dilluns, 7 de maig de 2018

Nous rumors sobre nomenaments, que afecten a la cúpula de Salut, i que no agraden al sector sanitari (i II)

Joan Ignasi Elena està lluny del conseller Comin pel que fa al seu posicionament vers la  independència. Com a polític format en el PSC de l’escola dels José Zaragoza o Pere Navarro entre d’ altres, es situa a tot estirar en el dret a decidir... però probablement a decidir NO. Avui, ideològicament, cal situar-lo relativament a prop dels Comuns més que de cap altre posició política.  

La seva elecció, si s’acaba produint, és una imposició d’Oriol Junqueras a l’executiva d’ERC, i respon a la nova estratègia política del partit, de recular unes quantes pantalles, i relegar la independència del full de ruta immediat.



Quan un partit polític no considera a la sanitat amb la serietat i la importància que calen, aquest partit no hauria de ser un partit de govern. La sanitat no està per assajos polítics de cap mena, i el seu màxim responsable necessita expertesa i un profund coneixement del sector. Com deia l’exministre espanyol Corcuera, “los experimentos en casa, i con gaseosa...” 



(...Continua de l’entrada anterior)

En l'entrada anterior explicava alguns dels èxits del tàndem Elena-Grifell a Vilanova i la Geltrú. Tanmateix en la història d'aquesta col·laboració professional també hi ha clarobscurs, i entre ells, el fet d'haver contribuït a generar una forta rivalitat institucional entre els hospitals de Sant Camil de Sant Pere de Ribes i Sant Antoni Abat de Vilanova, amb l'objectiu d'acabar consolidant un hospital d'aguts nou a Vilanova en detriment de l'Hospital de Sant Pere de Ribas. La sang no va arribar al riu, però les pressions institucionals que es varen produir, varen generar certs recels que no han desaparegut fins l'integració dels dos centres en el Consorci Sanitari del Garraf, que en aquests moments es troba en fase de fusionar-se amb el Consorci Sanitari de l'Alt Penedès.
     
Tal com estan les coses, haurem d'esperar finalment  a que ERC prengui una decisió definitiva, la “A”, la “B”, o potser una opció “C” que avui els rumors encara no han fet circular?. Es palpa en el sector que si poguessin triar entre les opcions conegudes fins avui, la decisió es decantaria molt clarament per la continuïtat. De l’equip actual, ja se sap de quin peu calcen, quins són els seus punts forts i quines són les seves debilitats i sobretot quina ha estat la seva feina durant aquests dos anys que porten en els càrrecs. 

Dels nous candidats, es coneixen les qualitats professionals de Encarna Grifell, però poc més... Per aquells que hi estiguin interessats, aquest és un breu recull de la trajectòria professional de la Dra. Grifell per el món de la sanitat. Coneix molt bé el sistema sanitari català i el de l’Estat espanyol, gràcies a haver treballat en diversos hospitals de l’INSALUD, entre ells els hospitals d’Eivissa i Formentera i el de Villarobledo a Albacete; a Catalunya ha estat gerent de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú. Des del Consorci de Salut i Social de Catalunya ha treballat en diverses ocasions per al govern mexica i fins i tot hi ha viscut alguns anys desenvolupant projectes per el ministeri de salut d’aquell país. També va assumir la secretaria tècnica de l’ICS quan Francesc José Maria era el gerent de la Institució. En l’actualitat Encarna Grifell ocupa el càrrec de directora de Planificació Estratègica i Avaluació de la Gerència Metropolitana Sud, Hospital Universitari de Bellvitge.   

Per la seva banda, Joan Ignasi Elena deurà el seu càrrec de conseller, si l’acaben nomenant,  a l’estreta relació mantinguda amb Oriol Junqueras en l’època en que Elena era el responsable de Pacte Nacional pel Referèndum. D’aquells contactes va néixer una confiança mútua que podria acabar portant a Elena a la conselleria de Salut. Sembla doncs que Oriol Junqueras és home de “feelings” personals, atès que amb Antoni Comin va succeir quelcom de molt similar: després d’una relació personal propera va acabar sent proposat conseller de Salut. També dona la impressió que aquest “feeling“ a primera vista de Junqueras no és excessivament durador en el temps. Veurem que passa en aquesta ocasió.  

Segons algunes opinions, sembla que tot plegat es deu a un canvi en l’estratègia política partidista d’ERC. Segons ha transcendit, el partit republicà abandona la via unilateral cap a la independència de Catalunya, i torna algunes pantalles enrere per situar-se de nou a la pantalla del dret a decidir, amb l’objectiu segons ERC, d’eixamplar la base independentista. Per fer entenedor aquest nou relat, ERC ho ha d’acompanyar amb gesticulacions en aquesta direcció, que reforcin el seu nou discurs polític, i el conseller Comin i els seus col·laboradors més propers s’havien posicionat d’una manera molt clara al costat de la independència. Per això, per fer creïble aquest nou plantejament, ERC necessita situar a Salut a una persona que no s’hagi distingit per les seves proclames independentistes, i en canvi estigui relacionat amb el dret a decidir, que és on ERC voldria situar de nou el debat polític. I vist així, Joan Ignasi Elena és la persona idònia. És una persona que no es distingeix pel seu independentisme, una mica a l’estil dels Comuns, és a dir en el camp del bla, bla, bla sense agafar compromisos a l’estil del “si però no” tan propi de Colau, Domènech i companyia; format en las joventuts del PSC, amic de socailistes com José Zaragoza, Josep Maria Sala o Pere Navarro entre altres, i amb un ascendent familiar gens inclinat vers opcions polítiques independentistes. Pel que fa als seus coneixements del sector sanitari, els derivats de presidir la Fundació de l’Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú... és a dir... pràcticament res. 

La solució la tindrem aviat. Dins de molt poques hores ERC celebra una reunió de la seva executiva on es decidirà qui és finalment el seu candidat a conseller de Salut. Tot i que Oriol Junqueras sigui a la presó (fet que lamento profundament), serà ell qui decidirà el nom de la persona. Pere Aragonés només farà allò que Oriol Junqueras li mani.

No puc acabar aquest entrada al blog sense insistir novament en el poc respecte que ERC demostra tenir pel sector sanitari. La sanitat és molt sensible a les decisions polítiques que sovint l’envolten, i per tant requereix ser governada per persones que coneguin el sistema, que siguin ben acceptades pel sector sanitari, i respectades pel col·lectiu de professionals. Una vegada més, i van dos, anem en la direcció contrària. Esperem no prendre mal. Si no hi ha consens o acceptació sobre els màxims responsables, els conflictes no tarden a sorgir. La sanitat no és un departament més de la Generalitat de Catalunya en el que el mercadeig de cadires no té greus repercussions; la sanitat té vida pròpia més enllà de la política, requereix tota l’atenció i una expertesa notables, i no es pot actuar amb frivolitat, i sembla que això ERC encara no s’ho ha aprés.

Finalment acabo amb un nou al·legat en favor de l’actual equip directiu del CatSalut. La seva dedicació, el seu interès pel país, la seva professionalitat, la seva cohesió com equip,  l’excel·lent feina feta, no mereixen que per objectius polítics de partit es vegin relegats de les seves funcions. Són persones, que tenen els seus sentiments, que mereixen un tracte de respecte, que han assolit uns resultats molt bons del nostre sistema sanitari, que tenen una dignitat professional i humana i que la política hauria de respectar per més que el Sr. Oriol Junqueras hagi decidit fer unes quantes passes polítiques enrere cercant la confluència amb el Comuns, i per aquestes conveniències polítiques i partidistes vulgui canviar el perfil dels màxims responsables del departament de Salut. On són la ètica i els valors que el mateix Oriol Junqueras preconitza ? 

I en última instància, on és el respecte al sistema sanitari català i als seus professionals?

Cap comentari:

Publica un comentari