L’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues serà guardonat per la IHF (International Hospital Federation)

El guardó es basa en els bons resultats d’un mètode predictiu que permet determinar  amb antelació les variacions de la pressió assistencial sobre els llits de l’Hospital i per tant es poden evitar complicacions al servei d’Urgències pe manca de llits a planta. 

El model dissenyat per professionals del propi hospital ha estat guardonat per la IHF, i el premi els serà entregat durant el proper Congrés de la IHF a Brisbane (Austràlia) del proper mes d’octubre.

El Dr. Vega consultant les dades de l'aplicació

Fa anys que s’intenta trobar una correlació entre les oscil·lacions històriques produïdes en un hospital al servei d’urgències i la realitat dels dies immediatament posteriors al de l’anàlisi. Recordo que fa ja alguns anys, uns científics de la UPC partien de la base que el comportament de la pressió sobre els serveis d’urgències era equiparable a les oscil·lacions que patia la borsa, assegurant que es tractava del mateix tipus de distribució estadística. Fins i tot el model que havien desenvolupat va ser assajat per algun hospital català, val a dir que sense massa èxit. 

En aquest procés innovador i poder trobar solucions imaginatives per donar resposta al problema de la manca de llits,  l’Hospital Sant Joan de Déu ha desenvolupat un mètode que els permet anticipar situacions de conflicte pel que fa a possibles saturacions de les urgències. Aquest projecte anomenat “Sistema de gestió de llits de San Joan de Déu, un sistema innovador per a la gestió eficient dels processos d'atenció de la salut”, serà premiat al congrés de Brisbane de la IHF, on ha quedat finalista junt a tres altres hospitals, dos d’ells canadencs i l’altre del USA. Pel seu interès, però també per la novetat que representa, he volgut parlar amb el Dr. Josep Lluís Vega, adjunt a la direcció mèdica de l’HSJdD per conèixer més detalls del mètode que professionals de l’Hospital han desenvolupat per poder anticipar possibles situacions de conflicte per manca de llits.

El sistema permet detectar les necessitats de llits amb 24 hores d’anticipació, fet que dona marge per actuar i reduir l’impacte del problema. Es tracta d’un algoritme que partint de les dades històriques i de la informació dels tres dies anteriors permet determinar les altes que es poden produir i a partir d’elles la necessitat de llits. Per posar un exemple: si avui és dimarts, el sistema recull les dades dels tres últims dimarts així com les dels tres últims dies laborables. Amb aquesta informació elabora una “mitjana” de les sis dades. Aquesta xifra resultant es contrasta amb la programació prevista d’ingressos. Quan d’aquest anàlisi es dedueix que es pot produir una manca de llits un comitè es reuneix per actuar sobre la situació i prendre mesures anticipadament. Cal assenyalar que el sistema no determina amb exactitud el nombre de llits que faran falta, sinó que a partir d’un valor determinat indica una situació de perill a la que caldrà fer front. La bondat de l’algoritme que fan servir queda demostrada atès que la taxa d’encerts en la predicció està situada en el 97% després de dos any d’experimentar amb el model.

Tot i les mesures correctores que s’endeguen, quan la previsió els mostra possibles problemes, no sempre es pot actuar per prevenir els efectes. En aquest sentit, les mesures que han pres ha resultat efectives en un 64% del dies en que “ha saltat l’alarma”. Com a conseqüència de tot plegat acaben tenint problemes de saturació a urgències uns 5 o 6 dies a l’any, i només un d’aquests dies presenta una situació de col·lapse al servei. 

En determinades èpoques de l’any, en base a la informació que obtenen i de la situació a urgències, poden incidir sobre la programació quirúrgica, assignant cada dia un nombre màxim de llits a través d’unes reunions de programació quirúrgica que tenen caràcter setmanal. En èpoques en les que l’activitat d’urgències acostuma a ser conflictiva, pre-determinen el nombre de llits que podrà ser utilitzat pel programa quirúrgic, arribant a delimitar l’activitat quiròfan per quiròfan. Per contra, en èpoques en les que les urgències no són conflictives la programació quirúrgica no es veu condicionada. Tanmateix, quan s’incideix sobre la programació quirúrgica, es potencia la cirurgia major ambulatòria per evitar que tingui efectes sobre les llistes d’espera. Una derivada d’aquesta manera d’actuar, és que l’Hospital ha incrementat d’una manera significativa la seva activitat anual de cirurgia ambulatòria.

I fins aquí la informació. Persones interessades a conèixer millor la iniciativa, contacteu amb el Dr. Josep Lluís Vega, adjunt a la direcció mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues.                

Els guardons TOP 20 de l’any 2015

Catalunya manté el nombre de centres guardonats en la conferència TOP 20,  del 2015 

Aquest any hi han hagut alguns canvis importants en la metodologia emprada en l'avaluació dels diferents hospitals  

Com cada any IASIST ha convocat una nova edició dels guardons TOP20, que es van donar a conèixer ahir a Madrid en el decurs d’una conferència que es va celebrar al “Centro de Arte Reina Sofia de Madrid”.

En l’edició d’aquest any 2015 hi ha hagut alguns canvis en la metodologia utilitzada per avaluar als hospitals que d’una manera voluntària s’han presentat a aquesta convocatòria. En total han estat 155 els hospitals de l’Estat espanyol que han participat en aquest edició, dels quals 114 són hospitals públics i els 41 restants són privats. De tots ells, 125 hospitals (un 80,6%) han estat nominats en alguna de les categories en que es divideix el guardó i 47 d’ells són els que han obtingut la denominació de “TOP 2015” (alguns han obtingut més d’un guardó en categories diferents). 47 Hospitals guardonats sobre un total de 155 que han participat, dona un 30% de centres premiats sobre el total de centres participants.    Per tant gairebé un de cada tres hospitals dels que s’han presentat al guardó han obtingut la denominació de “TOP”. Una xifra molt alta respecte del total de participants, que en el fons ve a dir que o bé hi ha pocs hospitals per tants premis, o bé hi ha excessius premis per aquest nombre d’hospitals.

Aquest any, els hospitals catalans han tingut un èxit comparable al d’edicions anteriors, tot i el canvi metodològic del procés d’avaluació. Cal destacar també la millora dels hospitals de l’Estat espanyol respecte a edicions anteriors. En aquest sentit, els hospitals premiats corresponen a 10 comunitats autònomes. Les comunitats que han rebut més guardons en relació al nombre de centres que s’han presentat de la seva pròpia comunitat són: Les Canàries, on un 50% dels centres que s’ha presentat ha obtingut algun guardó. En segon lloc, la comunitat de Madrid que ha vist com un 47% dels centres d’aquesta comunitat que s’han presentat als guardons ha obtingut el premi. En tercera posició hi ha Ses Illes Balears de la que s’han premiat un 38% del total dels centres de Les Balears que s’havien presentat als guardons. El País València s’ha situat en quarta posició, atès que el 32% dels centres valencians presentats als premis, han obtingut un guardó.

Però pel que fa nombre de guardons, Catalunya continua un any més al front de la classificació atès que aquest any s’han obtingut 24 guardons, és a dir dels 63 guardons repartits 24 han estat per hospitals catalans, el que representa que quasi un 40% dels guardons atorgats han estat per hospitals catalans, dels quals 21 han estat per hospitals de la xarxa pública i 3 per hospitals privats catalans.  

Aquesta és la llista dels hospitals catalans guardonats aquest any 2015:

En Gestió Hospitalària Global, 11 hospitals catalans guardonats: l’Aliança estratègica Sant Joan de Déu-Hospital Clínic de Barcelona, La Clínica Corachan, la Clínica Terres de Ponent de Lleida, El Consorci Hospitalari de Vic, El Consorci Sanitari de Terrassa, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, l’Hospital de Viladecans, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.              

     

A l’Àrea del Sistema Nerviós, han obtingut guardó 3 hospitals catalans: Consorci Sanitari del Maresme (Hospital de Mataró),  Hospital Clínic de Barcelona i Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

A l’Àrea d’Aparell Respiratori, han obtingut guardó altre 3 hospitals catalans: Consorci Sanitari Integral (Hospital del 2 de maig), Hospital General de Catalunya i Hospital Universitari Sagrat Cor.

