dissabte, 18 de novembre de 2017

Els efectes letals del 155, anorreen l’autonomia de Catalunya


El departament de Salut està sota els efectes d’una doble paràlisi; la pròpia de qualsevol període electoral, més la sobreafegida per la intervenció de l’Estat espanyol.


Només els papers del “dia a dia” tenen certa continuïtat. Cap plantejament que impliqui un compromís polític pot ser abordat amb garanties, fet que sotmet a la sanitat catalana a la burocràcia més ineficient.



Tot i que David Elvira, en el seu paper de factòtum del departament de Salut, hi posa la millor de les voluntats, la situació que s’ha creat a l’administració catalana comporta que només els tràmits del dia a dia tinguin una certa continuïtat sempre sota la lupa del ministeri de Sanitat espanyol. Els funcionaris del departament no poden moure cap tema sense el vist i plau del ministerio que pel seu desconeixement de la sanitat catalana té paralitzats totes aquells qüestions que no acaba de veure prou “clares”.

Però no és només al departament de Salut on es manifesta la paràlisi administrativa a que està sotmès el país; aquesta setmana els funcionaris de diferents departaments de la Generalitat han decidit fer públic el seu malestar davant de la situació creada, i han sortit a les portes dels diferents departaments per reclamar la llibertat dels presos polítics, i la derogació de l’article 155, que està sent percebut com el botxí de l’autonomia de Catalunya. Amb el Parlament de Catalunya dissolt, i amb les conselleries “okupades” per funcionaris de l’Estat, els catalans estem a mercè del que decideixi Madrid.  I naturalment, Madrid decideix en funció dels seus interessos i mai en funció dels interessos del catalans. Per això, per denunciar els efectes terribles del 155 contra el normal funcionament de l’administració catalana, els funcionaris han decidit convocar una concentració conjunta de tots els departaments de la Generalitat el proper dia 21 de novembre a les 6 de la tarda a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per manifestar el seu rebuig a l’article 155.   

Tornant a la sanitat catalana, dir que el departament de Salut es mou per la seva pròpia inèrcia, però sense un full de ruta concret més enllà del “qui dies passa anys empeny”. Mentre tant estem veient com van passant coses. D’una banda, dilluns vinent la UE decideix quina ciutat de les 19 candidates acabarà sent la seu de l’EMA. Des del departament de Salut, amb les mans lligades, no s’ha pogut defensar la candidatura de la ciutat tal com ho haurien fet les nostres autoritats legítimes, antidemocràticament cessades en els seus càrrecs. Pensar que la candidatura de Barcelona està en mans del Sr. Rajoy, el Sr. Dastis, i la Sra. Montserrat fa preveure un final negatiu pels interessos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya, tot i els esforços de l’alcaldessa Colau, i els exalcaldes Trias i Hereu, que veient la inacció del govern espanyol en la defensa de la candidatura de Barcelona han tingut que improvisar una declaració de suport a la candidatura que ni tan sols ha comptat amb el suport del PP català.

Per altre banda, la setmana vinent es constitueix la mesa negociadora del conveni col·lectiu del sector, que hauria de tancar acords abans del 31 de desembre per evitar que a partir de l’1 de gener proper la sanitat concertada catalana es quedi sense conveni de referència. La negociació començarà amb interrogants importants derivats de l’intent del sindicat Metges de Catalunya per negociar en una mesa a part, tot allò referent a l’organització de la feina dels facultatius. Fa setmanes que aquesta qüestió s’estava debatent entre el sindicat i el departament de Salut, però aquestes converses s’han vist bruscament interrompudes abans de tancar cap acord al respecte. Per tant sobre la negociació del conveni plana el dubte que quin paper acabarà adoptant el sindicat mèdic. Però no és només aquest tema el que està sota una nebulosa. Hi ha incertesa sobre les possibilitats pressupostàries de l’exercici vinent; ni hi ha pressupostos, ni tan sols avantprojecte de pressupost conegut, i en aquests condicions es fa del tot impossible arribar a acords si no se sap si el “pagador” podrà transformar els acords als que s’arribi en una realitat a nivell de pressupost. Segurament per això, alguns es mostren obertament partidaris de prorrogar per un any el conveni vigent i a esperar “tiempos mejores”.

Encara un tercer inconvenient derivat de la situació que es viu a Salut. Com és sabut, el govern de l’Estat ha promogut una modificació del Reial Decret que regulava la prescripció infermera. Diferents organitzacions han aportat al·legacions a aquesta modificació i entre elles Metges de Catalunya, que es mostra del tot bel·ligerant contra la possibilitat que les infermeres puguin prescriure medicació sota determinades condicions. Per la seva banda el Parlament de Catalunya havia acabat la fase de discussió pública del decret català que havia de regular aquesta qüestió. Amb la dissolució del Parlament i amb el cessament dels membres del govern català, aquest desplegament normatiu del departament de Salut ha quedat del tot aparcat. Que serà de la normativa catalana? Les infermeres catalanes, quedaran subjectes per tant al Reial Decret estatal tan bon punt com la modificació del mateix sigui publicada en el BOE i sense haver pogut participar en la discussió del canvis que es pretenen.


L’aplicació de l’article 155 de la Constitució està fent molt mal a la sanitat catalana. Els nostre sistema sanitari públic va ser capaç de sobreviure a unes retallades dràstiques de la despesa social perquè és un sistema sanitari potent basat en la professionalitat, en la tradició històrica d’un model assistencial, en la qualitat de les prestacions sanitàries, i en l’abnegació dels professionals. Seran entre tots capaços de sobreviure a l’article 155 que en el fons representa un atac contra la qualitat del nostre sistema sanitari?       

Cap comentari:

Publica un comentari