divendres, 6 d’abril de 2012

No ens governen els més preparats sinó els més ambiciosos



Quan pensem en els governs, ens dona la sensació que els governants són les persones més preparades per guiar  als països  per aquests difícils i convulsos camins que es deriven de la situació econòmica, dels dèficits, de l’atur, etc., etc. Tanmateix quan et pares cinc minuts a examinar la realitat de cada dia, te’n adones que res més lluny d’això, per que si fossin gent preparada molts països (Espanya i Catalunya entre ells) no estarien tan malament com estan. Ràpidament descobreixes que entre el que diu el sentit comú i la realitat hi han diferències, i que en la immensa majoria de cassos (excepcions n’hi han però poques) els que ocupen el poder, els que prenen decisions, els que fan i desfan amb la vida dels demés no són precisament els millors.

Com han arribat a presidir governs determinats personatges? O sense presidir governs com és que tants mediocres han accedit al poder?  I analitzant aquestes preguntes és com arribes a trobar explicacions de perquè estem tan malament: no són els més preparats qui ens mana, són els que més han sabut “trepar” per l’escala que du al poder.

Montilla, Carod i Saura no eren els més preparats dels seus
partits per assumir la màxima responsabilitat
 de govern a Catalunya
Tot això passa com a conseqüència del funcionament intern dels partits. Quan algú ambiciós i amb pocs escrúpols veu que en el sí del partit en el que ell milita hi han altres persones de vàlua intenta arraconar-les i deixar-les en via morta. Per això li cal rodejar-se d’una camarilla  de gent que no el faci ombra però que el permeti anar apartant per “perillosos” al més intel·ligents, o als millor dotats fins que finalment troba el camí expedit per les seves intencions. Quan arriba al poder, el primer que fa és gratificar als de la seva camarilla situant-te’ls  en llocs estratègics que el permeti anar dominant quantes més branques del partit millor. Així és com una persona ambiciosa i sense escrúpols arriba al poder.

De fet, tots hem sentit parlar dels “barones” en el PSOE, “el pinyol” de Convergència, el grup dels “Capitans del Baix Llobregat” en el PSC,  o altre vegada “los barones del PP” etc. Són aquests nuclis durs dels partits els que barren el pas a qualsevol persona que des de dins del propi partit pugui significar un perill per a ells en el sentit  arribar a aconseguir el poder en el sí de l’organització. I són aquests nuclis durs els que acaben aconseguint el poder i elevant la mediocritat a l’alçada de la direcció del partit i per extensió del govern quan les urnes així ho decideixen.

Algú pot pensar que Montilla, Carod i Saura eren els més preparats dels seus respectius partits? Oi que encaixa molt bé qualificar-los d’ambiciosos i amb pocs escrúpols? Però en la mateixa consideració hi tenim al Sr. Zapatero, o al Sr. Guerra. I si no anem tan lluny, podem afegir  a la llista al Sr. Rajoy i al Sr. Mas.


Oriol Pujol és el més preparat a Convergència per assumir
la Secretaria General del partit?
Algú creu que el Sr. Oriol Pujol és el més preparat a Convergència per assumir-ne la secretaria general? I que ha fet aquest senyor quan ja ha arribat al poder? Doncs rodejar-se de persones que no li facin ombra pel seu futur polític: Coromines, Homs, Rull etc. Tots ells bones persones però incapaços de fer res per superar a qui els ha situat en aquests càrrecs. Jo tinc el convenciment que dins de Convergència hi ha molta gent força més valuosa que els elegits. I les conseqüències les pagarem el dia que arribin al govern, que sens dubte és la seva meta.

Però quelcom similar   ha succeït en el PP: perquè el Sr. Rajoy ha situat a Soraya Saenz de Santamaria en la vicepresidència del govern? Doncs està molt clar. No ho ha fet per les capacitats de la Sra. Saenz sinó que ho ha fet per preservar el flanc intern del govern. Ha situat en la vicepresidència a una persona que mai intentarà fer-li la traveta, que s’esforçarà en fer la feina el millor que pugui, i que sempre mantindrà una fidelitat i una submissió absoluta al Sr. Rajoy.


Soraya Saenz de Santamaria és la més ben preparada del PP per
assumir la vicepresidència del govern?
Tothom actua de la mateixa manera, el Sr. Rubalcava en el PSOE o el Sr. Navarro en el PSC han fet exactament el mateix. Tots ho fan: quan arriben al poder s’envolten dels fidels, de gent que no els faci ombra, de mediocres en definitiva. De persones incapaces de treure al país d’una situació tan complicada com l’actual en la que les receptes habituals no fan efecte i en la que cal aportar una gran preparació. En lloc de gent preparada ens manen els mediocres, i així ens va. 


 





     

Cap comentari:

Publica un comentari