A l’Àrea de Cor, Catalunya ha obtingut 1 guardó que ha estat pel Consorci Hospitalari de Vic

A l’Àrea d’Aparell Digestiu, no hi ha hagut cap hospital català guardonat

A l’Àrea Múscul-esquelètica hi ha 2 hospitals catalans guardonats: l’Hospital Clínic i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona

A l’Àrea de Ronyó i Vies Urinàries no hi ha cap hospital català guardonat

A l’Àrea de la Dona hi ha 4 hospitals catalans guardonats: Consorci Sanitari de l’Anoia, Consorci Sanitari de Terrassa, Hospital Universitari Mútua de Terrassa i Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de sant Boi

Finalment, a l’Àrea d’atenció al Pacient Crític no hi ha cap hospital català guardonat.  


www.rbaestudisiprojectes.cat          

La compra pública d’innovació a Salut (i II)

Una vegada feta l’exposició conceptual del que és la compra pública d’innovació, era interessant conèixer diferents exemples que il·lustressin la pràctica d‘aquests  procediments. Per això li vaig demanar a Ramon Maspons si podia enumerar a tall d’exemple alguns dels projectes de compra d’innovació que l’AQuAS ha liderat. Aquests són alguns dels projectes de les diferents tipologies en que han treballat

(...Continua de l’entrada anterior)

Ramon Maspons.- El Projecte europeu NYMPHA en el que hi participen el sistema de salut danès, el de la regió italiana de Trento, i el de Catalunya (Parc Taulí i el departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UB), pretén donar resposta a la necessitat de detectar descompensacions en el trastorn bipolar a través de tecnologies mòbils. Com a instrument per dissenyar el projecte es va optar per un procés de compra d’innovació pre-comercial, en el que es partia d’una definició de necessitats per les que el mercat no tenia solucions, per acabar amb uns prototips que serien validats per els hospitals participants. Es va treure el concurs, i van arribar a la fase final dues empreses que van aportar solucions diferents, una de elles la va aportar PULSO una empresa catalana, amb una proposta disruptiva molt interessant. A dia d’avui es disposa d’una eina que dona resposta a aquella necessitat. La propietat del model és de qui encarrega la recerca, en aquest cas concret, el propietat és el Taulí, que està entrant aquest prototip en rutina. Per la seva banda, Pulso ha aconseguit tenir una solució per pacients bipolars que li permet vendre l’equipament a tot el món.

Un altre exemple l’estem començant conjuntament amb  el programa VINCAT de l’ICO, la Mútua de Terrassa, i altres hospitals europeus (alemanys, anglesos i italians). En aquest cas el comprador seria AQuAS i es tracta de disposar de solucions que ens permetin la detecció en estadis molt inicials de microorganismes altament resistents en entorns hospitalaris mitjançant tècniques no invasives de visió artificial. Els hospitals participants s’han hagut de posar d’acord en quins microorganismes són els que valia la pena identificar atès que no tots els països estan afectats per el mateix tipus de microorganismes; que ha de succeir quan es detecten aquest microorganismes, nivells de sensibilitat, quin grau de “poc invasiu” es consensua, etc. Ara encara ens trobem en l’etapa de redacció dels possibles plecs i ja hem consultat el mercat, i l’estat de l’art en aquesta matèria, ens diu que és possible esperar alguna solució que permeti resoldre aquesta necessitat. El pressupost per quest projecte anirà al voltant dels 5 milions d’€. És el projecte “Antisuperbugs”. 

En una situació similar hi tenim un tercer projecte, el projecte “Stars” en el que hi participen Sant Joan de Déu i el Taulí, de reducció de l’estrès de pacients a quiròfan. Sobretot en pacients que no estan subjectes a una anestesia total. Sant Joan de Déu ens cobreix la vessant de pacients pediàtrics i el Tauli la dels pacients adults. Aquest tres projectes serien exemples de compra pública pre-comercial (CPP): comencem amb el full en blanc i acabem amb prototipus i validacions.

La segona tipologia de projectes que s’ha desenvolupat són aquells en els que es busca un  primer contracte per alguna solució que ja estava en el mercat però que requereix d’algunes modificacions o lleugeres adaptacions i que es pot desenvolupar en el marc del contracte. Un bon exemple és el projecte desenvolupat amb l’Hospital de Sant Pau per la compra de desfibril·ladors implantables que ha tingut molt reconeixement i ha estat premiat per la Unió Europea. Aquest projecte tracta de posar el focus en el que és l’aportació de valor d’un desfibril·lador. No posem el focus en el dispositiu sinó que el posem en el servei. L’objecte de la compra no és el dispositiu, sinó el servei addicional innovador: el follow-up del pacient, la monitorització remota, amb la possible implementació d’intel·ligència artificial en el procés, etc. Hem fet molt més eficient tot el procés dins de l’Hospital. Aquest projecte és un dels primers exemples europeus de compra basada en valor. En aquets contracte es van ajuntar dues multinacionals perquè a les empreses els costava entendre que els hi demanàvem, canviant el seu model de negoci passant de vendre desfibril·ladors a vendre un servei determinat que nosaltres els demanàvem.

