dissabte, 4 de novembre del 2017

La sanitat catalana en greu perill a conseqüència del 155 (II)

  

El sector públic empresarial de la Generalitat de Catalunya es veu afectat també per les mesures del 155. En segons quins cassos l’administració espanyola ha considerat a les Fundacions sanitàries del SISCAT dins d’aquest context. Hi estan ara? Les afecta el 155?



Els incompliments de les previsions de l’Ordre PRA/1034/2017 poden ser posats en coneixement del Ministeri Fiscal, als efectes d’una possible exigència de responsabilitats penals    



(...Continua de l’entrada anterior)

Després de conèixer quina és l’estructura del departament de Salut una vegada cessat el govern legítim de Catalunya i per tant també el conseller  Comin, i sabedors que el màxim responsable del departament de Salut és David Elvira, que acumula sobre la seva persona tota la responsabilitat que aquesta situació implica, i coneixedors també que qualsevol acte administratiu del departament de Salut requereix del vist i plau del Sr. Castrodeza secretari general de Sanitat y Consum del “ministerio”, qui a més ha d’estar puntualment informat de tot el que es mou a Catalunya en l’àmbit sanitari, és interessant saber què implica l’aplicació del 155 al funcionament del dia a dia del departament de Salut.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, va ser aprovada pel Senat a proposta del govern del PP i a partir d’aquesta aprovació el govern espanyol va elaborar una sèrie de normatives per desenvolupar les diferents accions derivades de la intervenció de la Generalitat de Catalunya i l’eliminació temporal? de l’autogovern català. Entre aquesta normativa, hi ha l’Ordre PRA/1034/2017 publicada en el BOE del divendres 27 d’octubre de 2017, que entre moltes altres coses estableix pel que seria d’aplicació al departament de Salut, les previsions següents:

Les mesures que constitueixen l’acord del consell de ministres, són aplicables tal com estableix l’Ordre PRA/1034/2017 “al sector público empresarial” de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Això obre interrogants atès que el govern espanyol té tendència a incloure dins del concepte de “sector público empresarial” a fundacions sanitàries tal com va passar no fa gaires mesos amb la Fundació Althaia,  Sant Joan de Déu, o l’Hospital de Granollers entre altres, quan l’administració espanyola les va incloure dins del context de les administracions públiques i per tant integrades sota el marc del sistema europeu de comptabilitat SEC 2010. Per tant aquí hi ha es pot plantejar una dificultat evident atès que segons com ho interpreti el govern espanyol, la mesura, els controls i limitacions implantats podrien afectar també a les fundacions privades incloses en el SISCAT.

L’Ordre esmentada també comporta “Someter a un régimen de comunicación o autorización prèvia” a les actuacions del departament de Salut, declarant nuls aquells actes, actuacions o resolucions que s’adoptin sense haver estat sotmesos a aquesta autorització prèvia.

En virtut de les facultats que ells mateixos s’adjudiquen, poden acordar el nomenament, cessament o substitució temporal de qualsevol autoritat, càrrec públic i personal de l’Administració de la Generalitat així com de qualsevol organisme i entitats vinculades o dependents de la Generalitat i del seu sector públic empresarial, obrint de nou l’interrogant sobre l’afectació o no de les fundacions del SISCAT.

La norma també estableix castics amenaçadors contra el que es pugui interpretar com a incompliment de les disposicions contingudes a l’Ordre esmentada abans. Aquestes amenaces es concreten en responsabilitats patrimonials de les persones afectades, responsabilitats comptables, penals o de qualsevol altre ordre.  

Però on l’amenaça apareix amb més contundència és en les “Medidas de caràcter transversal” en el seu punt E.8 que reprodueixo textualment:

“E.8 Potestad disciplinaria y traslado del tanto de culpa al Ministerio Fiscal.

El incumplimiento de las medidas contenidas en el presente Acuerdo se entenderá como incumplimiento del deber de fidelidad a la Constitución y al Estatuto, a los efectos de las infracciones previstas en la normativa disciplinaria estatal o autonómica de aplicación.
El ejercicio de la potestad disciplinaria por el Gobierno de la Nación, o por los órganos o autoridades que cree o designe a tal efecto, con respecto a las autoridades y el personal funcionario o laboral del Parlamento de Cataluña y de la Administración de la Generalitat o de su sector público, se entenderá sin perjuicio de la posibilidad de poner los hechos en conocimiento del Ministerio Fiscal a los efectos de la posible exigencia de responsabilidad penal.”

Com es veu la Fiscalia sempre apareix com a element amenaçador. No es tracta de convèncer, sinó de guanyar a qualsevol preu, encara que això impliqui passar-se la democràcia i la justícia per on els convingui.


(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada