dijous, 23 de novembre de 2017

Nous copagaments a la sanitat pública?


El govern espanyol es planteja establir nous copagaments amb un doble efecte, recaptatori i com a tiquet moderador de la demanda. 


Una vegada esfumat i malgastat el fons de pensions, ara el PP vol ficar ma a les minvades reserves dels ciutadans espanyols. Contempla el copagament com una eina per ajudar a millorar la sostenibilitat del sistema nacional de salut.



Aquest any 2017 va començar amb els intents del ministre Montoro, per anar introduint, i com aquell que no vol la cosa, el debat al voltant del copagament. Igual que faria qualsevol cacic, Montoro vol imposar per la força allò que els ciutadans rebutgen, i per aconseguir-ho fa us d’una tàctica molt utilitzada pel PP, consistent a fer córrer rumors al voltant d’un fet, i quan consideren que la societat ja ho té assumit, o n’està prou conscienciada, llavors ho apliquen amb total impunitat. De fet Montoro ja ens té acostumats a les seves maneres de fer com a “señorito andaluz” que en el seu “cortijo” (la recaptació de diners i la seva utilització), fa el que vol. La intervenció de les finances de la Generalitat per “l’article 21” n’és un bon exemple.  

  Va ser al gener d’aquest any 2017 quan la ministra espanyola de Sanitat Dolors Montserrat, va començar a introduir de nou en el debat sanitari el concepte de copagament. Ho va fer emparant-se amb com s’havia estructurat el copagament de la farmàcia per part dels jubilats, que paguen fins un màxim  de 18 € al mes quan les seves rendes estan compreses entre els 18.000 i els 100.000 € anuals. Segons l’apreciació de la ministra, caldria introduir més trams amb diferents límits de copagament mensual, entre 18.000 i 30.000 €, de 30.000 a 60.000 €, i de 60.000 a 100.000 €, baixant una mica el límit dels 18 € pel primer tram i posant-lo més alt per als altres dos trams. Tot amb un sol objectiu: augmentar la recaptació del cacic Montoro. No cal dir que les protestes es varen multiplicar, i el PP de manera astuta va aparentar que deixava morir el tema, després d’una intervenció de Mariano Rajoy assegurant que no es modificarien els copagaments en aquesta legislatura.  

Arribem així a l’estiu d’aquest any, quan una comissió que havia de configurar una reforma del sistema de finançament autonòmic, es treu de la màniga un document que en referència al copagament parla de dos instruments:

“El primero es que parece lógico poner en manos de la administración gestora del servicio un importante instrumento de gestión que puede ayudar a disciplinar la demanda. Y el segundo es que el copago podría ser una fuente significativa y apropiada de ingresos para la financiación de ciertos servicios públicos con beneficios perfectamente divisibles y fácilmente identificables a nivel individual”.

Amb tots aquests semàfors en groc, arribem per tant  a finals de novembre i de nou salta la notícia que confirma que el govern del PP pretén imposar a curt termini nous copagaments sanitaris. Ha estat al Congrés dels Diputats on el govern espanyol ha contestat una pregunta parlamentària dient que “se apoyarían todas aquellas acciones que promuevan una demanda responsable de las prestaciones a nivel de todo el Sistema Nacional de Salud (SNS)”. Pel que sembla la ministra de Sanitat del govern espanyol té previst portar el tema al consell interterritorial de Sanitat del proper mes de gener. En aquesta reunió es volen abordar les mesures més adequades per fer més sostenible el Sistema Nacional de Salut, i com és evident, el Sr. Montoro no detraurà recursos d’un altre ministeri per posar-los a sanitat, sinó que es limitarà a recaptar més diners dels ciutadans, aquesta vegada per la via dels copagaments.

Tanmateix val a dir que Espanya és, juntament amb Alemanya i el Regne Unit, el país de l’Europa dels 15 en el que el copagament existeix només pel que fa a la farmàcia, mentre que la resta de països tenen estès el copagament tant a l’atenció primària, a l’atenció especialitzada ambulatòria, a l’ingrés hospitalari i a urgències, Curiosament, Luxemburg aplica el copagament a tot tipus d’assistència sanitària, llevat de les urgències.  

Val la pena llegir el treball de la catedràtica  Beatriz González López- Valcárcel respecte a l’impacte dels copagaments sobre la salut, investigadora del CRES-UPF

Cap comentari:

Publica un comentari