dissabte, 19 d’abril de 2014

Vells tics amb les TIC


Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.














El passat 8 de març escrivia en Ricard sobre l’ús de les TIC a la sanitat catalana, com m’acostuma a passar subscric gairebé tot el que es deia en aquell post. M’agradaria aportar una visió complementària, en aquest cas, des de el punt de vista d’un metge assistencial. També vull lligar aquestes reflexions amb les que feia en el post sobre el sentiment de pertinença al SNS.

Vaig començar la meva residència en MFiC l’any 1992 al Consultori de Viladrau, sent el meu tutor el Dr. Jordi Espinàs. Recordo amb agraïment aquella etapa i  l’orgull per la especialitat del meu tutor i com em va explicar el gran avenç que va representar la HCAP (Història Clínica d’Atenció Primària) inspirada en els treballs del Dr. Jordi Gol. Molts lectors recordaran aquelles carpetes blaves i rosses en les que introduíem els fulls dels MEAP (motiu de consulta, exploració física, avaluació i pla de tractament). També recordo que alguns començàvem a intentar treballar amb els episodis de salut. Cal recordar que com tots els canvis no va ser fàcil i encara vaig tenir ocasió de conèixer algun company que no feia servir les carpetes de l’HCAP perquè tenia “tot l’historial al seu cap” i perquè escriure a l’HCAP l’impedia mirar els ulls dels seus pacients, els sona?

També em sembla rellevant recordar quan l’octubre de 1996 els companys del CAP El Remei obrien les seves portes com la primera EBA de Catalunya; un dels aspectes més innovadors i motiu d’enveja va ser la informatització completa del seu centre. Quatre anys després, quan amb el Dr. Vilatimó assolíem la gestió de l’ABS Centelles  el fet de tenir completament informatitzat el nostre centre encara no era un fet generalitzat a l’APS catalana.

Per tant, crec que cal posar en valor (com feia en Ricard) el molt que hem avançat en poc més de 20 anys. Cal felicitar-nos perquè malgrat els diferents canvis polítics al Departament de Salut, l’aposta i impuls de les TIC hagin tingut continuïtat. Sens dubte, dos dels puntals més importants han estat la HC3 (història clínica compartida de Catalunya) així com la recepta electrònica.

Malgrat tot, encara ens trobem distorsions i problemes en el maneig d’HC3. A títol d’exemple, l’altre dia em va venir a la consulta una noia que va patir una infecció urinària i que va ser visitada a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; el metge que la va atendre li va dir que quan arribés al seu domicili, li digués al seu metge que consultés el resultat del sediment urinari. Tinc bona relació amb aquesta pacient i li vaig dir que no podia accedir a aquest resultat però malgrat això, la meva pacient va dubtar i li vaig haver de demostrar la impossibilitat d’accedir a aquell resultat. Crec que aquest fet no és anècdota dins del nostre SNS. Fins a quin punt els professionals coneixem les prestacions i les peculiaritats informàtiques del nostre Sistema Nacional de Salut (SNS) ?

Com aquell anunci televisiu de que la potència sense control no és res, em qüestiono si s’ha fet tot l’esforç perquè els diferents professionals dels diferents àmbits assistencials i dels diferents proveïdors coneguin i facin el millor ús de les diferents eines informàtiques que tenen al seu abast. Una vegada més, cal recordar que sempre l’APS ha estat compromesa en primera línia amb el SNS i que la seva resposta en general ha estat òptima.

Està clar que dins de cada organització (proveïdor assistencial) els diferents responsables s’encarreguen que els seus professionals facin servir els diferents aplicatius de la institució. Però s’estimula el coneixement global del sistema? S’estimula la interconnexió? Es veu com a riquesa la diversitat? Malauradament, a vegades tinc la sensació que des d’alguns companys de l’ICS es vulgui negar la realitat, que existeixen altres realitats extra ECAP, i que en compte d’intentar compatibilitzar sistemes informàtics diversos, s’intenti potenciar els desencontres per forçar una realitat homogeneïtzadora.


Les TIC són ja el present, i malgrat les normals resistències al canvi, han vingut per quedar-se. Ajudaran a millorar l’accessibilitat, a fer el SNS més eficient i donar una atenció de més qualitat i satisfactòria. Per això, com deia en un anterior post, trobo a faltar més sentiment de pertinença al SNS, crec que si tots tinguéssim clar que formem part i som SNS més enllà de la entitat proveïdora on treballem, alguns d’aquests problemes amb les TIC es resoldrien. Per això penso que des de l’autoritat sanitària caldria assegurar que tots els professionals tinguin un mínim de coneixement del sistema (recordo  les confusions d’alguns adjunts entre ICS / CatSalut?), de recepta electrònica, d’HC3, etc,... i per això hauria de comptar amb la complicitat de tothom, en primer lloc, dels seus proveïdors i també d’organitzacions professionals, sindicals i científiques.


Cap comentari:

Publica un comentari