El “Pla de Xoc” anunciat per Comin ha estat un fracàs per manca de pressupost, però també per manca de realisme.
Més intervencions vol dir més hores de quiròfan, i això només es pot aconseguir amb un increment del nombre de quiròfans en funcionament o amb més hores de funcionament per quiròfan existent.

La roda de premsa de presentació de les llistes d’espera ha estat presidida per David Elvira
director del CatSalut, acompanyat per Josep Maria Argimon, sotsdirector del Servei,
i Cristina Nadal directora de l’Àrea d’atenció Sanitària del CatSalut. Com ja
ha succeït en altres ocasions en que les dades a donar no eren positives, el
conseller Comin no ha assistit a la presentació del seu “Pla de Xoc”. Tot i els
resultats desfavorables, David Elvira ha volgut mantenir els objectius del Pla
de Xoc per l’exercici 2017, i aquest any, si més no, tindrà pressupost per
poder-ho intentar; altra cosa és que s’acabi aconseguint.
Tanmateix seria bo
que els nostres màxims responsables del sistema sanitari fossin curosos a l’hora
de marcar-se objectius i donar-los a conèixer. Els objectius han de ser assolibles, perquè sinó, a banda de ser quimèrics, a sobre generen frustració
en aquells que tenen al responsabilitat directa d’assolir-los. Per tant, tot i entenent
que David Elvira asseguri que per a l’any 2017 “els compromisos del Pla de Xoc
per reduir les llistes d’espera es mantenen inalterables”, seria bo que com a mínim
s’aconseguissin dos objectius: la
disminució del nombre total de persones en llista d’espera, i la reducció dels
temps d’espera d’aquestes persones, i això tant per les llistes d’espera
quirúrgiques, com també per les de visita a l’especialista i per accedir a les
proves diagnòstiques.

Finalment afegir
que hi ha molta demagògia al voltant de les llistes d’espera. En segons quines
intervencions no urgents esperar dos o tres mesos per ser operats entraria
dintre de la normalitat. El Col·legi de Metges de Barcelona va elaborar un document de posicionament sobre les llistes d’espera que en un dels seus punts
diu textualment:
“En la pràctica, les
llistes d’espera s’interpreten de manera diversa i en molts casos de manera
interessada: com un mecanisme de regulació econòmic, com un indicador de
necessitats no ateses, com a indicador d’assignació inadequada, com a
responsabilitat només de qui governa. Aquesta disparitat interpretativa no
contribueix en absolut a una solució lògica, serena i racional de la situació
de les llistes d’espera. Alhora, afavoreix la confusió i la pèrdua de
confiança en els serveis sanitaris.”
Per tot plegat es recomanable
prendre’s la informació sobre les llistes d’espera relativitzant les dades i
fugint d’interpretacions interessades dels esvalotadors de sempre. Estem millor
que al 2010... Confiem que el 2017 amb un pressupost ja aprovat i una previsió
de mesures addicionals, la situació encara millori més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada