dilluns, 14 d’abril de 2014

A Lleida no s’expliquen prou bé: quan la comunicació esdevé un desastre



Els màxims dirigents de la sanitat a Lleida, no són capaços d’explicar el projecte amb claredat i això produeix excessius recels


Alguna força política (ERC), contribueix amb les seves ambigüitats a generar confusió, i alimentar moviments tipus "marea blanca" madrilenya



Ja he abordat anteriorment en aquest blog el problema que s’ha generat a les comarques lleidatanes des que es va fer públic l’encàrrec que el Govern de la Generalitat va fer al Servei Català de la Salut d’unificar en un sol ens públic, els dispositius sanitaris públics d’una bona part de les comarques lleidatanes, excepció feta dels Pirineus i l’Aran.

Josep Pifarré és el delegat del departament de Salut a Lleida
Tots sabem la importància creixent de la comunicació. Saber comunicar el que es fa, com es fa i per què es fa, esdevé clau sobretot en matèries tan sensibles per l’opinió pública com és la Sanitat. Malgrat saber això, els dirigents del Departament de Salut a Lleida no han estat gens encertats, atès el conflicte generat i que en lloc de ser reconduït, cada dia s’exacerba més i més.

Escrits als mitjans de comunicació locals en els quals en lloc de donar explicacions i oferir aclariments, es pretén que la gent s’adhereixi al projecte senzillament per que sí,  amb argumentacions tan poc convincents com “amb el nou consorci, decidirem  des de Lleida” com si això importés massa a aquells que estan en desacord amb el projecte.

Quan es pretén donar un pas endavant en un projecte estratègic com aquest, no es pot de cap manera deixar la comunicació en mans d’inexperts. Abans que el projecte sigui públic cal explicar amb detall el que es pretén, primerament als principals afectats. Calia doncs haver reunit als comitès d’empresa de tots els centres afectats pel projecte, garantint que aquesta fusió en cap cas comportaria reduccions de personal i explicant molt clarament les avantatges del projecte respecte de la situació actual. Però amb els comitès d’empresa no n’hi ha prou: els professionals de tots els centres afectats haurien d’haver rebut també les explicacions dels directius sobre les característiques del projecte. És evident que els usuaris tampoc haurien d’haver quedat fora d’aquestes explicacions prèvies a la oficialitat de la notícia a través de les associacions d’usuaris, així com els col·legis professionals corresponents. Finalment sindicats i autoritats locals també haurien d’haver estat informades prèviament, i una vegada feta oficial la notícia caldria haver convocat una conferència de premsa per comunicar oficialment la disposició del Govern de la Generalitat.
Els moviments a l'estil "marea blanca" conrtinuen a Lleida
És obvi que algunes d’aquestes accions no s’han  fet; és evident també que altres s’han fet més tard del que s’haurien d’haver fet, i  no cal dir que se n’han fet, que hauria estat millor no haver-les fet. Sobre aquestes últimes, dir que hi ha qui quan fa escrits a la premsa en lloc de sumar, resta. N’hi ha d’altres que creuen que havent situat com a responsables a gent de la seva confiança controlaran a distància el que passa al seu poble, i finalment trobem a aquells que estarien millor callats per que més que confiança generen tot el contrari.

El futur consorci lleidatà mereix uns defensors molt millors i uns arguments molt ben explicats. Sent com és un bon plantejament de futur, tant pels professionals, com pels treballadors i també pels lleidatans que requereixin el seu servei. Cal saber-ho explicar i segurament, encara que sigui massa tard elaborar un Pla de Comunicació similar al descrit més amunt seria el més oportú per aturar, ara que encara si és a temps, aquesta amenaça de marea blanca còpia barroera del succeït a Madrid.

De fet el que es vol fer a Lleida no és massa diferent del que es va fer ja fa forces anys al territori de Blanes i Calella (entre Canet de Mar i Tossa de Mar), que fins i tot afectava territoris de províncies diferents, però van ser capaços de formular un consorci que aglutinava tots els dispositius assistencials de la zona (llevat dels de l'ICS): El Consorci de Salut del Maresme i la Selva. La única diferència amb el projecte de Lleida és que en aquest últim cas, no hi havia l’ICS. Serà potser aquesta la diferència  fonamental i l’element clau per impedir que el projecte lleidatà tiri endavant?. Un ICS poderós i mastodòntic impedint que es dilueixi la seva personalitat en el sí d’un consorci?

Com a conseqüència d'una molt dolenta política de
comunicación a Lleida s'ha generar un moviment
de gent manipuladora, que fins i tot menteix
en els seus cartells propagandístics 
Aconseguir economies d’escala gestionant conjuntament  aquests recursos sanitaris de les terres de Lleida segur que serà positiu no només per els aspectes econòmics que se’n poden derivar sinó sobre tot pels guanys assistencials: com ha dit el conseller Ruiz en més d’una ocasió, quan a Lleida es posi en marxa aquest nou ens públic es passarà de tenir serveis en els hospitals, a hospitals amb serveis treballant en xarxa, coordinant-se molt millor, evitant duplicitats en la realització de proves diagnòstiques i complementàries, disminuint llistes d’espera com a conseqüència d’una gestió global i més eficient dels quiròfans i d’altres equipaments, fent una sanitat molt més propera al ciutadà i d’acord a les seves necessitats. Si jo visqués a Lleida, també sortiria al carrer, però no per “aturar el consorci” sinó per demanar que es faci quan abans i poder tenir una sanitat millor.


El que si que demanaria a les autoritats sanitàries, és que el consorci estigui governat per persones capaces, de la societat civil, que sàpiguen que és una empresa, que entenguin que la sostenibilitat avui està per sobre de qualsevol altre consideració, i que entenguin la importància de la tasca social que tenen al davant. També demanaria que de polítics ni un; i de funcionaris tampoc, i que l’equip de gestió sigui un equip professional amb garanties suficients per poder dur a bon part aquesta nova nau de la sanitat catalana. La època dels voluntarismes ha quedat enrere: és el moment dels professionals i de la COMUNICACIÓ


Cap comentari:

Publica un comentari