendre les millors decisions per preservar la salut dels seus ciutadans i d’aquesta manera evitar que l’economia s’enfonsi. Quantes onades del virus hi ha hagut als països orientals? Doncs algú n’hauria de prendre nota.     

 

Si els nostres veïns europeus endureixen les restriccions, si les dades de la pandèmia a casa nostra tornen a ser alarmants, si el nivell de vacunació no supera el 6% de la població, els responsables de l’administració haurien d’entendre que mantenint les mesures existents que ens han portat on estem, no n’hi ha prou. I demanant la col·laboració de la ciutadania tampoc. Governar vol dir prendre decisions, i sembla que alguns entenen que governar consisteix a demanar als ciutadans que es portin bé, quan l’experiència ha demostrat que els ciutadans fan cas omís a aquestes demandes de cordura. 

 

SI el nivell de vacunacions hagués assolit un valor significatiu, s’entendria un cert relaxament de les restriccions establertes per el govern, però malauradament estem a un nivell molt baix de vacunacions, dels més baixos d’Europa. Després de 3 mesos d’haver-se iniciat el procés de vacunacions a Catalunya, a dia d’avui, 31 de març de 2021, només un 5,6% de la població catalana ha estat vacunada amb la pauta complerta. De seguir aquest ritme farien falta uns 54 mesos per vacunar a tota la població. I això sense considerar que la majoria de vacunes administrades tenen una efectivitat d’un any, i per tant caldrà anar revacunant a la població. 

 

El govern català en general, però particularment el vicepresident Aragonès i la consellera de Salut són els màxims responsables d’una estratègia que ha intentat compaginar els interessos de l’economia amb la lluita contra la pandèmia, però és evident, i així ho corroboren els resultats, que aquest intent és una contradicció en si mateix: el funcionament normal de l’economia exigeix un determinat nivell de mobilitat dels ciutadans, i és precisament aquesta mobilitat la que facilita l’expansió de la pandèmia. Estem doncs davant del peix que es mossega la cua...


És cert que no tota la culpa és dels governants catalans. Hem d’afegir a la llista de responsables del desori a la Unió Europea, organització burocratitzada, que en lloc d’alleugerir i facilitar tràmits, els endarrereix i els dificulta. El govern espanyol també hauria d’estar a la llista dels incompetents, atès que no ha sabut defensar els interessos dels ciutadans espanyols davant una UE del tot inoperant. A hores d’ara, el govern de Madrid encara no ha explicat públicament el nombre de vacunes rebudes, les enviades a cada una de les comunitats autònomes, o les que s’han quedat ells per vacunar a la plana major de l’exèrcit, i altres “compromisos”. A Espanya (i també a Catalunya) molt parlar de transparència, però ben poc de dur-la a la pràctica.

 

Finalment, un gran culpable de la situació és la industria farmacèutica, incapaç de complir els compromisos de subministrament de vacunes a què s’havia compromès. Si no milloren el ritme de producció de les diferents vacunes tardarem molts mesos a assolir la immunitat de grup tan necessària, i mentre no s’hi arribi, el risc de noves onades continuarà existint si no prenem com a model a països com la Xina, el Japó i altres països de l’Orient.  

Cap comentari:

Publica un comentari