Desori de les vacunacions a Catalunya, amb una manca de transparència molt preocupant

  

Després que el govern central ha modificat un mínim de tres vegades els criteris de priorització establerts en el programa de vacunacions, hem de felicitar als màxims responsables de la sanitat atès que d’aquella idea inicial que van explicar, què consistia en vacunar amb caràcter prioritari a les persones que presentessin una major vulnerabilitat davant la Copvid-19, s’ha passat a que avui hi ha més persones vacunades menors de 65 anys, que no pas les vacunades que superin aquesta edat. 

Aquest desori és conseqüència de la manca de rigor per part dels dirigents sanitaris que després d’haver explicat que els primers a vacunar-se serien els professionals sanitaris juntament amb els col·lectius més vulnerables, posteriorment han anat afegint col·lectius sota la consideració de personal suposadament essencial.

El cert és que a dia d’avui, els catalans desconeixem amb exactitud el nombre de dosis rebudes, les administrades per franges d’edat com a primera o segona dosi, o les dosi que queden en estoc. Sabem això si   que hi ha gent que ha fet el viu i bé per aquí o bé per allà ja han aconseguit que se’ls administressin les dues dosis de la vacuna.

Continuem sent una país d’espavilats, que es mou al ritme de “gilipolles l’últim”. 

 

 

L’objectiu de la campanya de vacunació era arribar a tota la població de manera progressiva i en diverses etapes. L’ordre de vacunació es va establir segons diferents criteris, com el risc que tenen determinats col·lectius de la població de presentar complicacions o de morir per la COVID-19, el risc d’infectar-se, el fet de considerar-se personal essencial per a la societat i el risc de transmetre la malaltia. Després de diverses modificacions el Consell de Ministres del govern espanyol va establir un programa de vacunacions que determinava 9 grups prioritaris de vacunació. Eren els següents:

Grup 1.- Residents i personal sanitari i sociosanitari en residències de gent gran i centres d’atenció a grans dependents. 

Grup 2.- Personal de primera línia en l’àmbit sanitari i sociosanitari

Grup 3.- Altre personal sanitari i sociosanitari i treballador d’institucions penitenciaries 

Grup 4.- Persones considerades grans dependents que no estiguin institucionalitzades 

Grup 5.- Persones vulnerables per la seva edat, no residents en centres

Grup 6.- Col·lectius en actiu amb una funció essencial per a la societat

Grup 7.- Menors de 60 anys amb condicions de risc alt

Grup 8.- Persones entre 56 i 59 anys

Grup 9.- Persones entre 45 i 55 anys

A Catalunya es va començar vacunant a les persones ingressades a les residències i al personal sanitari dels grups 1 i 2 del pla de vacunacions i tot seguit es va anar ampliant  amb col·lectius inclosos en els grups 3 i 4. Tanmateix de manera incomprensible hem vacunat a més als Mossos d’Esquadra, faltaria més, per assegurar-se que la BRIMO i l’ARRO puguin continuar atonyinant ciutadans. També s’ha vacunat als bombers, i hem vacunat també a policies municipals, no fos cas que no poguessin anar a esmorzar cada matí al seu bar de referència, i avui llegeixo que el departament de Salut està vacunant ara a policies nacionals i guàrdies civils, els mateixos que l’1-O del 2017 ens van pegar com si no hi hagués demà. Em pregunto que si els que varen fer efectiu el “a por ellos” no haurien de ser vacunats per l’Estat.    

 

De fet no s’està complint el programa estatal de vacunacions atès que les forces de seguretat haurien de vacunar-se en el grup 6 de prioritats, quan en realitat s’estan vacunant ara molt abans que moltes persones del grup 5 de les qual només s’està vacunant als majors de 80 anys, però no s’ha vacunat a les persones de entre 70-79 anys, ni a les de entre 60-69 anys que també estan integrades en aquest grup 5. Tot plegat un desgavell, un autèntic garbuix i una absoluta manca de transparència.   

 

És per això que el departament de Salut ens hauria d’informar del nombre de vacunes rebudes, de les administrades per franges d’edat i de les que queden en estoc. Així veuríem la manca d’equitat d’un pla de vacunació que respon més aviat a l’interès dels governs a quedar bé davant dels funcionaris, encara que per això s’hagi de saltar les prioritats que ells mateixos havien establert.

Ja sabem que tenim un problema greu amb el subministrament de les vacunes per part dels laboratoris, però sabem també que hi ha tot un seguit de personatges, alguns públics, d’altres de l’àmbit privat, que saltant-se tota normativa ja han estat vacunats. També a Catalunya.

 

Quan la incompetència domina a Salut, aquestes situacions esdevenen normals, i les injustícies i les trampes formen part de la “nova normalitat”.  Si algun cosa ha de quedar clara per el futur, com a aprenentatge d'aquesta pandèmia, és que mai més es pot estructurar un departament com el de Salut només amb criteris polítics. Cal a més incorporar-hi el factor professionalitat.