Josep Maria Argimon es perfila com a nou conseller de Salut

El departament de Salut torna a recuperar a un metge com a màxim responsable, atès que des de l’any 2016 aquesta conselleria havia estat ocupada per polítics sense una formació sanitària específica. Josep Maria Argimon és llicenciat en Medicina i  Cirurgia, especialista en medicina preventiva i salut pública, diplomat en epidemiologia i estadística, màster en atenció sanitària basada en la evidència, i màster en epidemiologia i planificació sanitària. A aquesta amplíssima formació hi afegeix una dilatada experiència en el sector sanitari català atès que professionalment ha treballat en el camp de la consultoria, a l‘Institut Català de la Salut (ICS) del qual ha estat gerent, al CatSalut, en el que ha ocupat el càrrec de subdirector, a l’Agència de Qualitat i Avaluació sanitàries de Catalunya (AQuAS) de la que ha estat director, i també ha ocupat el càrrec de secretari de l’Agència de Salut Pública. Segurament no trobarem en el sector sanitari català cap altre persona que aglutini una visió tan amplia de tot el sistema sanitari, al que coneix des de totes les vessants possibles. Sens dubte, a nivell de currículum és un candidat idoni per al càrrec.

 

Es tracta doncs d’un perfil tècnic, ideal per ocupar la conselleria de Salut en uns moments en els que la pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que per ocupar el càrrec de conseller/a de Salut no n’hi ha prou amb ser polític sinó que cal una sòlida formació sanitària i el Dr. Argimon la té. De fet té un currículum espectacular. El que el Dr. Argimon no pot aportar és la vessant política atès que aquest és un camp en el que fins ara no s’hi ha mogut excessivament. L’ha patit de prop, però mai ha fet de polític. Esperem que n’aprengui de pressa, perquè el seu càrrec requereix també habilitats polítiques a banda de les competències tècniques. 

Aquesta formació del Dr. Argimon, juntament amb el seu tarannà personal són garantia que del seu despatx sortiran decisions assenyades. Tanmateix caldrà que aquestes decisions siguin portades a terme per un equip capaç i suficientment preparant per fer-ho. Per tant, per tal que la sanitat catalana funcioni a més d’un conseller molt ben preparat, cal un equip cohesionat i tècnicament capaç i acreditat. I aquests últims anys per aquí ha plorat la criatura. 

El departament de Salut té, en la seva estructura tres pilars fonamentals: El CatSalut, l’ICS i l’AQuAS com el Dr. Argimon sap molt bé, atès que ha estat màxim responsable de dos aquests tres àmbits i alt directiu del tercer. El Dr. Argimon també ha vist al llarg de la seva trajectòria professional com algun d’aquests pilars no ha donat la resposta adequada davant de determinades situacions, per tant sap de sobra que és cabdal trobar les persones adequades per dirigir aquestes tres línies bàsiques d’actuació. També és conscient de les pressions polítiques i d’altre tipus que patirà, per situar en algun d’aquests llocs clau a determinades persones. Farà bé de resistir i d’actuar amb el seny que el caracteritza. També els responsables de les regions sanitàries formen part d’aquesta cadena de responsabilitats. L’encert en l’elecció de les persones més adequades serà el seu encert. L’èxit de la seva gestió depèn de les polítiques que ell impulsi, però depèn també de les persones encarregades de dur-les a terme. El sistema sanitari català si juga molt amb les decisions que el Dr. Argimon pugui prendre els propers dies i setmanes.  

 

Tanmateix la situació del nostre sistema sanitari no està precisament per tirar coets. Són molts els punts delicats i les conseqüències de la pandèmia s’han fet notar també en la vessant dels recursos humans i econòmics, generant un dèficit encara més gran què el què hi havia històricament. Això fa què el finançament de la sanitat catalana esdevingui un problema polític de primer ordre que requereix d’actuacions immediates. Cal abordar des de les més altes instàncies a Catalunya però també en el sí de l’Estat espanyol, una reforma urgent del sistema de finançament de la sanitat. No podem continuar amb el discurs de l’excel·lència sinó s’aborda seriosament el problema del finançament. Aquest és per tant el principal repte que el Dr. Argimon es trobarà sobre la taula, a banda dels problemes del dia a dia que ell podrà anar resolent. 

Tant de bo que aquest nomenament serveixi per recuperar la confiança dels professionals del sector cremats per una pandèmia que ha exigit d’ells el seu bo i millor. Els recursos humans són l’altre gran tema que cal abordar amb urgència: dotar adequadament les plantilles dels diferents dispositius assistencials, i situar les retribucions dels professionals en el lloc que haurien d’estar. 

 

Els millors desitjos per el Dr. Argimon al front del departament de Salut. El seu nomenament ha aixecat moltes expectatives en el sector; tant de bo sigui una legislatura positiva per al sistema sanitari.