dimecres, 11 de novembre de 2015

La nòmina és sagrada Sr. Montoro



El FLA no arriba i els centres concertats de la sanitat pública catalana no poden cobrar les seves factures


Si aquest mes de novembre no arriben els fons del FLA, hi haurà hospitals de la xarxa pública catalana que no podran pagar les nòmines de novembre als seus treballadors   



Fa anys, els màxims responsables de les empreses tenien una màxima que era “la nòmina és sagrada”, i això servia per intentar que fossin quines fossin les dificultats, a final de mes els treballadors havien de cobrar si o si les seves nòmines. Evidentment aquelles empreses que passaven per dificultats econòmiques greus no van poder complir sempre amb aquest precepte, però aquelles que tenien tensions de tresoreria feien mans i mànigues amb el bancs per intentar paga les nòmines el dia 30. Sense que els treballadors en fossin conscients, més d’una empresa havia salvat en l’últim moment la nòmina gràcies a acords d’última hora amb algun banc.

Últimament sembla que les escoles de negocis han deixat de banda aquest principi doncs massa sovint llegim que els treballadors de tal o qual empresa porten mesos sense cobrar. Segur que la crisi econòmica i la desfeta del negoci bancari hi ha contribuït, però també és cert que hi ha altres factors externs que ajuden a que la nòmina avui sigui una qüestió menor. I el sector sanitari públic de Catalunya comença a ser un sector fortament amenaçat per aquesta situació.

Al mes de setembre, les empreses concertades amb el CatSalut no van cobrar la factura que els corresponia (que era la que recollia la feina feta durant el mes de maig)  i a 31 d’octubre han cobrat els 2/3 de la factura que correspon a la feina que s’havia fet al mes de juny. Aquests 2/3 cobrats al mes d’octubre, equivalen aproximadament a la massa salarial d’1 mes en les organitzacions amb plantilles equilibrades, que són la majoria.

Què passarà els propers mesos? Doncs que els cobraments no estan gens clars mentre que les despeses ho estan molt: d’aquí a finals d’any, les empreses hauran de pagar 3 nòmines. Hi ha empreses en el sector que han tingut ja dificultats per pagar la nòmina d’octubre, i si al novembre la Generalitat no pot pagar la factura, les empreses que no podran fer front a la nòmina seran moltes més. I no cal dir que pot succeir al desembre amb la paga extra o la del mateix  mes.  Tot plegat un desori.

Les 3 patronals del sector varen fer, dies enrere, un comunicat conjunt  en el que exposaven la situació crítica de les empreses del sector, però tinc la sensació que calen més coses per aconseguir que les administracions públiques siguin conscients del drama que estan a punt de causar.  També crec que la solució del problema no és a Catalunya. El Departament d’Economia, que ja preveia el que passaria va demanar al gener del 2015 9,460 milions d’€ per el FLA del 2015, i el govern espanyol va respondre que n’hi concediria 8.258 M. El que no va fer el govern espanyo va ser comprometre’s a fer arribar aquests diners en dates concretes, i el seu pagament  es va deixar, com en anys anteriors a l’arbitrarietat del ministre Montoro. Per tan si a Catalunya els dines no arriben, el responsable últim dels impagaments no està a Catalunya. El responsable últim d’aquesta situació és a Madrid i en concret es diu Cristobal Montoro i és ministre  d’Hisenda del govern espanyol.

Estem doncs davant d’una persona que es permet la frivolitat de dir frases a l’estil de “el año pasado el FLA se pagó en diciembre”, o “el FLA no ha de servir para pagar veleidades independentistes”. És el mateix personatge que fa ben poques setmanes li va dir al president de la comunitat valenciana que els pagarien  el FLA amb immediatesa i encara l’estan esperant, o és aquell que amenaça amb no pagar el FLA a Catalunya per “la falta de lealtad institucional del gobierno de la Generalitat de Catalunya”

És en definitiva un farsant, allò que fa anys a Madrid en deien el “bufón de la corte”, aquell graciós que feia riure a tots els que envoltaven al monarca. Ara ell fa riure a tots els ministres del govern espanyol, i als directors dels diaris de la caverna mediàtica espanyola, amb els seus acudits al voltant de les mil y una malifetes que ell fa, o vol fer, a Catalunya.


Però la seva frivolitat arriba al nivell més alt quan no s’adona que amb la seva actitud i les seves decisions, està propiciant que hi hagi treballadors que no puguin cobrar les seves nòmines, i això, Sr. ministre, és de jutjat de guàrdia. Les nòmines són sagrades Sr. Montoro. És de gent ben nascuda respectar aquest principi. 

No serà que en el fons de la qüestió el Sr. ministre el que vol és centralitzar a Madrid el pagament de totes les factures, en un altre atac contra l'Estat de les autonomies? 


Cap comentari:

Publica un comentari