L’Aliança Estratègica C-17

La demanda creixent de serveis sanitaris públics i la limitació dels recursos existents obliguen a les organitzacions sanitàries del sistema públic a intentar ser més resolutives en els nivells d’atenció més pròxims als pacients. En aquesta línia a Catalunya s’han desenvolupat les aliances estratègiques. Una aliança estratègica és un sistema organitzatiu que facilita la col·laboració estable entre organitzacions, en la que tothom hi guanya: les institucions integrades en l’aliança i sobretot, el pacient.

Les aliances estratègiques en el sector sanitari han sorgit com a conseqüència de la necessitat d’optimitzar els recursos escassos, per apropar els serveis sanitaris i socials als ciutadans reforçant l’equitat territorial, i en definitiva per oferir més, més propers i millors serveis de salut a la ciutadania, assegurant l’expertesa derivada del volum assistencial, i mantenint la sostenibilitat de les organitzacions que en formen part.

Tot plegat ha permès teixir una xarxa assistencial molt efectiva en el territori que necessita del recolzament de l’administració sanitària per consolidar-se de cara al futur. Malgrat la bondat d’aquestes fórmules per apropar els serveis als ciutadans, el sistema retributiu no facilita l’establiment d’aquesta mena d’acords i es posa en risc la seva sostenibilitat futura; més aviat hi va en contra.  

Són diverses les aliances teixides a Catalunya, i entre elles una de les mes conegudes és l’aliança del “Triangle” constituïda entre els hospitals de Campdevànol, Olot i Vic. Tanmateix avui vull parlar d’un altre aliança estratègica, la de la C-17. 

L’aliança estratègica de la C-17 està integrada per els hospitals de Granollers, Mollet, Sant Celoni, Vic i l’Hospital Clínic de Barcelona. El seu objectiu és l’establiment d’un marc estable i transversal de col·laboració per el desenvolupament de projectes compartits i estudiar formes de col·laboració conjunta que permetin millores en l’eficiència i facilitar l’atenció i l’accessibilitat de determinades patologies. Tot això amb el “suport” institucional del CatSalut. L’aliança de la C-17 va néixer amb l’idea de donar suport assistencial en el terreny de l’oncologia des de l’Hospital Clínic de Barcelona als altres hospitals situats a les rodalies de l’autovia C-17. En algun moment l’Hospital de Campdevànol també n’havia format part, però una redistribució de fluxos, va comportar que Campdevànol s’integrés a l’eix Olot-Girona.  

Aquests 5 hospitals han celebrat la seva trobada anual a Vic, en una Jornada en la que han exposat el model de col·laboració que estan impulsant al voltant del pacient cardiovascular, neurològic i onco-hematològic. Aquesta III Jornada ha estat presidida per Adrià Comella, director del CatSalut, que ha encoratjat als presents a incloure en les seves prestacions assistencials de col·laboració l’atenció domiciliària, l’assistència primària i l’atenció sociosanitària. Des de la seva constitució, la col·laboració entre aquestes institucions ha permès millorar l’atenció en el territori dels serveis de diagnòstic per la imatge, l’atenció cardiovascular, la oncologia, l’hematologia, urologia, maxil·lofacial, neurologia, oftalmologia, etc. En aquest sentit, sembla que s’està treballant per consensuar la instal·lació d’un servei de radioteràpia a Granollers, que seria molt ben vingut per descongestionar altres serveis existents a l’àrea metropolitana de Barcelona.   

El recinte de l'Hospital de Granollers 

La constitució d’aliances estratègiques a casa nostra ve de lluny. Tanmateix va ser en l’època del conseller Boi Ruiz quan aquestes fórmules de col·laboració van expandir-se amb més intensitat. La manca de recursos per dotar de serveis assistencials a tot el territori va portar a la consolidació de l’expressió “no importen tant els serveis en els hospitals sinó els hospitals amb serveis” configurant una sanitat en xarxa que ja havia estat preconitzada per la consellera Geli, precisament amb la creació durant el seu mandat de l’aliança del Triangle. Val a dir però, que com tantes vegades en el nostre país, passem l’arada davant dels bous, de manera que creem estructures però no ens preocupem del seu cost, ni del seu finançament. És per això que cal reclamar-li al CatSalut una fórmula de finançament adequada per aquestes aliances, que avui per avui, no compten amb el suport financer que caldria, i que fins i tot poden plantejar serioses dificultats quan algun centre hagi d’assumir costos addicionals no finançats. 

Si les aliances estratègiques són una fórmula a potenciar per assegurar l’equitat d’accés als serveis de salut a tot el territori, cal definir d’antuvi, com es finançaran aquests serveis. Mentre això no passi, alguns continuaran observant les aliances com un perill per la seva sostenibilitat econòmica. Si són la solució, cal donar-los les eines per poder assegurar la seva sostenibilitat. Allò de treure’s els conills del barret, ja no serveix.