diumenge, 29 de novembre de 2015

XIX Jornada ACEBA a Tarragona (i III)




La Taula dels Tres Consellers


Xavier Trias, Marina Geli i Boi Ruiz varen debatre sobre la situació actual de la sanitat a Catalunya



 
El Pic des Trois Conseilleurs de 3.039 m. d'alçada es troba al Departament
francès des Hautes Pyrénées al massís del Néouvielle


Els organitzadors d’aquesta XIX Jornada d’ACEBA a Tarragona van tenir l’encert d’ajuntar en una taula de debat a tres consellers del Departament de Salut, que entre els tres abasten 20 anys d’història i de vida de la sanitat en el nostre país. No cal dir, que tot i  l’excel·lent nivell de les altres taules de la Jornada, la dels Tres Consellers va ser de llarg la més celebrada. En cap cas van decebre les expectatives creades i va ser tot un regal assistir al mini debat que varen protagonitzar. Toni Iruela, moderador de la taula, va tenir l’encert de fer-se fonedís veient que tal com s’estava desenvolupant la taula, el millor que podia fer, era deixar-los fer. De fet, un Xavier Trias molt deixat anar, li va dir: “tu pregunta el que vulguis, que jo et contestaré el que em convingui…”

Intentaré resumir el que varen comentar, no per l’ordre d’intervenció, sinó d’acord al que cada conseller va comentar. Mantindré l’ordre d’antiguitat en el càrrec per relatar les intervencions.

Xavier Trias: Pocs països del món tenen un sistema sanitari com el nostre. El model prové de la realitat que teníem a Catalunya on l’Estat hi havia invertit molt poc, fet que havia comportat que la societat civil s’hagués d’espavilar i construir i dotar els seus propis centres. Quan es va anar modelant el sistema sanitari actual es va decidir aprofitar tot allò que s’havia anat construint en el temps, en lloc de fer-ho tot a través de l’ICS. Tanmateix, d’aquell model inicial hi ha coses que passats els anys no s’han pogut desenvolupar com per exemple la no separació del CatSalut del Departament de Salut i tampoc s’ha pogut dotar a l’ICS de les eines d’una empresa moderna. Malauradament tampoc s’ha resolt el finançament resultant d’unes transferències mal fetes, i per acabar-ho d’arreglar la Llei General de Sanitat es va aprovar sense una memòria econòmica.

Va destacar la col·laboració de molts alcaldes i Ajuntaments en la consolidació del model sanitari català: Joan Clos a Barcelona, Antoni Farrés a Sabadell, l’alcalde de Terrassa i d’altres. Ara, els temps han canviat i no sap que succeirà a Barcelona amb el nou Ajuntament doncs són gent complicada. Cal que tothom tingui clar quin sistema sanitari volem. A nivell econòmic va dir que a Catalunya es varen arreglar una mica les coses quan Andalusia no podia pagar les factures, i va destacar al ministre de sanitat del govern espanyol Julian Garcia Vargas com la persona clau per aconseguir que Catalunya pogués consolidar el seu model. “Trias, tu tira para adelante...”. Això va permetre un sistema finançat públicament amb una asseguradora pública i un sistema de contractació bàsic i mecanismes d’avaluació. En referència a les EBA va ressaltar que no veu un entusiasme excessiu per fer-ne de noves. Xavier Trias veu el problema en el futur, i creu que hauríem de tenir il·lusió en construir conjuntament aquest futur.         

