La cimera per abordar els problemes dels professionals, el dia 19

En la seva compareixença al Parlament de Catalunya la consellera Alba Vergés es va comprometre a convocar una cimera per abordar els problemes dels professionals, tant metges com infermeres, i donar respostes a les situacions que aquests col·lectius han d’afrontar. Doncs bé, la cimera ja la tenim aquí: serà el proper dia 19 a Barcelona. Hi assistiran diverses organitzacions del sector com ara col·legis professionals, societats científiques, organitzacions  sanitàries, organitzacions sindicals amb representació en el sector sanitari, entitats ciutadanes, i organitzacions docents en l’àmbit de les ciències de la salut.

La jornada del dia 19 representa de fet el tret de sortida d’un seguit de treballs encaminats a plantejar propostes que serveixin per aportar solucions als molts problemes que els professionals tenen en el desenvolupament de les seves funcions. Pel que ha transcendit, sembla que les diferents comissions de treball que s’estructurin tindran un any de termini per presentar les conclusions.

Aquesta cimera es planteja com la resposta de l’administració a les queixes cada vegada més nombroses i cada vegada més crispades, sobre tot dels metges i també de les infermeres, en contra de la conjuntura laboral que estan patint. Queixes que bàsicament fan referència a tres grans àmbits: el salarial, la precarietat contractual i l’excés de feina. També qüestions com la conciliació de la vida laboral i familiar o la feminització de la professió mèdica necessiten respostes per part de l’administració. Tanmateix hi ha un altre tema, que mai ha estat objecte d’anàlisi per part de l’administració sanitària catalana, i que requereix mesures urgents i immediates: en els propers 8-10 anys, segons estudis elaborats per el CoMB, quasi deu mil metges arribaran a l’edat de jubilació a Catalunya. Quina resposta podrà donar el país davant de la situació que ens ve a sobre?. De quina manera s'afrontarà la precarietat laboral dels nostres professionals? Amb quins calendaris?

De fet, ja no hi som a temps per donar una resposta efectiva al problema. Si tenim en compte que formar a un metge especialista requereix 10 anys, i l’administració sanitària catalana tingués capacitat de resposta, fins al període 2025-2030 no hi haurien solucions efectives. Però a més de les solucions, calen els recursos econòmics necessaris per dur-les a terme i en aquets moments ningú pot assegurar que els diners hi siguin. Per tant, mala pesa al teler...

En l’organigrama del departament de Salut, no hi havia fins ara cap direcció general, secció o negociat, que tingui la responsabilitat d’avaluar les necessitats futures de professionals del sistema sanitari, i a través d’aquesta avaluació poder interactuar amb universitats per afavorir o frenar els estudis de determinades professions sanitàries. En els cas dels metges, el problema s’agreuja perquè el nombre de persones que cada any accedeixen a la formació MIR de cada especialitat no el determina ni el departament de Salut ni la Generalitat de Catalunya.

Un altre problema que caldrà afrontar és el de la conciliació de la vida laboral i familiar, agreujada per una constant feminització de la professió mèdica, realitat aquesta que requereix de mesures urgents. Les solucions a aquest problema passen sens dubte per assumir innovacions organitzatives en molts àmbits dels nostres hospitals i particularment en l’organització de les guàrdies mèdiques. En aquest sentit, algunes veus molt significades del col·lectiu mèdic reclamen més autogestió. Defensen que el model EBA, que ha demostrat ser molt eficient, amb uns resultats econòmics i assistencials molt bons, és més satisfactori per els professionals atès que la capacitat d’auto-organitzar els serveis els ha permès trobar solucions imaginatives i pràctiques per resoldre problemes com per exemple el de la conciliació o el de la guàrdies mèdiques entre altres. En el context d’aquesta innovació organitzativa que cal propiciar podria extrapolar-se el model EBA als serveis hospitalaris? Aquesta és una qüestió que caldrà discutir...           

Tanmateix hi ha un tema, que avui per avui té una molt difícil solució. Es tracta de la impossibilitat de fer compatibles increments salarials amb una millora en la dotació de les plantilles de professionals. La situació econòmica del país impedeix que les dues coses puguin ser possibles al mateix temps. Per tant els assistents a aquesta cimera hauran d’entendre que tot a la vegada no és possible i que caldrà prioritzar. I segurament, el que en aquests moments sembla prioritari és la situació salarial. Els nostres professionals han vist com el seu poder adquisitiu està per sota del que tenien a l’any 2008, i això és una gran contradicció del sistema sanitari. Un sistema sanitari no pot ser excel·lent si no pot retribuir satisfactòriament als seus professionals. Ho mirem com ho mirem.

Finalment, comentar que aquesta cimera es produirà al mateix temps que patronals i sindicats estan negociant un nou conveni col·lectiu pel sector. Uns i altres hauran d’anar en compte del que diuen i com  ho diuen sinó volen que les negociacions  del conveni es vegin afectades per les expectatives que es puguin generar. 

Tant de bo, que tot vagi molt bé...