Aliança estratègia entre els Hospitals de Campdevànol i Olot: un exemple de pragmatisme

Els dos centres hospitalaris han constituït un servei de cirurgia general, integrat per professionals dels dos centres, que es configura com un servei de cirurgia d’àmbit territorial que desenvolupa la seva feina de manera indistinta en els dos centres.

D’aquesta manera els dos hospitals donen una resposta conjunta a la manca de professionals, mantenen la qualitat assistencial, milloren els seus comptes, i asseguren la continuitat d’un servei assistencial als habitants de les comarques del Ripollès i La Garrotxa.

Els hospitals de Campdevànol i d’Olot són dues institucions que tenen ja una certa trajectòria en l’establiment d’aliances estratègiques; no tant entre ells sinó especialment amb el Consorci Hospitalari de Vic. El canvi d’orientació de fluxos de malalts marcat per el CatSalut, establint l’eix Campdevànol-Olot-Girona ha remodelat els acords que fins ara es mantenien en aquelles comarques, i ha generat noves possibilitats de col·laboració. 

Els Drs. Josep Maria Padrosa i Joan Grané,
gerents dels Hospitals de Campdevànol
i Olot, respectivament 

Una aliança estratègica neix com a conseqüència de l’existència d’uns problemes que els responsables han de resoldre. En el cas de l’aliança entre els hospitals de Campdevànol i Olot es pot situar en la base del problema la dificultat en poder contractar el nombre de  professionals que els faria falta, la feminització de la professió mèdica que comporta dificultats afegides a l’hora de cobrir les guàrdies, etc. 

Per resoldre aquest situació, els dos centres s’han posat d’acord per unificar els dos serveis de cirurgia general que tenia cada un dels hospitals i constituir-ne un de caràcter  territorial que treballarà indistintament en cada un dels dos hospitals integrats en l’aliança. Tots dos hospitals assumiran a través d’aquest servei unificat, integrat per 8 professionals, les consultes externes i la cirurgia major ambulatòria i la cirurgia menor. A l’Hospital d’Olot s’atén a més tota la cirurgia programada i urgent que requereixi hospitalització procedent de l’Hospital de Campdevànol o del propi Hospital d’Olot. A partir de determinat grau de complexitat, els malalts són derivats a l’Hospital Josep Trueta de Girona, tant si procedeixen d’Olot com de Campdevànol. 

Com  a conseqüència d’aquest acord, l’Hospital d’Olot es beneficiarà anualment de la facturació d’unes 150 altes addicionals, mentre que l’Hospital de Campdevànol perdrà aquesta facturació, però en canvi s’estalviarà pagar guàrdies i altre despeses relacionades amb el funcionament del servei. El CatSalut, per la seva banda, a nivell econòmic ni hi perd ni hi guanya. Tanmateix a nivell qualitatiu pot continuar mantenint aquests serveis en el territori, que altrament no podria fer-ho i hauria de derivar els malalts a altres dispositius sanitaris més allunats. 

L'Hospital d'Olot

Els habitants de les dues comarques també hi guanyen atès que la gent de la Garrotxa podran continuar gaudint d’un servei assistencial dels considerats essencials per hospitals d’aquest nivell assistencial, la sostenibilitat del qual, de cara al futur, no estava del tot garantida, i els del Ripollès podran ser atesos a Olot, que no té llistes d’espera, i per tant la seva atenció quirúrgica podrà ser molt més immediata. Val a dir que tot això ha estat possible gràcies a la bona disposició dels professionals implicats en aquesta aliança i a la bona entesa entre les gerències del dos centres. 

Segons el que marca un dels eixos del Pla d’Acció 2019-2020 del CatSalut, es vol potenciar aquest tipus d’aliances de caràcter territorial, però tot i així, més enllà de la benedicció apostòlica a la proposta d’aliances, el valor afegit fins ara del CatSalut en aquests projectes és pràcticament nul. Estaria bé que el CatSalut es plantegés algun tipus d’incentiu econòmic per les institucions i també pels professionals, a través de programes especials o de la manera que es consideri més oportuna. No tot es pot fiar a la bona voluntat de les parts; aquesta “bona voluntat” cal compensar-la d’alguna manera i incentivar-la si es tracta d’una línia d’actuació estratègica de futur.

El CatSalut també  hauria de jugar un paper més polític que en cap cas els toca jugar als gerents. Els polítics locals, afectats per aquestes aliances, poden interpretar en algun cas una certa pèrdua de pes de l’Hospital del seu poble, davant d’una aliança d’aquest tipus. En cap cas això és així perquè els serveis a la població es mantenen, però hauria de ser el CatSalut qui parlés amb els polítics de les comarques afectades per explicar la raó de tot plegat i fer-los veure les avantatges que es deriven d’aquests acords. 

L'Hospital de Campdevànol 

El CatSalut també hauria de vetllar per millorar l’accessibilitat dels malalts en aquests plantejaments. Està molt bé reconduir el flux de malalts de Campdevànol a Olot i Girona, però quan es prenen aquestes decisions algú hauria de tenir en compte la situació del transport públic entre les poblacions afectades per aquests acords, i en el cas que ens ocupa, el transport públic entre Ripoll, Olot i Girona no és precisament per tocar campanes, sinó tot el contrari.

I aquesta és una qüestió no menor, sobretot perquè els gerents dels dos hospitals  estan estudiant noves accions del mateix estil per millorar l’atenció als seus ciutadans: a banda de la col·laboració ja existent entre els serveis de Traumatologia, els serveis d’anestèsia, cirurgia vascular, urologia, o pediatria, són especialitats que podrien seguir el mateix camí, i per tant aquesta millora del transport públic és essencial.

Finalitzo felicitant molt sincerament al Dr. Joan Grané gerent de l’Hospital de Campdevànol i al Dr. Josep Maria Padrosa, gerent de l’Hospital d’Olot per aquesta magnífica iniciativa que es configura com una molt bona solució per els hospitals allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona.