dimecres, 3 de maig de 2017

Primer debat del Cercle de Salut (I)


El verdader problema que tenim plantejat no és l’avantprojecte de formes de gestió de l’assistència sanitària, que pot agradar més o menys, sinó que el seu contingut estigui referenciat a la denominada “economia social” de la que no sembla que hi hagin criteris prou clars i ben identificats per saber quines entitats es pot considerar que hi estan incloses i quines no.

El professor Monzón, un dels “popes” de l’economia social a Espanya, diu que les societats anònimes i les limitades, sota determinats supòsits, es podrien considerar com entitats d’economia social, fet que encara incrementa més els dubtes sobre els requisits necessaris per ser considerat d’economia social.


El temor està en que mentre el concepte d’economia social no acabi d’aclarir-se i s’hagi consolidat, no hi hagi prou seguretat jurídica a l’hora d’incloure o excloure entitats de la concertació.



El passat dia 6 d’abril el Cercle de Salut va celebrar el seu primer debat pròpiament dit,  a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, al voltant de l’avantprojecte de llei presentat feia pocs dies pel departament de Salut relatiu a les formes de gestió de l’assistència sanitària, que en el fons i en la forma sembla que elimina (segons assegura el propi conseller de Salut) a les entitats mercantils amb ànim de lucre de la concertació de serveis de salut. La taula de debat estava integrada per David Elvira director del Servei Català de la Salut, José Luís Monzón catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València i expert en “economia social”, i Ramon Massaguer director general de la Fundació Puigvert. Moderava el debat el Sr. Francesc José Maria, secretari del Cercle de Salut. 

L’acte va començar amb un retràs de més de 20 minuts, fet que denota una certa manca de respecte vers els assistents, i poca sensibilitat per part de l’organització de l’acte, atès que cap dels intervinents va tenir una sola paraula de disculpa pel retràs. Va iniciar l’acte el Sr. Jordi Renom, degà de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya que va donar la benvinguda al centenar llarg de persones que van assistir al debat. Lluís Bohigas, vicepresident del Cercle, també va intervenir per retre un homenatge a Jordi Guix degà del Col·legi d’Enginyers, traspassat fa un parell de mesos aproximadament i que fou un dels socis fundadors del Cercle de Salut.

La primera intervenció va ser la de David Elvira, que va començar parlant de les crítiques rebudes sobre l’avantprojecte de llei però va afegir que “hem anat augmentant el consens a mesura que hem anat clarificant els dubtes legítims que s’havien generat...” Tanmateix val a dir que en la meva opinió el que era realment interessant no era tant conèixer l’estructura i el contingut de l’avantprojecte, ni les crítiques que se li poden fer, sinó sobretot entendre com se’ls havia acudit indexar una llei sobre contractació de serveis públics a un concepte, el d’economia social, que diguin el que diguin, continua sent una cosa ambigua i poc clara. Per tant, em centraré molt poc en les explicacions del Sr. David Elvira i deixaré de banda  les del Sr. Ramon Massaguer que en les seves intervencions es varen dedicar l’un a defensar la llei, i l’altre a posar-hi inconvenients.

El que considero realment interessant és tenir clar quines entitats mereixen la denomianció d'economia social i quines no, per que el que no es pot acceptar és que la inclusió o no dins del concepte d'entitat d'economia social sigui una decisió unilateral de l’administració de Salut. Un procediment seriós i rigorós exigiria obrir un registre al departament d’Economia en el que s’incloguessin totes les entitats que compleixen els requisits per ser considerades d’economia social. El camí seguit pel departament de Salut per reconèixer a les EBA com entitats d’economia social sembla més propi de l’amiguisme sectari que no pas de la racionalitat i del sentit comú. No és el departament de Salut qui ha de decidir que una entitat mereix, el “distintiu” d’entitat d’economia social. I això sigui dit sense voler posar en qüestió que les EBA puguin entrar en aquesta consideració

En tot cas,  i abans d'entrar en la qüestió de l'economia social, esmentar l’èmfasi que David Elvira va posar en intentar convèncer als assistents sobre el fet que per tenir una visió complerta de la contractació de serveis sanitaris a Catalunya, no es pot considerar només aquest avantprojecte, sinó que cal a més analitzar les disposicions que sobre la matèria incorpora un altre projecte de llei de contractes que s’està elaborant en el Parlament de Catalunya. L’arquitectura legislativa que es proposa cobreix segons David Elvira a tots els proveïdors possibles, i complementa el que preveu l’article5 de la LOSC.

Un altre punt que el Sr. Elvira va voler destacar i que crec que val la pena reproduir era la referència que va fer a mutualitats i ordres religioses, assegurant que entren perfectament dins de l’acció concertada, és a dir que seran considerades entitats d’economia social, tot i que sobretot en les mútues, això de la democratització en la presa de decisions sigui més que discutible. David Elvira va assegurar que tampoc s’exclou del sistema a les entitats privades mercantils atès que aquests podran accedir-hi a través de la contractació (no concertació) pública d’acord a la segona llei que s’està tramitant en el Parlament de Catalunya. També va afegir en aquest sentit que “en aquella part del territori on només hi hagi una sola entitat, aquesta serà contractada encara que tingui ànim de lucre”. Per tant en opinió del Sr. Elvira en cap cas s’està posant en perill el model sanitari català, si es tenen en compte els dos avantprojectes de llei que estan en diferents fases de  tramitació.


(Continuarà...)


Cap comentari:

Publica un comentari