dimarts, 3 de novembre de 2015

Una nova etapa a l’Hospital Clínic


El nou Consorci incorpora en el seu consell rector al “coneixement clínic”


A més, els estatuts del Consorci recullen que el director general ha de ser preferentment un professional del propi Hospital      



Fa pocs dies el diari La Vanguardia publicava un article en el que explicaven els moviments que s’estan produint dins de l’Hospital Clínic per trobar un nou director General que substitueixi al Dr. Josep Mara Piqué en aquesta nova etapa del Consorci del Clínic.

El Dr. Josep Maria Campistol
Abans però de entrar en el tema voldria fer un petit recorregut històric sobre l’evolució de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fa uns anys, quan algú a Catalunya es posava malalt, l’hospital de referència era l’Hospital de Sant Pau. Tothom volia anar a Sant Pau per que era on s’havien concentrat una bona part dels metges de prestigi a Catalunya i en conseqüència s’hi feia una molt bona medicina. Avui això ja no és tan així, i en certa mesura l’Hospital Clínic ha superat a l’Hospital de Sant Pau i també a Vall d’Hebron en la preferència dels ciutadans. Quines són les raons que expliquen aquest canvi? Perquè l’Hospital Clínic va fer aquest pas endavant mentre altres es quedaven estancats o fins i tot feien un pas enrere?. Des que Joan Grau va arribar a la gerència del Clínic a l'any 1983, algunes coses varen començar a canviar en aquest Hospital. L’Hospital que disposava d’unes instal·lacions molt deteriorades es va anar remodelant, amb noves unitats d’hospitalització, millores notables a l’àrea quirúrgica, un servei de diagnòstic per la imatge que en el seu moment era dels millors de tot l’Estat, un nou servei d’urgències, un laboratori modernitzat, uns sistemes d’informació pioners a Catalunya, etc. Però no va ser només la tecnologia i la confortabilitat hotelera el que va millorar, sinó que a més l’Hospital va encertar en la política de substitució dels professionals quan els arribava el moment de la jubilació. Aconseguir una plaça de facultatiu al Clínic no estava a l’abast de tothom sinó s’havia fet el doctorat i el títol de l’especialitat no s’havia obtingut via MIR. Els currículum en recerca també eren valorats a l’hora de l’elecció dels candidats.  Algú dirà que Joan Grau va poder fer totes aquestes coses per que durant molts anys va deixar de pagar les quotes a la seguretat social, però és ben cert que altres hospitals varen fer el mateix, i en canvi estan on estan. Tot plegat ha comportant una qualitat assistencial envejada per molts, amb una producció científica que és la més important d’Espanya, etc. La tasca desenvolupada per Joan Grau va ser continuada exitosament en els anys següents amb els doctors Joan Rodés i Josep Maria Piqué ocupant la direcció general de l’Hospital. Avui en dia l’Hospital Clínic de Barcelona és un dels millors hospitals de l’Estat espanyol, sinó el millor. 

En aquesta línia de ser pioners en moltes coses, ara arriba la figura jurídica del Consorci. Recordem que el Consorci ve a omplir un buit molt important en el Clínic com és la seva governança que havia quedat molt desdibuixada arrel de la transferència del Centre a la Generalitat de Catalunya, i per tant, calia que un hospital potent es dotés d’un sistema de governabilitat adequat. Aquest recent estrenat Consorci incorpora en el seu consell rector a la Generalitat de Catalunya (60%) i a la Universitat de Barcelona (40%) i com a novetat que caldrà seguir amb interès inclou també al “coneixement clínic professional”. Tot i els diferents tants per cent de participació, el consell de govern està integrat per 6 representants de la Generalitat, 4 de la Universitat i 3 del “coneixement professional” (2 facultatius i 1 d’infermeria). Aquests últims són escollits per la Junta Facultativa de l’Hospital tal com estableixen els estatuts del Consorci.

El nou Consorci de l’Hospital Clínic es subroga amb la representativitat que l’anterior Hospital Clínic tenia en entitats vinculades, això vol dir que el nou Consorci no inclou a BarnaClínic en el seu sí, atès que aquest continua tenint el seu propi NIF, però és manté entre ambdues institucions la mateixa relació existent anteriorment a la constitució del Consorci.

També els estatuts preveuen que correspon al consell rector escollir al director general, i en aquest punt cal destacar una novetat atès que estableixen que “preferentment” aquest càrrec l’ha d’ocupar un metge de reconegut prestigi del quadre mèdic del propi Hospital Clínic. És el consell rector qui presenta un nom escollit segons aquests criteris a la Junta Facultativa, la qual emet una opinió no vinculant. Finament és doncs l’òrgan de govern qui nomena al director general, escoltada la Junta Facultativa. I ara estem en aquesta fase. A través d’un procediment un tant “eclesiàstic”, el consell rector “ha sondejat” a més de 80 referents clínics de l’Hospital, intentant cercar una persona amb el màxim consens i com a resultat d’aquesta tasca, més pròpia d’un convent de religiosos, el consell rector ha proposat a la Junta Facultativa el nom del Dr. Josep Maria Campistol un nefròleg de gran prestigi. El repte que té al davant el Dr. Campistol és important atès que els seus antecessors li han deixat el llistó molt alt. Cal desitjar el millor del èxits al nou equip de direcció de l’Hospital Clínic, atès que el Dr. Campistol era fins ara el Director Mèdic, i per tant ara caldrà escollir un nou director mèdic per a la Institució.


Voldria afegir només un comentari. Tal com es planteja l’elecció del director general, el sistema em sembla un tant endogàmic. Sovint la innovació en les organitzacions procedeix de l’exterior i en aquest sentit, en ocasions, una mica de saba nova no és contraproduent. Per cert, Joan Grau és enginyer industrial i no formava part de la plantilla de l’Hospital Clínic quan es va incorporar com a director general del Centre.


Cap comentari:

Publica un comentari