dijous, 2 de març de 2017

La Inspecció de Treball torna a la càrrega


Continuen enderiats amb les hores extra, i ara volen establir el “control de registre d’horari”


La mesura afecta a tot el personal de les institucions sanitàries, facultatius inclosos



La Inspecció de Treball i Seguretat Social continua obsessionada a incrementar la recaptació via sancions i per aconseguir els seus objectius troba el terreny adobat en el sector sanitari. Tots recordarem com seguint aquest objectiu malaltís de voler recaptar més, la Inspecció de Treball va interpretar que les guàrdies mèdiques tenien la consideració  d’hores extra,  i com alguns centres han pagat imports molt elevats com a conseqüència d’aquesta apreciació.

No contents amb això, els “cervells” pensadors de la Inspecció han elaborat la “Instrucció 3/2016 de la Inspecció de Treball y Seguretat Social sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries”  i en base a ella,  han decidit endegar una campanya que té per objectiu controlar les hores extraordinàries dintre del que anomenen “tiempo de trabajo”. Per això caldrà establir un registre horari per a tots els treballadors, tant si fan hores extra com si no en fan, atès que segons la Inspecció aquest és l’únic instrument per poder controlar si es fan o no hores extraordinàries. Perquè això sigui efectiu i no es quedi en una simple amenaça la Inspecció incrementarà el control en diferents sectors d’activitat, i entre ells com  no podia ser d’altre manera en el sector sanitari, verificant si es fan hores extra, que aquestes no superin el màxim legal establert, que la seva  remuneració sigui la adequada i sobretot, que la cotització sigui la que pertoca. Per poder dur a terme aquestes tasques, el primer que hauran de controlar és que el “registre de jornada” existeixi realment per a cada treballador. Al sector sanitari i de serveis socials la Inspecció haurà d’efectuar un 20% de la seva tasca inspectora.

A partir d’aquesta circular les empreses sanitàries venen obligades a:

Disposar d’un “Registre Diari de Jornada”, que pot ser informàtic amb fitxatge manual o automàtic, sense que s’hagi establert cap model en concret. Aquest Registre ha de reflectir la jornada diària, i per això ha de constar l’hora d’entrada i la de sortida de cada dia. Aquesta obligació no pot compensar-se amb el contracte de treball ni amb el calendari laboral. Tots els treballadors (i tots vol dir tots), hauran de fitxar cada dia. El Registre totalitzarà les hores de cada dia i de cada mes. El treballador haurà de rebre cada mes una còpia de la informació derivada del Registre, junt amb la seva nòmina mensual. El Registre ha d’estar ubicat en el centre de treball a disposició de la Inspecció.

La no complementació del Registre o si el treballador no disposa de la seva còpia serà considerat falta greu. Els representants legals dels treballadors també hauran de disposar d’aquesta informació.

Quines conseqüències immediates té tot plegat? Doncs que tots els centres hauran d'implementar per la totalitat dels seus treballadors un sistema de control de presència. Moltes institucions ja disposen d’aquest sistema, el que passa és que en la majoria d’elles el personal facultatiu està exempt d’aquesta obligació. Per tant, davant de l’amenaça de la Inspecció de Treball tothom haurà de fitxar.

Que lluny queden aquelles èpoques de l’Alcalde Serra a Barcelona, quan els seus col·laboradors més propers varen volen implantar el control horari als metges de l’Hospital del Mar. Per fer-ho possible els directius de l’Hospital es van “inventar” una quinzena paga que es faria efectiva si es complia amb el control de presència que s’havia instal·lat i s’acreditava un nombre mínim d’hores de presència. El rebombori que es va organitzar a l’Hospital va ser considerable, i el resultat final va ser que es va consolidar la quinzena paga, però els metges van aconseguir no sotmetre’s al control horari de presència. Esperem que aquesta actuació forçada per la Inspecció de Treball no acabi igual que la de l’Alcalde Serra.

Anècdotes a banda, crec que val la pena saber perquè a sanitat ens passen aquests coses. I a mi em sembla (ja ho he dit altres vegades) que el problema rau en l’absència d’un Marc Legal adequat a les peculiaritats dels sistema sanitari. A Catalunya, la provisió dels serveis sanitaris està en mans d’organitzacions diferents, amb règims jurídics diferents, uns assumeixen risc, altres no, uns asseguren la seva sostenibilitat en base als seus resultats econòmics i de qualitat i altres ho fan sistemàticament amb càrrec al dèficit pressupostari. La situació és tan diversa que necessita un Marc Legal específic; al sistema sanitari no es poden aplicar les normes legals de caràcter general.


A veure si els polítics ho entenen i es posen a treballar en funció del que la societat necessita, i no en funció del que a ells els convé. Ja començaria a ser hora, que entenguin que cal un Marc Legal que ajudi en lloc de l’actual que encotilla, i molt, al sistema sanitari.


Cap comentari:

Publica un comentari