La Fase II corresponent a l’edifici tecno-quirúrgic de l‘Hospital de Bellvitge havia d’entrar en servei a finals de l’any 2019, segons havia compromès el conseller Comin a l’any 2016. La solució passava per aportar des del CatSalut 15 milions d’€ anuals durant 3 anys. Fa poques setmanes el vicepresident del govern català, Sr. Pere Aragonés i la consellera de Salut Sra. Alba Vergés varen visitar Bellvitge, i van anunciar que els treballs per la posada en marxa definitiva? de la Fase II finalitzarien l’any 2020. Un any de retard sobre el que havia anunciat dos anys abans el conseller Comin.
Atenent al fet que les obres pròpiament dites varen acabar a l’any 2012, als ciutadans ens resulta molt difícil entendre com es pot tardar 8 anys en equipar un hospital. Aquest retard afecta a la població de referència de l’Hospital però també, i molt important, a la motivació dels professionals del centre hospitalari, obligats a treballar en situacions a vegades complicades quan podrien disposar d’un edifici i d’uns equipaments que els permetria treballar més, millor i amb més qualitat.
Per mirar d’entendre la situació existent amb la Fase II de l'edifici tecno-quirúrgic de l'Hospital Universitari de Bellevitge i poder explicar les causes del retard en la posada en funcionament complerta de les noves dependències, he tingut una conversa amb la gerent territorial de l’ICS de la Regió Metropolitana Sud, la Dra. Montserrat Figuerola, a la que també ens ha acompanyat la Dra. Encarna Grifell, directora de Planificació Estratègica, Innovació i Avaluació també de la gerència territorial de l‘ICS. Aquest és el resultat:
La Dra. Figuerola explica que quan el nou equip es va fer càrrec de la gerència de l’Hospital, una de les coses que varen valorar és que en el moment més dur de la crisi s’havia entregat l’obra de la Fase II que no estava equipada, i aquest fet coincidia amb les obertures d’hospitals de l’entorn. Això va comportar una disminució d’activitat a l’Hospital de Bellvitge que va portar a una situació molt complexa perdent competitivitat, afectant a temes de terciarisme i serveis d’excel·lència de l’Hospital. Malgrat aquesta disminució d’activitat, l’Hospital tenia llistes d’espera i malalts fora de termini. Una àrea d’excel·lència com és la del càncer (diagnòstic i cirurgia) tenia molta pressió per a poder complir amb els temps de garantia . “Davant d’això el nou equip ens vàrem plantejar una estratègia per reforçar, d’una banda les àrees d’excel·lència de l’Hospital i de l’altre fer una gran aposta per l’equipament de la Fase II de l’Hospital”.
Fent un repàs del que havia succeït des del moment de l’entrega de l’edifici al 2012, la Dra. Figuerola explica que “entre els anys 2013 i 2015, es varen obrir les urgències, l’hospital de dia mèdic i algun gabinet d’exploració que s’havia traslladat a la part nova, amb una inversió que rondava els 5 milions d’€. Al 2016 es van executar una mica més de 4 milions d’€ destinats a part de l’equipament dels quiròfans de CMA, una unitat de reanimació (REA), hospital de dia quirúrgic i la subcentral d’esterilització. A l’estiu de 2016, va ser quan el conseller Comin, veient que a aquell ritme l’equipament complert de la Fase II no s’acabaria ni a l’any de la picor, va assolir el compromís de dedicar cada any 15 milions d’€ a equipar tot el que quedava pendent. D’aquesta manera la previsió era que a l’any 2019 l’edifici de la Fase II estaria plenament operatiu”.
La Dra. Figuerola continua explicant que “a l’any 2017 es varen licitar concursos per valor de 21 milions d’€, quantitat superior al compromís adquirit pel conseller Comin, gràcies a l’aplicació de romanents d’ inversions no executades. Tot i així, a l’any 2017 d’aquests 21 milions licitats només se’n varen poder executar realment 14 milions (entre concursos amb dotació finalitzada i concursos amb desplaçament de despesa per a la següent anualitat, les entregues dels quals s’han vingut efectuant al llarg de l’exercici pressupostari del 2018)".
Afegeix que "amb aquesta inversió es van acabar de dotar els 7 quiròfans de CMA i es varen poder obrir 8 llits de crítics. Aquesta ampliació de la capacitat quirúrgica de l’Hospital ens vàrem permetre plantejar-nos una aposta arriscada consistent a recuperar l’activitat quirúrgica a les àrees de càncer, cirurgia cardíaca, neurocirurgia, cirurgia de l’obesitat, a més de complir amb les previsions del Pla de Xoc contra les llistes d’espera. Val a dir que la resposta dels professionals va ser extraordinària” La diferència entre lo licitat i el que realment es va poder executar i/o aplaçar d’anualitat, es deu a impugnacions de concursos, que a dia d’avui encara no estan resoltes, per valor de 7 milions d’€
Pel que fa a l’any 2018, la quantitat licitada en els diferents concursos supera en poc els 18 milions d’€ que permeten obrir els gabinets d’endoscòpia, 8 llits de reanimació post-quirúrgica, completar la central d’esterilització i dotar una part de l’equipament (llits quirúrgics), dels 24 quiròfans que queden per obrir .
Tanmateix veurem quants d’aquests s’acaben executant al 100%, atès que a hores d’ara, entre les 2 anualitats, ja hi ha aproximadament 10 milions d’€ que han estat recorreguts davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Per tant, i resumint, l’estat de les inversions en el període 2017-2018 la situació seria la següent:
Inversió, segons compromís del conseller Comin: 30 M d’€
Inversió pendent amb recurs: 10 M d’€
Inversió en curs 2018: 13 M d’€
Inversió finalitzada: 16 M d’€
Pel que fa a les inversions del període 2013-2016, amb prou feines es varen superar els 8,9 M. d’€ (considerant que allò executat l’any 2016, en la seva majoria havia estat concursat l’any 2015). Tot plegat retrata la trista realitat d’uns polítics que es mostren incapaços de donar una resposta efectiva a una necessitat important com és la posada en marxa de la Fase II de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital.
Hem de concloure doncs que de cara a l’exercici 2019, la quantitat pendent de licitar per acomplir els acords és de 6 M d'€, als que s’hauran d’afegir les inversions que puguin quedar pendents d’adjudicació de l’exercici pressupostari 2018 i dels resultats dels recursos. Caldrà seguir-ho per que de la seva resolució efectiva en depèn que la Fase II de l'Hospital Universitari de Bellvitge estigui realment operativa l’any 2020. Més retards serien ja inadmissibles.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada