diumenge, 26 de novembre de 2017

Després de l’aplicació de l’article 155 a Madrid se’n riuen del mort i de qui el vetlla (i II)



Una de les conseqüències de l’aplicació de l‘article 155 de la Constitució ha comportat que la candidatura de Barcelona per convertir-se en seu de l’EMA hagi estat descavalcada en la primera ronda de les votacions, atesa la inexistència d’una defensa lleial de la candidatura, com a conseqüència d’haver apartat a la Generalitat en la fase final del procés de selecció de candidatures    




I per acabar-ho d’adobar, la vicepresidenta del govern espanyol diu que l’aplicació de l’article 155 ha estat una “mostra de respecte” cap als catalans, quan de fet, està sent utilitzat electoralment pel PP, en una actuació de certa baixesa moral del delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo quan explica com qui sap què, la mesura presa pel consell de ministres d’autoritzar una simple transferència de crèdit entre partides pressupostàries. La indignitat d’alguns arriba a uns límits que superen tot lo imaginable.
 


(...Continua de l’entrada anterior)

El Punt 3 de l’entrada anterior sobre les conseqüències de l’aplicació de l’article 155, feia referència al fet que el “ministerio” ha adoptat, en nom de la Generalitat, posicionaments polítics contraris als que havia assumit el govern legítim de Catalunya, i n’explicava alguns exemples. En la mateixa línia cal afegir-hi els temes comentats a continuació.   

En aquesta problemàtica cal situar-hi el fracàs de la candidatura de Barcelona per esdevenir seu de l’EMA. Des de primers d’octubre, just quan començaven a Brussel·les els debats polítics per decidir la nova ubicació de l’Agència Europea del Medicament, la Generalitat i també el departament de Salut s’han vist impossibilitats per poder defensar la candidatura de Barcelona. Aquesta defensa ha quedat en les mans exclusives de la ministra espanyola de sanitat Dolors Montserrat, i del ministre espanyol d’exteriors, Sr. Alfonso Dastis, i en certa mesura també d’alguns contactes amb líders europeus duts a terme pel propi Mariano Rajoy, i així ens ha anat. Barcelona ha passat de ser una candidatura favorita mentre la Generalitat la podia defensar, a ser descartada en primera votació. 

Fora de l’àmbit de Salut i també com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, destaca el contenciós per els bens del monestir de Sixena. Com és sabut, el govern d’Aragó en un acte de covardia infinita, ha aprofitat la indefensió de la Generalitat per exigir al ministeri de Cultura espanyol, la execució immediata de les sentències injustes sobre aquest assumpte. Doncs bé, el ministre espanyol de Cultura, el Sr. Íñigo Méndez de Vigo, ha obligat al departament de Cultura de la Generalitat a no presentar recurs contra aquesta petició del govern aragonès deixant els interessos de Catalunya sota la més absoluta de les indefensions.

4.- Risc de no poder aplicar millores salarials a les persones treballadores de l’àmbit sociosanitari. En el transcurs de la legislatura, el Govern legítim de la Generalitat, complint un pacte establert, havia estat incrementant els preus de la contraprestació dels serveis de les diverses línies assistencials de salut, per tal que aquest increment es pogués traduir en millores salarials pels treballadors (el conegut 0,68% d’increment de tarifes). En el marc d’aquest procés, quedava pendent l’aprovació dels preus dels serveis sociosanitaris.  El MSSSI està estudiant la signatura d’aquest increment però diu no tenir clar que s’hagi fer. Per tant, l’increment salarial de l’1% dels treballadors del sector sociosanitari està a l’aire, en funció del que decideixin des de Madrid, persones alienes a la realitat de la sanitat catalana i desconeixedores del nostre sistema de salut. Ara, els sindicats haurien d'intervenir per denunciar aquesta actitud mesquina que posa en risc els salaris d'un nombrós col·lectiu de treballadors. 

A banda de totes aquestes conseqüències derivades de l’aplicació de l’article 155, tant negatives per la sanitat catalana, cal destacar la utilització partidista que el PP vol fer d’aquesta situació. No es pot entendre d’altre manera la interpretació tan barroera que ha fet el delegat del govern espanyol a Catalunya Sr. Enric Millo al voltant d’un fet que es produeix amb tota normalitat, moltes vegades al llarg de l’any a totes les administracions públiques, com és la transferència de crèdit entre partides pressupostàries. O bé el Sr. Millo no entén res (cosa que és ben possible) o bé el Sr. Millo ens pren per rucs. Veiem el fet concret:

Aquest divendres, el consell de ministres del govern espanyol va acordar, en virtut de l’aticle 155, entre altres mesures respecte a Catalunya, aprovar una transferència de crèdit de 18 milions d’€ del pressupost de l’ICS des del Fons de Contingència del pressupost al capítol I de despeses de personal de l’Institut, per tal que aquest pogués fer front als compromisos de pagament de l’increment retributiu de l’1% al personal de l’ICS corresponent a l’exercici 2017. Un pur tràmit que s’ha fet moltíssimes vegades sense necessitat de airejar-ho als mitjans. 

Doncs bé, el Sr. Millo ha volgut penjar-se una medalla a l’estil PP, dient "Ha sido necesario hacerla porque, llegando al cierre del ejercicio, se ha constatado que los presupuestos de gastos del capítulo 1 del ICS eran insuficientes para hacer frente a este coste". A qui vol enredar el Sr. Millo? El que ha fet el govern espanyol ha estat simplement agafar 18 milions d’€ d’un calaix, per posar-los a un altre, formant part, tots dos calaixos, del pressupost de la Generalitat per a l’exercici del 2017. Per tant que ningú es cregui que el PP ha afegit 18 milions d’€ al pressupost de la sanitat catalana perquè no és cert. Els ha tret d’un lloc per posar-los en un altre. Com es fa ordinàriament sempre que cal, això sí, sense el bombo i plateret amb que el Sr. Millo s’ha volgut adornar per fer veure als ingenus que els del PP són molt “generosos” amb Catalunya. 

Ara que, i amb això acabo, per “generositat” i respecte els de la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria que en les Jornades sobre Economia de s’Agaró no se li ha ocorregut res millor que dir:

La aplicación del 155 ha sido una muestra de respeto hacia todos los catalanes".


Apaga y vámonos, Soraya…

Cap comentari:

Publica un comentari