Una nova etapa a l’Hospital Clínic

El nou Consorci incorpora en el seu consell rector al “coneixement clínic”

A més, els estatuts del Consorci recullen que el director general ha de ser preferentment un professional del propi Hospital      

Fa pocs dies el diari La Vanguardia publicava un article en el que explicaven els moviments que s’estan produint dins de l’Hospital Clínic per trobar un nou director General que substitueixi al Dr. Josep Mara Piqué en aquesta nova etapa del Consorci del Clínic.

El Dr. Josep Maria Campistol

Abans però de entrar en el tema voldria fer un petit recorregut històric sobre l’evolució de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fa uns anys, quan algú a Catalunya es posava malalt, l’hospital de referència era l’Hospital de Sant Pau. Tothom volia anar a Sant Pau per que era on s’havien concentrat una bona part dels metges de prestigi a Catalunya i en conseqüència s’hi feia una molt bona medicina. Avui això ja no és tan així, i en certa mesura l’Hospital Clínic ha superat a l’Hospital de Sant Pau i també a Vall d’Hebron en la preferència dels ciutadans. Quines són les raons que expliquen aquest canvi? Perquè l’Hospital Clínic va fer aquest pas endavant mentre altres es quedaven estancats o fins i tot feien un pas enrere?. Des que Joan Grau va arribar a la gerència del Clínic a l'any 1983, algunes coses varen començar a canviar en aquest Hospital. L’Hospital que disposava d’unes instal·lacions molt deteriorades es va anar remodelant, amb noves unitats d’hospitalització, millores notables a l’àrea quirúrgica, un servei de diagnòstic per la imatge que en el seu moment era dels millors de tot l’Estat, un nou servei d’urgències, un laboratori modernitzat, uns sistemes d’informació pioners a Catalunya, etc. Però no va ser només la tecnologia i la confortabilitat hotelera el que va millorar, sinó que a més l’Hospital va encertar en la política de substitució dels professionals quan els arribava el moment de la jubilació. Aconseguir una plaça de facultatiu al Clínic no estava a l’abast de tothom sinó s’havia fet el doctorat i el títol de l’especialitat no s’havia obtingut via MIR. Els currículum en recerca també eren valorats a l’hora de l’elecció dels candidats.  Algú dirà que Joan Grau va poder fer totes aquestes coses per que durant molts anys va deixar de pagar les quotes a la seguretat social, però és ben cert que altres hospitals varen fer el mateix, i en canvi estan on estan. Tot plegat ha comportant una qualitat assistencial envejada per molts, amb una producció científica que és la més important d’Espanya, etc. La tasca desenvolupada per Joan Grau va ser continuada exitosament en els anys següents amb els doctors Joan Rodés i Josep Maria Piqué ocupant la direcció general de l’Hospital. Avui en dia l’Hospital Clínic de Barcelona és un dels millors hospitals de l’Estat espanyol, sinó el millor. 

En aquesta línia de ser pioners en moltes coses, ara arriba la figura jurídica del Consorci. Recordem que el Consorci ve a omplir un buit molt important en el Clínic com és la seva governança que havia quedat molt desdibuixada arrel de la transferència del Centre a la Generalitat de Catalunya, i per tant, calia que un hospital potent es dotés d’un sistema de governabilitat adequat. Aquest recent estrenat Consorci incorpora en el seu consell rector a la Generalitat de Catalunya (60%) i a la Universitat de Barcelona (40%) i com a novetat que caldrà seguir amb interès inclou també al “coneixement clínic professional”. Tot i els diferents tants per cent de participació, el consell de govern està integrat per 6 representants de la Generalitat, 4 de la Universitat i 3 del “coneixement professional” (2 facultatius i 1 d’infermeria). Aquests últims són escollits per la Junta Facultativa de l’Hospital tal com estableixen els estatuts del Consorci.

El nou Consorci de l’Hospital Clínic es subroga amb la representativitat que l’anterior Hospital Clínic tenia en entitats vinculades, això vol dir que el nou Consorci no inclou a BarnaClínic en el seu sí, atès que aquest continua tenint el seu propi NIF, però és manté entre ambdues institucions la mateixa relació existent anteriorment a la constitució del Consorci.

També els estatuts preveuen que correspon al consell rector escollir al director general, i en aquest punt cal destacar una novetat atès que estableixen que “preferentment” aquest càrrec l’ha d’ocupar un metge de reconegut prestigi del quadre mèdic del propi Hospital Clínic. És el consell rector qui presenta un nom escollit segons aquests criteris a la Junta Facultativa, la qual emet una opinió no vinculant. Finament és doncs l’òrgan de govern qui nomena al director general, escoltada la Junta Facultativa. I ara estem en aquesta fase. A través d’un procediment un tant “eclesiàstic”, el consell rector “ha sondejat” a més de 80 referents clínics de l’Hospital, intentant cercar una persona amb el màxim consens i com a resultat d’aquesta tasca, més pròpia d’un convent de religiosos, el consell rector ha proposat a la Junta Facultativa el nom del Dr. Josep Maria Campistol un nefròleg de gran prestigi. El repte que té al davant el Dr. Campistol és important atès que els seus antecessors li han deixat el llistó molt alt. Cal desitjar el millor del èxits al nou equip de direcció de l’Hospital Clínic, atès que el Dr. Campistol era fins ara el Director Mèdic, i per tant ara caldrà escollir un nou director mèdic per a la Institució.

Voldria afegir només un comentari. Tal com es planteja l’elecció del director general, el sistema em sembla un tant endogàmic. Sovint la innovació en les organitzacions procedeix de l’exterior i en aquest sentit, en ocasions, una mica de saba nova no és contraproduent. Per cert, Joan Grau és enginyer industrial i no formava part de la plantilla de l’Hospital Clínic quan es va incorporar com a director general del Centre.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Sant tornem-hi amb l’Hospital Clínic

Amb quins criteris es prioritza a Salut la construcció de nous hospitals?

Aquests últims anys, afortunadament la sanitat catalana ha vist com molts hospitals de la seva xarxa pública han pogut estrenar nous espais quan no nous edificis. La llista és llarga: el nou Hospital Sant Joan de Reus, el nou Hospital de Sant Pau a Barcelona, el nou Hospital de Manresa, el nou Hospital Moisés Broggi a Sant Joan Despí, les noves dependències a l’Hospital de Bellvitge, els nous Hospitals d’Olot, Puigcerdà i Igualada... i encara caldria afegir-hi el nou Hospital Joan XXIII que es comença a construir a Tarragona o el nou Hospital Trueta que es construirà a Girona quan les diferents forces locals es posin d’acord per decidir la millor ubicació. També s’ha parlat de la remodelació del campus Vall d’Hebron. A banda hi ha altres institucions que sense haver estrenat nous edificis han remodelat considerablement les seves dependències com per exemple l’Hospital del Mar a Barcelona o la Mútua de Terrassa o l’Hospital Taulí per no allargar més la llista. Tot això està molt bé i és positiu per a la nostra sanitat. Però inevitablement sorgeix la pregunta: amb quins criteris es prioritza la construcció de nous edificis hospitalaris?   

  

L’Hospital Clínic de Barcelona, probablement el millor hospital avui en dia de Catalunya, té serioses dificultats derivades d’un espai físic del tot insuficient. El Clínic va néixer a l’any 1906. Han passat per tant més de 100 anys en la mateixa ubicació que s’ha vist sotmesa a diferents remodelacions, algunes d’elles molt importants. Tanmateix ha arribat un moment en el que professionals, malalts, equipaments i visitants no hi caben. I no queden més espais en el recinte per possibilitar millores que d’altre banda resultarien insuficients. Els professionals han denunciat a la direcció del centre que les seves tasques assistencials, docents i de recerca es veuen greument limitades per la manca d’espais, i demanen que de manera urgent es busquin nous espais que els possibilitin treballar en les millors condicions.     

L’Hospital Clínic és sen dubte un Hospital punter a nivell mundial. Els seus professionals tenen un prestigi que va més enllà de les nostres fronteres, i estan a l’avantguarda dels serveis sanitaris. A qualsevol racó de Catalunya, quan algú es posa malalt de certa gravetat, la seva opció és poder ser atès al Clínic. S’ha convertit en l’Hospital més valorat per la ciutadania. Però ai las, les estretors, la manca d’espai, les dificultats per moure’s fan que els seus professionals no puguin desenvolupar al 100% la seva potencialitat, malgrat que supleixen amb la seva dedicació les mancances derivades d’aquesta restricció que representa els espais insuficients.

La pregunta és immediata: quins criteris fa servir el departament de Salut a l’hora de prioritzar les seves inversions en nous edificis hospitalaris? Sense voler entrar en la discussió si un nou Hospital Clínic és més necessari que un nou hospital a Tarragona, Manresa o a Reus per posar uns exemples, el que cal preguntar-se és quins criteris d’eficiència en les inversions fa servir el departament de Salut, perquè sembla del tot evident que si parlem d’eficiència, difícilment trobaríem en el sector sanitari una inversió més eficient que la construcció d’un nou Hospital Clínic.

Fa ja uns dos anys i mig, el problema ja estava sobre la taula, i Salut havia tantejat la possibilitat de construir un nou Hospital Clínic en el recinte de l’Escola Industrial molt a prop d’on ara s’ubica el Clínic. El conseller Comin ho havia fet públic assegurant que per mantenir l’actual nivell de qualitat i excel·lència calia un nou edifici en una ubicació diferent, descartant-se l’opció de l’antiga caserna dels bombers del carrer Provença, perquè l’espai no ho permetia. Era massa petit. I com que no es volia que el Clínic marxés de l’eixample, la única opció era el recinte de l’Escola Industrial. 

Aquesta solució no és senzilla. El recinte de l’Escola Industrial està ocupat per diferents edificis amb activitats diverses, per tant caldria analitzar de tot el que s’hi fa quines activitats podrien desenvolupar-se en espais diferents als actuals, i això sens dubte encareix el projecte perquè no es tracta només de construir un nou Hospital Clínic sinó que a més cal reubicar determinades activitats que avui es fan a l’Escola Industrial. 

Tanmateix el nou Clínic és una necessitat. Prioritària pel departament de Salut? No ho sembla; de moment el departament de Salut mareja la perdiu i diu que a més de l’Escola Industrial hi podria haver-hi altres ubicacions alternatives... 

El que està clar és que des que es decideixi si es fa o no un nou Hospital Clínic fins que aquest es pugui inaugurar passaran ben bé 10 anys. Entre el pla funcional, l’avantprojecte, el projecte executiu, l’adequació del recinte de l’Escola Industrial, i les obres de construcció del nou edifici, el temps passarà inexorablement... resistiran els professionals encara 10 anys més treballant en les mateixes condicions en que ho fan avui en dia? Se’n ressentirà la qualitat de l’assistència que presta l’Hospital? I el seu prestigi internacional es podrà mantenir? Tot això és el que està en joc, mentre al departament de Salut van discutint si són verdes o són madures...    

      

L’Hospital Clínic, el millor hospital de Catalunya

L’Hospital Clínic de Barcelona ha estat triat de nou com el millor hospital català. Determinar que el Clínic és millor que Vall d’Hebron, o aquest millor, igual o pitjor que Bellvitge, i que l’Hospital de Sant Pau és millor o no que l’Hospital del Mar o que el Germans Trias de Badalona, o que la Mútua de Terrassa està per sobre o per sota de l’Hospital Parc Taulí és una tasca que a més d’inútil, sembla molt difícil de poder-se demostrar amb objectivitat, prenent en consideració resultats assistencials, recursos esmerçats, complexitats ateses, serveis prestats als malalts, etc. El que realment ens interessa és que tots els hospitals de la xarxa pública catalana facin la seva feina el millor possible, i que els seus resultats en salut estiguin a l’alçada del que succeeix en els hospitals europeus del nostre entorn. I afortunadament a Catalunya tenim una xarxa hospitalària pública de garantia. 

Independentment de les diferents classificacions que s’estableixen al voltant dels hospitals, el més important és la valoració que els ciutadans fem de l’atenció que rebem, i dels resultats sanitaris que assolim. El demés, no va més enllà d’un mer “divertimento”     

En l’estudi “Índice de Excelencia Hospitalária” que efectua aquests darrers anys “l’Instituto de Coordenadas de Governanza y Economia Aplicada” l’Hospital Clínic de Barcelona ha tornat a ser considerat com el millor hospital de Catalunya. A nivell estatal, per quart any consecutiu la Fundación Jiménez Díaz es consolida com a millor l’hospital de l’Estat. Juntament amb l’Hospital Clínic, altres tres hospitals catalans es situen entre els 10 primers a nivell estatal. Aquesta “classificació” inclou 5 hospitals madrilenys entre els 10 primers. Per tant, un 50% dels hospitals top són madrilenys, un 40% són catalans, i un 10% pertanyen a altres comunitats (aquest any un hospital sevillà).

Sembla que s’està posant de moda a l’Estat espanyol establir rànquings entre hospitals i fins i tot sobre la qualitat de l’assistència sanitària entre comunitats. ISASIT va ser la primera organització que es va dedicar a classificar els hospitals d’acord a determinats paràmetres (Hospitals Top 20), i el seu exemple ha estat seguit per altres organitzacions. A més de l’Índice de Excelencia Hospitalária, la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública també es dedica a classificar la qualitat de l’assistència de les diferents comunitats autònomes de l’Estat. Per la seva banda, “Gaceta Médica” organitza la seva pròpia classificació dels anomenats premis “Best in Class”. A notar que aquesta última classificació esmentada té relació amb la càtedra d’Innovació i Gestió Sanitària de la Universitat Rey Juan Carlos, amb totes les connotacions que es deriven de la participació d’aquesta universitat. 

En el cas de la última classificació elaborada per el “Instituto de Coordenadas de Governanza y Economia Aplicada”, les conclusions s’han elaborat en base a gairebé dues mil entrevistes telefòniques efectuades entre els mesos d’octubre a desembre d’aquest any que acabem de tancar, seleccionats en funció de la seva “capacitació professional i vinculació amb els centres sanitaris o el seu entorn” Una mostra escollida d’una manera molt poc seriosa i que segons els resultats que s’han obtingut, explicats més amunt, deu estar integrada aproximadament per un 50% de metges madrilenys, un 40% de metges catalans i un 10% de metges de la resta de l’Estat. I es que ja fa molts anys, un professor d’Estadística de l’Escola d’Enginyers ens explicava que a l’hora de treure conclusions estadístiques, si es vol que els resultats siguin vàlids, és necessari que la mostra seleccionada es correspongui adequadament amb tot el conjunt que vol ser analitzat, o dit al revés, “confeccionant” convenientment les mostres, es pot aconseguir el resultat estadístic que es vulgui. 

Una dada curiosa d’aquests diferents rànquings és que cap d’ells coincideixen en l’elecció del millor hospital. Sense entrar en consideració de quina pot ser la classificació més fiable (si és que n’hi ha alguna), si que voldria qüestionar el concepte de “millor hospital”.

Tanmateix resulta molt difícil assegurar que un hospital és millor que un altre, sobretot entre hospitals punters. Sí que es deuen poder identificar serveis que tendeixen a l’excel·lència en la seva pràctica assistencial, però avaluar quants serveis d’un hospital poden considerar-se excel·lents i comparar aquesta xifra amb la d’un altre hospital amb una estructura similar i que atengui a malalts de la mateixa complexitat ja em sembla un exercici molt complicat de fer. Afortunadament a l’Estat espanyol tenim molt bons hospitals, i particularment a Catalunya els resultats en salut del sistema sanitari són molt bons si els comparem amb els recursos que la Generalitat pot esmerçar-hi. 

Malgrat que les comparacions són difícils de fer, dels resultats dels diferents rànquings que s’elaboren apareix un hospital top gairebé fix: l’Hospital Clínic de Barcelona que sempre ocupa posicions capdavanteres. Independentment de la classificació en el rànquing, l’Hospital Clínic de Barcelona té una característica  particular que és el que per a mi fa que pugui ser considerat el millor hospital de Catalunya, i aquesta característica no és altre que la valoració molt positiva de la seva feina que rep per part de la ciutadania. 

A Catalunya, fa anys, quan algú requeria ser atès en un hospital, la gent volia ser atesa preferentment a l’Hospital de Sant Pau, però mica en mica, el Clínic gràcies a una feina molt ben feta, a la incorporació de molt bons professionals i d’una qualitat assistencial excel·lent, ha capgirat aquella situació i avui, els ciutadans de Catalunya de les Terres de l’Ebre, del Pirineu, de Ponent, de Tarragona, de les comarques gironines, de la Catalunya Central o de la regió Metropolitana de Barcelona, majoritàriament si poden escollir prefereixen ser atesos a l’Hospital Clínic abans que a qualsevol altre centre. I aquesta classificació resultant de la valoració dels ciutadans per a mi té més valor que les enquestes, rànquings i altres anàlisis que es puguin fer. Per això cal felicitar al Clínic perquè té el respecte, valoració i acceptació per part de la ciutadania a la que atenen. Enhorabona.

Val a dir que en aquest sentit els catalans som molt afortunats, perquè més enllà de l’Hospital Clínic disposem d’una xarxa d’Hospitals de primer nivell que per ells voldrien molts països europeus. No ho malbaratem.                                          

El Parlament dona llum verda a la creació del Consorci del Clínic

La plataforma “tancada Clínic” continua desinformant, tergiversant i mentint als ciutadans

El Clínic porta set anys, sense uns estatuts formals que regulin el seu funcionament.   

  

Josep Maria Piqué, director general de l'Hospital Clínic

Finalment i després de moltes “anades i vingudes” el Consorci de l’Hospital Clínic anirà endavant, en contraposició al Consorci de Lleida,  que queda en stand-bye per discutir-lo en la propera legislatura. El Consorci del Clínic  és una reivindicació dels profesionals d'aquest Hospital, que temps enrere havien renunciat a convertir-se en una fundació.  Aquest és un dels resultats que ha aportat el passat debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya celebrat al Parlament  i que val la pena ser destacat. En concret el text aprovat en el Parlament diu en el punt 6 de la resolució 7:

“Per tot això, el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a :

1.-........

2.-........

......…...

6.- Constituir el nou consorci públic Hospital Clínic de Barcelona, que estarà integrat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, i que només podrà ser ampliat amb l’admissió d’entitats públiques que hi puguin col·laborar.”

El Consorci del Clínic ha tingut un final diferent al del Consorci de Lleida, tot i que en ambdós llocs s’han constituït diverses plataformes que s’oposen al que ells en diuen, bé per ignorància, bé per consigna política, bé per manipular la bona fe de les persones, la “privatització encoberta” de la sanitat. Des del meu punt de vista, l’element diferenciador entre els dos consorcis cal situar-lo amb la petició d’empara que els metges del Clínic, a través del col·legi de metges, varen fer a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. 

En aquell escrit, el metges del Clínic, en seu punt 1, després d’explicar que portaven des 7 anys (des que l’Hospital va ser transferit a la Generalitat) sense estatuts que regulin el funcionament del centre, demanaven que el Parlament aprovés tan aviat com fos possible els estatuts del Consorci, “mantenint l’essència” de l’Hospital Clínic. També manifestaven el seu suport a que el “coneixement clínic” s’incorporés a la governança del Consorci. 

Entenc doncs que aquest escrit va ser l’element diferenciador amb el Consorci de Lleida, on els professionals assistencials s’han deixat guanyar la ma per uns col·lectius marginals, que es dediquen a manipular amb mentides als lleidatans. Per tant, ja saben els metges de Lleida el camí que han de recórrer si volen que el seu Consorci es pugui tirar endavant.

Desinformant i mentint a l'opinió pública

El Consorci de l’Hospital Clínic incorpora, per primera vegada en al història dels consorcis sanitaris catalans, la presència “del coneixement clínic” en l’òrgan de direcció del Consorci. Dos metges i una infermera formaran part d’aquest Consell Rector en el que podran fer arribar les inquietuds del professionals de la Salut. Per tal que aquesta incorporació del coneixement sigui efectiva, m’atreveixo a suggerir que les persones que representin al col·lectiu mèdic i d’infermeria, no ho facin amb caràcter permanent. No se quants anys hauria de durar el seu nomenament com a vocals del Consell Rector, però si es vol que la mesura sigui efectiva, entenc que la permanència en aquest òrgan de govern hauria de tenir data de caducitat permetent una certa rotació en la presència d’aquests col·lectius en la governança de la institució  Tant de bo, que aquest experiència, junt amb d’altres mesures, serveixi per satisfer els anhels de participació en la presa de decisions del personal sanitari. 

Voldria afegir, que caldria incorporar també a la governança del consorci alguns aspectes claus a més del "coneixement" com són les finances, l'organització i la visió estratègica. Evidentment m'hi sobren els polítics i els funcionaris, que malauradament també hi voldran ser.  

Tanmateix, no tot són flors i violes. Un sindicat minoritari dins del Comitè d’Empresa ha organitzat una plataforma “tancada Clínic” que s’oposa a la creació del Consorci, al·legant que aquest només es fa per evadir controls públics i donar cobertura legal a l’activitat privada que el Clínic fa a través de BarnaClínic. Aquest sindicat defensa la integració de l’Hospital Clínic a l’ICS i volen que “es respectin la qualitat assistencial i la universalitat de l’assistència”

Vull denunciar aquí, les mentides i la manca d’ètica d’aquest sindicat. Segons ells, els consorcis sanitaris catalans no garanteixen la universalitat ni la qualitat de l’assistència? Fins aquí podíem arribar. Qui diu això, mereixeria ser expulsat del món de la sanitat. No hi ha dret. 

Paral·lelament, el director general del Clínic, el Dr. Josep Maria Piqué, amb la manipulació que s’ha fet del tema BarnaClínic, se sent dolgut per que “es posa en qüestió als professionals del Clínic, i se’ls acusa de tenir voluntats o interessos ocults... quan els ingressos que rebem del CatSalut no serien suficients per mantenir els estàndards de qualitat...”                     

Sembla que aquest Consorci hauria d’estar constituït en el termini d’1 mes. Veurem.

www.rbaestudisiprojectes.cat

15 anys del programa "Hospitals TOP 20"

Com cada any, Catalunya continua acaparant una bona part dels guardons

L’Hospital Clínic de Barcelona és l’únic hospital que en els 15 anys de vigència dels TOP 20, ha estat guardonat cada any

Quan IASIST va començar a demanar informació als centres que volien participar en la primera experiència dels TOP 20, no sabíem ben bé que en podia resultar de tot plegat. No va ser fins al segon o tercer any dels guardons quan es va establir una certa competència entre els hospitals catalans que participàvem, competència sana, però viscuda amb intensitat en determinades zones geogràfiques catalanes quan algun hospital de la zona aconseguia el guardó i els altres no. El que assolia l’èxit en presumia i els que no, o no li donaven importància o fins i tot intentaven demostrar que els indicadors utilitzats per atorgar el guardó no eren prou significatius. Les apreciacions sobre els TOP 20 anaven canviant en funció de si aconseguies o no bons resultats.

 

Per tot plegat, IASIST va anar millorant i perfeccionant els indicadors utilitzats intentant que aquests fossin un reflex fidel de la manera de treballar de cada hospital, d’acord a una concepció del que havia de ser un hospital del segle XXI, en el que la cirurgia sense ingrés, o la capacitat de substituir les formes convencionals d’hospitalització per altres formes de treballar eren tingudes en consideració. També la determinació de diferents agrupacions més homogènies d’hospitals va contribuir a que les comparacions entre centres, tinguessin més sentit.

 Avui en dia 15 anys després de la primera experiència, els premis TOP 20 estan perfectament  consolidats en el sector sanitari espanyol. Durant aquests anys, han participat en el programa TOP 20, 240 hospitals del Sistema Nacional de Salut i 72 hospitals privats de totes les comunitats autònomes. Pel que fa a aquest any 2014, la participació ha estat de 126 hospitals de la xarxa pública, i 37 de privats. D’aquests 15 anys d’existència del guardó, els hospitals catalans han resultat ser els acaparadors de la majoria de guardons atorgats. De tota manera com que Catalunya és també la comunitat que més hospitals aporta, és lògic que això sigui així. Tanmateix, quan considerem el nombre de guardons rebuts en relació al nombre d’hospitals que participen per cada comunitat, els resultats canvien una mica. En aquesta classificació la comunitat autònoma que més guardons rep és la Castilla la Mancha en la que el 56% dels hospitals de la comunitat que han participat en el programa TOP 20 d’aquest any han aconseguit un guardó. La segona és Madrid, amb un 45% de guardonats , la tercera el País Valencià amb el 33%, i a Catalunya la trobem en la quarta posició amb el 30% dels hospitals guardonat. En aquest sentit cal doncs reconèixer que la sanitat catalana està perdent posicions, tot i que som els que més guardons obtenim.

En concret, aquest any 2014 han aconseguit un guardó els hospitals catalans següents:

Gestió Hospitalària Global:

Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu – Hospital Clínic de Barcelona; Clínica Onyar S.L. (Girona); Clínica Terres de Ponent S.L. (Lleida); Consorci Sanitari de l’Anoia (Igualada, Barcelona);  Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona); Fundació Sanitària de Mollet (Barcelona); Hospital de Campdevànol Comarcal del Ripollès (Girona); Hospital de Sant Celoni (Barcelona); Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (Tarragona); Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona, Barcelona); Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII; Hospital Universitari Mútua Terrassa (Barcelona); Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida); IDC Salud - Hospital Universitari Sagrat Cor (Barcelona) 

Àrea de Cirurgia Digestiva:

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona); Hospital Universitari Mútua Terrassa (Barcelona)

Àrea del Cor:

IDC Salud – Hospital Universitari Sagrat Cor (Barcelona) 

Àrea Muscle-esquelètica:

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Corporació Sanitària Clínic; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Barcelona)

Àrea de Respiratori:

IDC Salud – Hospital Universitari Sagrat Cor (Barcelona) 

Àrea del Sistema Nerviós:

Consorci Hospitalari de Vic (Barcelona); Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Corporació Sanitària Clínic; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Barcelona)              

D’aquests resultats dels hospitals catalans se’n deriva que la Mútua de Terrassa no ha pogut mantenir els excel·lents resultats assolits l’any passat (ha baixat de 5 guardons a 2). Per la seva banda l’hospital Clínic i IDC Salut Hospital del Sagrat Cor, lideren els resultats dels hospitals catalans amb 3 guardons cada un d’ells

PS: haig de fer una rectificació. Un lector del blog m'avisa que l'Hospital Germans Trias i Pujol ha rebut també 3 guardons, i efectivament és així. Aquest hospital ha estat guardonat en l'apartat d'Hospitals de referència regional i nacional, en l'apartat de l'àrea muscle-esquelètica, i en l'apartat del sistema nerviós. Demano excuses per l'errada.      

www.rbaestudisiprojectes.cat

Els premis TOP20 de l’any 2016

Els Hospitals catalans aconsegueixen uns resultats excel·lents

Els guardons TOP 20 arriben a la seva 17ena edició

Com cada any, IASIST ha donat a conèixer els resultats del conjunt hospitals espanyols que han decidit participar en el programa TOP 20. Els hospitals són sotmesos a una avaluació que té en compte una  sèrie d’indicadors objectius que s’obtenen a partir de unes dades que facilita cada un dels hospitals que abasten aspectes relacionats amb la qualitat, el funcionament dels centres i l’eficiència en l’ús dels recursos.

Com l’any passat, la Conferència ha tingut lloc a l’Edifici Nouvel del “Centro de Arte Reina Sofia” de Madrid. La participació de centres hospitalaris ha estat lleugerament superior a la de l’any passat doncs s’ha passat dels 155 hospitals que hi van participar a 161 que s’han inscrit aquest any en el programa. D’aquests 161 participants, 72 han estat nominats en alguna de les 8 categories establertes. Del total de participants 113 pertanyen al Sistema Nacional de Salut, mentre que 48 són privats. Respecte de l’any passat, el nombre de centres de la xarxa pública s’ha reduït en un hospital, mentre que pel que fa als centres privats, aquests any hi han participat 7 centres més.

Aquest any s’han repartit 62 guardons en total, dels quals 26 han estat per hospitals catalans (24 per centres de la xarxa hospitalària pública, i dos per centres privats), mentre que l’any passat els hospitals catalans varen repartir-se 24 guardons (21 per centres públics i 3 per centres privats). Per tant, els hospitals catalans continuen tenint un alt protagonisme en el programa TOP 20, i aquest any han millorat lleugerament la seva posició respecte de l’any passat. Quasi un 42% dels guardons han estat pels nostres hospitals front el 40% de l’any passat. 

Veiem quins han estat els resultats:       

En l’apartat de gestió global els hospitals catalans guardonats aquest anys han estat:

Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu d’Esplugues – Hospital Clínic de Barcelona

Clínica Corachan

Consorci Sanitari de l’Anoia

Fundació Hospital Sant Bernabé de Berga

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Hospital de Viladecans

Hospital Universitari de Bellvitge

Hospital Universitari Mútua de Terrassa

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea de Cor, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Sanitari del Garraf

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea  de Digestiu, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Sanitari de l’Anoia

Hospital de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí

A l’Àrea Múscul-esquelètica, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Hospitalari de Vic

Hospital Clínic de Barcelona

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea de Respiratori, els hospitals catalans premiats són:

Clínica Corachan de Barcelona

Fundació Hospital Sant Bernabé de Berga

A l’Àrea del Sistema Nerviós, els hospitals catalans premiats són:

Hospital Clínic de Barcelona

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea de Ronyó i Vies Urinàries, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona

Hospital Clínic de Barcelona

A l’Àrea de la Dona, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Sanitari de l’Anoia

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

Parc  sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi

A l’Àrea d’Atenció al Pacient Crític els hospitals catalans premiats són:

No hi ha cap hospital català guardonat en aquesta àrea.

(L’ordre dels hospitals es correspon a l’ordre alfabètic, i no a la posició obtinguda en el seu grup respectiu)

Els hospitals catalans amb més distincions han estat l’Hospital Clínic de Barcelona amb 4 nominacions, l’Arnau de Vilanova de Lleida i el Consorci sanitari de l’Anoia, tots dos amb 3 nominacions.

Felicitats a tots els centres pels seus bons resultats, que demostren una vegada més l’excel·lència del nostre sistema sanitari

www.rbaestudisiprojectes.cat