L’ICO i la Fundació TIC Salut, o la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, exemples que caldria eliminar de la pràctica de l’administració sanitària a l’hora de seleccionar els màxims responsables d’entitats del sector públic de la Generalitat
Després d’una temporada en la que s’havien ocupat algunes places de direcció-gerència per la via de la selecció i avaluació de mèrits sembla que tornem a unes pràctiques gens recomanables ni compatibles amb l’exercici de la transparència.
Des del mes de juny cap aquí, ja van tres exemples de selecció “a dit” dels responsables de dirigir entitats del sector públic de la Generalitat. Després d’un període en el que semblava que els processos de selecció es volien dotar de transparència i credibilitat, els tres exemples citats a l’encapçalament denoten un preocupant canvi de tendència. De tots ells, el nomenament del Dr. Descarrega al front de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona és el que podria treure’s d’aquest context atès que es tracta d’un càrrec polític, per tant un càrrec de confiança del partit polític que el proposa, malgrat que l’experiència de la persona triada, no només en gestió, sinó fins i tot política, sigui en aquest cas, més aviat escassa. En aquests cassos en els que es requereix aquesta confiança política, convindria que la paraula “gerent” no formés part del nom del càrrec. Gestió i política són dos funcions que sovint poden entrar en col·lisió.
No fa pas massa temps, els gerents del Consorci Sanitari del Maresme i La Selva, del Consorci de Terrassa, del Consorci Sanitari Integral o del mateix SEM entre d’altres, es varen seleccionar a través d’un procés obert, transparent, amb diferents candidats, d’entre els quals, empreses especialitzades varen seleccionar les ternes més adequades per assumir les responsabilitats que se’ls havia d’encomanar. Després, els respectius òrgans rectors, varen acabar decidint el candidat definitiu. Aquesta bona praxi es va trencar al mes de juny amb dos nomenaments a dit: la Sra. Candela Calle a la direcció de l’ICO, i el Sr. Josué Sallent a la direcció de la Fundació Tic Salut i Social. Veiem les particularitats dels dos nomenaments:
La Sra. Candela Calle, mentre era directora-gerent de l’ICS, gaudia també del càrrec de directora general de l’ICO, situació del tot criticable per irracional. Quan fou cessada de la gerència de l’ICS va mantenir el seu càrrec de l’ICO. Igual que ella, alguna col·laboradora seva va beneficiar-se també de la mateixa situació. Aquesta situació inaudita és una exemple de mala praxi per part de l’Administració pública que no s’hauria de tornar a repetir mai més si no es volen donar per bones les acusacions de portes giratòries, escales automàtiques, i en general, nepotisme i manca de transparència. Mantenir aquests dos càrrecs en una mateixa persona quan l’envergadura de les dues responsabilitats ja denota que això és inviable, és deixar ben clar que no es creu en la gestió. No hi ha altre explicació.
Per altre banda, aquesta pràctica, a banda de la seva opacitat, és de dubtosa legalitat. Fa anys que les clàusules de blindatge en els contractes de directius a l’administració pública varen ser objecte d'una limitació. Doncs bé, mantenir un càrrec que no s’exerceix, en previsió d’ocupar-lo quan sigui cessat, és un blindatge encobert, i per tant possiblement il·legal. Que el departament de Salut pugui cometre aquestes irregularitats és un fet que caldria considerar com a greu.
El segon exemple de nomenament a dit és el del Sr. Josué Sallent al front de la Fundació TIC Salut i Social. Sense cap mena d’explicació es va cessar al director anterior, i es va col·locar a aquesta persona al front de la Fundació. Veiem una mica la seva història: El Sr. Sallent és un professional amb experiència en el sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions i ha col·laborat professionalment amb la fundació i2CAT i amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació de la Generalitat (CCTI), junt amb d’altres experiències professionals en el sector. Per tant, en teoria és competent per assumir la funció a la que ha estat nomenat.
Però a banda de la seva experiència professional, i a banda també de la seva relació amb ERC, sembla que el Sr. Sallent era l’home de confiança d’Oriol Junqueras en els temes relacionats amb les telecomunicacions. Arrel de l’1-O, Sallent va ser una de les persones detingudes i investigades per la Guàrdia Civil quan era el responsable del CCTI. Segurament a una persona de la confiança d’Oriol Junqueras, i militant d’ERC, calia trobar-li una sortida professional. Si calia substituir a l’anterior director de la Fundació, perquè no es va endegar un procés de selecció? Seria molt greu concloure que el director anterior se’l va cessar amb l’únic objectiu de proporcionar un càrrec al Sr. Sallent.
Estaria molt bé que la nova administració del departament de Salut reflexioni davant d’aquests exemples. Quan es parla de transparència, el mínim que es pot fer és practicar-la. No als nomenaments a dit en càrrecs de caràcter tècnic o professional. Deixeu els dits per a la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada