dimecres, 8 de març del 2017

“Requiem cantim pace” el moldel sanitari català, tal com el tenim configurat avui


A l’enterrament del model hi voten a favor el Col·legi de Metges de Barcelona i el Consorci de Salut Social de Catalunya. També hi dona el vist i plau l‘Associació de Municipis junt amb d’altres entitats.


Durant l’acte del sepeli el conseller Comin es mostra eufòric per l’èxit assolit: acabar amb un model d’èxit, fer-ho per la porta del darrere, i donant satisfacció a la “marea blanca”, prestigiós  think-tank de la sanitat catalana.



Abans d'ahir en el si del consell de direcció del CatSalut es va confirmar el que ja se sabia des de feia alguns dies: el final del model sanitari català consagrat l’any 1991 por la LOSC. Mentre la LOSC va ser aprovada al Parlament de Catalunya gràcies a un molt ampli consens polític, la seva derogació fàctica s’ha fet des dels despatxos del Departament de Salut i des d’algun restaurant barceloní. Pura democràcia a l’estil Comin. El cert és que el resultat de la votació estava cantat des de feia dies, i s’intuïa amb la simple lectura de com s’havien desenvolupat els esdeveniments. Posaré alguns exemples

Al Consorci de Salut i Social no hi va haver pràcticament debat al voltant de l’avantprojecte de llei, i la gravetat de la normativa que assetjava al sistema sanitari va passar pràcticament desapercebuda davant dels gerents presents a la Comissió Permanent del Consorci. Això va deixar les mans lliures als màxims responsables del Consorci per adoptar una posició institucional d’acord als seus interessos particulars.

El recent creat Cercle de Salut, s’ha vist sobrepassat per l’esquerra i per la dreta. Mentre els seus responsables estaven discutint sobre si són verdes o són madures, van ser incapaços d’adoptar un posicionament formal al voltant del polèmic avantprojecte de llei, i es van limitar a penjar una entrada purament descriptiva de l'avantprojecte, molt descafeinada i sense posicionar-se, al blog de la seva pàgina web, de manera que els membres del Consell de Direcció del CatSalut varen acudir a la reunió sense saber quin era el posicionament del Cercle davant del problema. I això que el Cercle s’ha inscrit en el registre de grups d’interès tot i que no han explicitat quin és el seu verdader interès. Certament i contràriament al que diuen en la seva pàgina web, sembla que el que defensen no és l'actual model sanitari català.   

En aquest repàs de protagonismes en l’acceptació de la porta del darrere per canviar el model sanitari, s’hi ha de posar també al COMB. Quins rars interessos defensa? No em puc creure que hagin cregut que la defensa de 13 equips de d’atenció primària gestionats per sengles EBA, era preferible a la defensa d’un model sanitari del qual es veuran expulsats un bon nombre d’empreses mercantils, algunes d’elles propietat o amb accionariat en mans de metges. Al cap i a la fi, els metges de les EBA també es reparteixen beneficis i es compren i venen les accions de les seves EBA. La diferència entre uns i altres penja d'un fil tan prim com és el fet que algú ha decidit que les EBA són entitats d'economia social. 

També es digne de menció el paper de CCOO, atès que curiosament el seu representant no va assistir al Consell de Direcció, molt probablement per no veure’s en el compromís de votar si, a una proposta amb la que es deuen sentir incòmodes.  

Finalment cal criticar el desgavell absolut del PDECAT. Igual que una olla de cols. Uns per aquí i els altres per allà. Una manca absoluta de coordinació en matèria de sanitat. Mentre el Consorci de Salut i Social, amb un president que és membre del PDECAT votava SI, i el representant de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde d’Olot, també del PDECAT, feia el mateix tot i defensar en la seva intervenció que les empreses mercantils amb ànim de lucre no podien ser expulsades de la concertació, l’alcaldessa de Calella es lamentava de que al partit (PDECAT) ningú els havia avisat que hi havia sobre la taula del departament de Salut un tema de tanta transcendència. Quina poca serietat i quina manca de coordinació entre tots plegats...

També cal comentar l’estil tan poc elegant del departament de Salut a l’hora d’aconseguir els seus objectius. No només per la pràctica poc democràtica de canviar el sistema sanitari utilitzant viaranys poc clars sinó per haver adquirit compromisos que després no es van materialitzar: el CatSalut va mentir; així... com sona. En les negociacions del cap de setmana per intentar adoptar l’acord per unanimitat, David Elvira es va comprometre amb diferents membres del Consell de Direcció a modificar la memòria de l’avantprojecte substituint la referència a l’exclusió de les empreses privades amb ànim de lucre incloent en el seu lloc l’ordre de prioritats establert per l’article 5 de la LOSC. Aquest acord no es va respectar i es manté la referència a concertar exclusivament amb empreses d’economia social.

Una petita acotació respecte a les empreses d'economia social. La única referència legal sobre  empreses d'economia social, la trobem en una llei espanyola no gens clarificadora. Referir la llei catalana de concertació a una llei espanyola poc clara, en la pràctica equival a deixar en mans del coseller de torn, decidir qui té la consideraciò d'economia social i qui no. Avui en dia, més enllà del que tots podem imaginar conceptualment, no existeix una definició clara de quan i en quins supòsits una empresa pot anomenar-se d'economia social.    

Segurament David Elvira no va poder mantenir al seva paraula per imposició del conseller Comin que no en tenia prou amb guanyar sinó que a més volia guanyar per golejada. Comin va acudir al Consell de Direcció eufòric, sabedor ja dels resultats de la votació atès que David Elvira s’havia passat els dies previs intentant recavar la posició dels uns i del altres. Tan content estava Comin, que fins i tot no li va saber gens de greu que algú votés NO a la seva proposta (UCH). Mentre tant, David Elvira va estar molt callat al llarg de tot el consell... la professó anava per dins...


Bufen vents dolents per la sanitat pública catalana, quan les marees, els Comuns, els Podem, la CUP i altres per l’estil, determinen com ha de ser el model sanitari del nostre país.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada