dimarts, 17 d’abril de 2012

Estan perdent la poca credibilitat que els queda




La petició que ha fet aquests dies el president de la Generalitat a tots els catalans relativa als esforços col·lectius que cal fer per treure Catalunya del pou, m’ha fet reflexionar.

Pel cap baix, portem des de l’any 2010 amb retallades; les primeres que varen afectar a la sanitat van ser al juny del 2010 quan el govern tripartit es va veure obligat per una disposició del govern espanyol a reduir els salaris dels treballadors del sector de la Salut en un 5%.

De llavors ençà, només hem rebut notícies negatives, això si, reclamant sempre la comprensió dels ciutadans de Catalunya. L’any 2011 va ser en aquest sentit, un dels pitjors anys pel que fa a la disponibilitat pressupostària del departament de Salut, i en conseqüència pels hospitals i resta d’establiments sanitaris.  La reducció entre activitat i tarifes va ser del 10%, fet que va comportar ERO,s i altres mesures destinades a la reducció dràstica de les plantilles. 

Artur Mas president de la Generalitat demana més esforços
als catalans per treure al país de la crisi
Ben aviat farà doncs 2 anys de sacrificis, de mancances, de retallades que la població ha anat suportant com ha pogut. Hem arribat a una situació insostenible amb quasi  5 milions d’aturats a Espanya més de 600.000 dels quals a Catalunya.

Aquest dos anys han estat durs, però no han resultat de franc per la classe política. En primer lloc vull destacar la absoluta incapacitat del govern de Zapatero per redreçar la situació. Amb algunes mesures  que s’haguessin pres al 2010 i encara millor al 2009, s’hauria evitat el desastre actual. Però si l’actuació del Sr. Zapatero és criticable encara ho és més la del tripartit a Catalunya: PSC, ICV-Verds, i ERC han demostrat la seva total ignorància i desencert en la gestió de la  “cosa pública” Aquests tres partits haurien d’haver estat inhabilitats per presentar-se a unes eleccions fins que els seus quadres dirigents no puguin acreditar prou suficiència en qüestions d’economia. Encara aquest 2011, després de les fortes retallades que ha aplicat el nou govern de la Generalitat, el dèficit públic a Catalunya s’ha incrementat  com a conseqüència dels efectes de rossec d’algunes de les decisions preses pel tripartit que hipotecaven el futur del país. Molts ciutadans no entenen com després de tots els sacrificis fets, el dèficit públic català segueix creixent. Fora bo que el govern ho expliqués ben clarament.  Tot plegat fa que quan el Sr. Mas demana més esforços col·lectius potser ja es hora de començar-li a dir que el que calen són resultats immediats de tot el que s’està fent, i que si el govern no és capaç d’aconseguir aquesta immediatesa en els resultats el millor és que pleguin hi ho deixin estar, a veure si apareix algú amb idees clares, capaç d’aportar solucions en lloc de demanar més i més austeritat, més i més sacrificis, més i més bona voluntat.

Zapatero està als origens de la crisi actual, i el seu gran
pecat fou no encertar ni el diagnòstic inicial
 ni les mesures  a prendre 
Però el problema no és exclusiu de Catalunya. A Espanya les coses van encara pitjor. Els espanyols a les últimes eleccions van sortir de Màlaga, però s’han ficat a Malagon. Estan com estaven o pitjor. El PP que havia de ser la gran panacea capaç d’arreglar tots els disbarats que havia fet el PSOE s’ha mostrat tan inútil com els socialistes. Incapaços de fer un pressupost coherent, sobre tot pel que fa a inversions, han fet un pressupost “polític” amb prebendes als seus Barons d’Extremadura, de Galicia i de Castella-la Manxa, que ha estat ridiculitzat a Europa per la seva manca de rigor. No ha faltat temps als mercats per castigar la prima de risc espanyola i fer baixar altre vegada les borses fins a mínims gairebé històrics. Un pressupost poc professional, on no es valoren les rendibilitats de les accions que promou, i on només es busca fer contents a Europa i com deia abans als seus Barons de més pes. I això fet per aquells “salvadors de la pàtria” que ens havien de solucionar tots els problemes.

Tot plegat em porta a concloure que aquests país no té polítics de talla, ni partits seriosos. El que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada quan PP, PSC, ERC, ICV, SI i C,s van votar una proposició conjunta que obliga a la Generalitat a gastar més de 1.400 milions d’€ addicionals que no té, demostra que es dediquen a fer-se la guitza entre ells, i els importa molt poc la ciutadania i els seus problemes. Aquests personatges haurien de ser expulsats del Parlament: al Parlament s’hi va per ajudar al país, no per passar-s’ho bé, cobrar i mirar de desgastar al govern. Sento vergonya de ser ciutadà d’un país en el que en el seu Parlament poden passar aquestes coses sense que ningú, com a mínim es posi vermell...Ja només els queda anar-se’n a Botswana a caçar elefants...

Rajoy idees clares? Aquest dirigent mai ha pres una sola decisió.
De moment els seus pressupostos estan fets amb una clara
 orientació política, lluny de l'eficiència
que li exigeix Europa
És per tot això que dic a la classe política que ja se’ls ha acabat  el marge de confiança. Que la ciutadania exigeix resultats. Que ja n’hi ha prou d’incompetents.  I que vigilin...els queda ja molt poca, poquíssima credibilitat. 


4 comentaris:

  1. Quanta raó que té ! Incompetència en els polítics i incompetència en l`Adminsitració Pública, on encara estan a la cúpula molts càrrecs de 2005 - 2010 sense la mes mínima professionalitat. Arbitrarietat i prepotència és la norma, com en el far oest.

    ResponSuprimeix
  2. Lamentablement tenim una classe política preocupant: en lloc de defensar els interessos del país posen per sobre interessos partidistes de baixa volada.

    Dona la sensació que els importa ben poc els problemes reals de la gent. Fan de la demagògia la seva religió, i posen per sobre de tot el que ells consideren "l'interès del partit". Amb aquestes condicions es crea el caldo de cultiu dels indignats o de qualsevol moviment anti sistema. La desafecció és també conseqüència d'aquesta manera de fer dels polítics.

    Esperem que algú se'n adoni, i les coses puguin ser diferents de cara al futur.

    Gràcies pel seu comentari

    ResponSuprimeix
  3. El tripartit i els seus 7 anys són, evidentment l'orígen de molts dels mals que ara patim, especialment del deute generat que complica molt el futur, aixó si, en un pressupost (el del 2010) que errà un 75% per culpa dels ingressos i de les previsions del govern central. però no és l'orígen de l'apocalipsi segons ens reitera diariament el portaveu del govern, senyor Homs,que es dedica a repetir el mantra , el qual molts membres de l'actual govern acusaven que repetia el govern tripartit quan es referia als 23 anys de govern de CiU, és a dir l'acusació permanent als d'bans. En aquells anys cal buscar també molts, moltíssims dels mals que avui patim, entre altres el de signar uns acords de tranferències que des dels primers moments es sabia que eren inassumibles. Coi! varen tenir molts anys en majoria per desmuntar l'ICS! per no fer crèixer innecessàriament l'SCS, per no permetre que molts dels disposuitius sanitaris lligats als diagnòstics es quedèssin en mans d'alguns dels amics del goovern, per no construiir tans pavellons, si1 que es feien molt quan l'Honorable Pujol anava de poble en poble...Impresentable la oposició en la proposició conjunta per fer gastar més de 1400 million d'euros..impresentables...com ho fou CiU, elevant i animant a fer-ho el sostre competencial en la discussió de l'estatut, aprovat pel parlament i després fer-se la foto amb en Zapatero, aixó si, amb una rebaixa del que havien defenssat al PArc de la Ciutadella. Hi ha culpes per a tothom. I em fa vergonya escoltar alguns il·luminats quan defenssen fins i tot criteris seriosos. Avui hem tingut una altra mostra amb el verborreic i histriònic conseller Ruiz, corregit per dues vegades pel Sr. Homs. No té massa marge de maniobra el govern amb una oposició irresponsable...no ho te fàcil, però no està generant la confiança d'una població que de preocupada esdevé progressivament deseperada. Mentre, encara que amb Omeprazol, el Sr. Mas pacta ambel PP, per allò de la governabilitat...i molts creiem que el pais i l'estat no tenen futur.

    ResponSuprimeix
  4. Amic Mallory, t'has despatxat a gust i em sembla molt bé. No discutirem els origens de tots els mals, tothom és lliure de veure-ho a la seva manera, però el que em sembla indiscutible és que si en els 7 llargs anys de tripartit les coses no s'haguessin fet tan rematadament malament avui no estariem on som. Per cert els responsables de tot el que està passant no poden estar cobrant i vivint de la bicoca com si la cosa no anés amb ells. Algú els hauria d'inhabilitar si més no per ocupar cap mena de càrrec públic.
    Per acabar: els pactes amb el PP em semblen abominables. Els que van contra l'Estatut, contra la llengua, contra la cultura i ara fins i tot contra la història catalanes, no poden ser una opció en la que s'hi recolzi el govern català. Gràcies per ser tan clar; jo també intento ser-ho. Una abraçada Mallory del teu amic Irving

    ResponSuprimeix