Marina Geli: La sanitat catalana presenta uns resultats en salut molt bons i l’estat de salut de la població catalana és molt satisfactori. La mortalitat de les grans malalties més greus és molt satisfactòria en relació a la de la gran majoria de països del món. Després de quasi 35 anys de gestionar la salut del catalans tenim uns resultats molt bons, però hem de millorar (i s'hi està treballant) en els problemes derivats de la contaminació i la salut. Pel que fa a la universalitat del sistema sanitari som el número 1 del món atès que a Catalunya tothom té dret a l’assistència, però en accessibilitat no estem tan bé (llistes d’espera) i aquí ens cal millorar. Val a dir però que allò urgent i allò greu, funciona. El sistema sanitari català té en general més metges que altres sistemes sanitaris (tot i que a l’assistència primària n’hi ha menys); tenim menys personal d’infermeria que altres països del nostre entorn i els nostres professionals estan pitjor remunerats que els seus col·legues d’altres països. I tot això amb una despesa per càpita que és la 21ª  en el món.  Per Marina Geli, la gran feblesa del sistema és la crisi del consens polític i social al voltant de la sanitat, que es podria recompondre a partir del rigor de les dades que són indiscutibles. També va reclamar una millor assignació pressupostària per la primària i els pressupostos plurianuals que són una demanda recurrent en la consellera Geli, atès que permetria establir, a més d’un any vista, escenaris plurianuals pels salaris, la tecnologia, per la farmàcia, etc. Pel que fa a la creació de més ABS, Marina Geli va dir que els professionals haurien de fer un pas endavant i assumir un lideratge en aquest tema que avui costa una mica de veure. Per Marina Geli és vital la participació del món local en la governança del sistema, no en el de les institucions

Per la seva banda Boi Ruiz va dir: Tenim bons resultats, i si això és així perquè estem sotmesos permanentment al combat ideològic? Aquests atacs al sistema sanitari acaben angoixant a la gent. Va explicar que si el conseller Trias anava coix per un pressupost insuficient, ell va coix de les dues cames, perquè al pressupost insuficient s’hi afegeixen les retallades. És molt difícil caminar coix de les dues cames... va dir. Catalunya va ser la primera comunitat en iniciar la reforma de la primària, i degut a un finançament deficitari, no va tenir més remei que ser innovadora, i així és com varen sorgir les EBA, quan l’administració va donar resposta a les demandes que van sorgir del col·lectiu mèdic.

La reforma autèntica dels sistema nacional de salut hauria estat transformar el “administrar el sistema de salut” a “gestionar el sistema de salut”. És irresponsable que es voti per unanimitat una llei, i quan la vols aplicar els mateixos que la van votar et diuen que “no cal que l’apliquis” (en referència a la Llei de l’ICS). Referint-se a l’assistència primària va dir que l’anticipació de la malaltia ha d’estar en els primers nivells de resolució. Tornant a la situació econòmica Boi Ruiz va dir que amb una manca de finançament crònica i amb el dèficit acumulat de la sanitat a Catalunya, plovia sobre mullat. El repte era com mantenir la qualitat de l’assistència, com mantenir la cartera de serveis i com mantenir la xarxa de proximitat de que disposem els catalans amb aquestes condicions de l’economia i per donar resposta a aquests interrogants, es va actuar sobre els salaris i les suplències, sobre la farmàcia, sobre les inversions i reduint la pressió de la demanda, és a dir, actuant sobre les llistes d’espera.

Les previsions del Pla de Salut varen servir per poder mantenir els serveis, en base a moltes accions que una a una eren “la xocolata del lloro” però que en el seu conjunt han permès retornar les llistes d’espera al nivell que estaven al 2010, i millorar una mica els salaris dels professionals, i tot això amb el mateix pressupost, van ser decisions de cost oportunitat: per fer unes coses se’n tenir que deixar de fer unes altres. Al conseller Ruiz li sembla immoral que a Madrid ens diguin que a Catalunya som uns “manirrotos”.


En base a la informació de que es disposa, Boi Ruiz creu que el model ha d’anar canviant en funció d’aquesta informació, col·locant a l’assistència primària allò que es cregui que s’ha de resoldre en aquest nivell assistencial. Com menys malalts passin de la primària als hospitals anirem millor. Això és el que caldrà incentivar en un futur immediat.  


Els tres consellers van ser acomiadats amb una llarg aplaudiment... Llàstima que la sessió no hagués durat una hora més.



Cap comentari:

Publica un comentari