Ara aquesta mateixa idea l’estem repetint amb els marcapassos. Com en el cas anterior  hi participa l’Hospital de Sant Pau, conjuntament amb Bellvitge i la Mútua de Terrassa, un hospital de Liverpool i un altre hospital holandès; segurament serà un dels contractes de serveis relacionats amb marcapassos dels més grans que hi haurà a Europa. 

Si comparem aquesta realitat amb els anys 2009-2010 quan ens hi vàrem començar a implicar avui som la regió d’Europa que té més projectes en el camp de la compra pública d’innovació. I això és gràcies a que des de l’inici hi va haver una estratègia clara basada en tres punts: primer, la consideració que la innovació seria un tema clau en l’evolució del sector salut i es volia que Catalunya hi fos en una posició de lideratge; segon com que la corba d’aprenentatge la fa AQuAS, els proveïdors sanitaris ho tindran més fàcil per participar en aquests projectes; i tercer intentem aconseguir un conjunt de projectes prou diferents i el més ampli possible per poder donar el màxim de respostes i demostrar que ens en sortim. Això soluciona la sostenibilitat del sistema sanitari? No, però ens permet incorporar la innovació en els sistemes de compra i ser més eficients.  

El salt qualitatiu es va produir quan el CatSalut en l’època de David Elvira, el Dr. Argimon i la Dra. Nadal van decidir treure una convocatòria per finançar projectes relacionats  amb la compra d’innovació. Es posa el focus en el valor, en el servei, i no en el producte. Gràcies a aquesta convocatòria el CatSalut aporta uns recursos perquè els sector sanitari incorpori innovació però que té com a resultat final la millora dels serveis sanitaris. El CatSalut en aquesta convocatòria va decidir a quins projectes i necessitats, presentades per els proveïdors sanitaris, aportava un ajut. Després els proveïdors trauran els seus concursos i l’ajut els servirà per pagar els costos. En aquesta primera convocatòria es varen rebre un total de 31 propostes que incloïen grans hospitals de referència però també hospitals comarcals.

Tot plegat ens permetrà acabar tenim uns projectes que ja no seran uns prototips sinó de millora de servei. En paral·lel des de AQuAS anirem treballant amb temes lligats a com cal avaluar la innovació, quin ha de ser el sistema de finançament més ajustat per incorporar les innovacions. Anem construint un relat que és molt potent i que a nivell europeu es veu com a molt rellevant per el nostre sistema de salut. 

Per que aquests projectes surtin bé hi ha alguns elements que son claus:

El lideratge clínic que és qui detecta les necessitats.

L’existència de cultura d’innovació en les organitzacions

Els responsables del departament de Salut, del CatSalut i de l’AQuAS que en tot moment han tingut molt clar la transcendència d’aquests enfocaments innovadors.

Ara comencem un nou projecte amb Vall d’Hebron i els principals hospitals europeus per dissenyar una comunitat de pràctica, sobre la compra basada en valor que ens permeti que aquests hospitals avancin conjuntament en la compra pública d’innovació que lideren conjuntament l’Hospital suec Karolinska amb AQuAS. Per tant estem a un molt bon nivell europeu pel que fa a la introducció de la innovació.  Val a dir que ens arriba de les empreses catalanes que amb aquest plantejament de compra pública d’innovació el sector salut és molt més atractiu per elles, sobre tot per a les PIMES, atès que aquestes organitzacions tenen molta més flexibilitat per oferir nous serveis addicionals a la simple venda d’un equip determinat. 

Fins aquí l’aclaridora explicació de Ramon Maspons. Per resumir la conversa només diré que vaig entrar al seu despatx amb una visió del tot desfigurada del que realment és la compra pública d’innovació, i en vaig sortir convençut de la seva idoneïtat i de la seva necessitat si Catalunya vol estar al cap davant dels processos que permeten introduir innovació  en els sistemes sanitaris.