dimarts, 1 d’abril de 2014

El Consorci no reacciona...



Hi ha molta gent valuosa en el Consorci que mereix saber quin és el seu futur professional


La fussió amb UCH sembla pel moment llunyana


La setmana passada es va celebrar la Junta General del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Llegint el resum presentat pel propi Consorci, es dedueix que el CSC continua perdut, sense acabar de trobar el seu nou encaix en el sistema. El Consorci havia estat una institució puntera de la sanitat catalana no fa pas masses anys. Segurament va ser en la dècada dels 90 quan el Consorci va assolir el seu màxim nivell sota la direcció estratègica de Carles Manté. Van ser anys d’expansió, d’ampliació de la cartera de serveis, d’obertura de nous mercats, etc. Sens dubte els millors anys del Consorci. 


Manel Ferré president del CSC
L’època més difícil pel Consorci ha estat precisament la que coincideix amb el govern tripartit de la Generalitat. Uns diuen que per rivalitats entre la conselleria i la presidència del consorci, altres apunten a canvis importants de rol que el Consorci no ha sabut resoldre, també hi ha qui opina que el model de negoci tampoc s’ha sabut adaptar a les noves circumstàncies; sigui el que sigui, el cert és que el Consorci ha deixat de tenir aquell paper no només actiu, sinó fins i tot de lideratge que temps enrere havia arribat a tenir. Els temps actuals, tampoc es pot dir que li siguin propicis. El CSC no acaba de consolidar-se en el lideratge del nou paradigma, tot i els canvis polítics experimentats

Des de fa pocs anys, el Consorci ha sofert una remodelació important de l’estructura directiva, tant des del punt de vista polític com estratègic i de gestió i tanmateix tampoc ha estat capaç fins ara de trobar el seu posicionament dins del sector. És molt clar que el problema no és de persones, atès que la  nova direcció executiva ofereix totes les garanties de professionalitat que es poden exigir. On és doncs el problema?


José Augusto Garcia Navarro és el director
general del CSC
Abans de treure conclusions analitzem quines activitats de l’actual Consorci aporten valor afegit. Sens dubte, des d’aquest punt de vista destaca l’activitat de la Patronal CAPPS que fa aportacions valuoses de caràcter intern als diferents centres associats al Consorci, però que també a nivell extern posa de manifest una gran capacitat de lideratge en temes de recursos humans tant a nivell de la seva participació en comissions i grups de treball diversos al Departament de Salut i al CatSalut. L’activitat externa de CAPSS també està força valorada pels propis sindicats; recordem a tall d’exemple que en la última negociació del conveni, va ser precisament CAPSS qui va posar sobre la taula la possibilitat de separar els centres sociosanitaris de la negativa generalitzada que havien aconseguit els sindicats en les diferents votacions que van propiciar a l’efecte, i això va permetre que avui hi hagi un conveni de referència per tot el sector Salut. Tanmateix a CAPSS la perjudica molt els rumors i comentaris al voltant de la seva possible absorció per part d’UCH. 

A més de CAPSS hi ha una activitat del Consorci que està donant també molts bons resultats: em refereixo a la consultoria que a força d’anys de feina està assolint resultats interessants a forces països sud-americans: Brasil, Argentina, Mèxic, etc. La llavor la va sembrar Josep Maria Via en la seva etapa al que llavors era el Consorci Hospitalari de Catalunya.  La Consultoria del Consorci és valorada molt positivament en aquests països per les seves aportacions positives, i el realisme i possibilisme de les seves propostes.

A banda d’aquestes dues realitats, el Consorci es troba en una autèntica cruïlla tant pels canvis legislatius que s’han produït en relació a les competències del món local en el camp de la Salut (recordem la vocació municipalista del Consorci, conseqüència dels seu propi naixement), com pel nou règim jurídic dels consorcis que en la pràctica suposen una estocada definitiva a aquestes entitats jurídiques, així com la prohibició de que les entitats dels sector públic local (empreses públiques o fundacions municipals) puguin participar en entitats de “segona derivada” o segon nivell. Per tant, una gran incògnita de futur del tot incert.

Tanmateix, hi ha encara un altre aspecte que cal assenyalar: De sempre, el Consorci havia exercit de lobby en favor dels ajuntaments i proveïdors de Salut que hi estaven  associats, davant del Govern de la Generalitat i del Departament de Salut en particular. Des de l’any 2003, aquest paper clau en les raons que justifiquen l’existència del Consorci, ha desaparegut; ni amb el govern tripartit, ni ara s’ha fet de lobby. S’ha perdut el lideratge, i amb ell la capacitat d’influir en les decisions transcendents i per tant el pes específic del Consorci ha quedat reduït a molt poc.

Estem doncs davant d’una situació de  desconcert del propi Consorci que no sap com recuperar el seu estatus en el sistema. De fet, calen respostes urgents a quatre qüestions importants:

Què fer amb la patronal CAPSS?
Què fer amb el Grup d’empreses?
Què fer amb la consultoria internacional?
Què fer amb l’Associació? 


El Consorci mereix una sortida airosa, fins i tot en el supòsit que les coses no tornin a ser com eren. Hi ha molta gent valuosa en el Consorci que la sanitat catalana no es pot permetre el luxe de deixar-hi de comptar. Tenen moltes aportacions a fer…si els deixen.   


Cap comentari:

Publica un comentari