Continuen enderiats amb les hores extra, i ara volen establir el “control de registre d’horari”
La mesura afecta a tot el personal de les institucions sanitàries, facultatius inclosos
La Inspecció de
Treball i Seguretat Social continua obsessionada a incrementar la recaptació
via sancions i per aconseguir els seus objectius troba el terreny adobat en el
sector sanitari. Tots recordarem com seguint aquest objectiu malaltís de voler
recaptar més, la Inspecció de Treball va interpretar que les guàrdies mèdiques tenien la consideració d’hores extra, i com alguns centres han pagat imports molt
elevats com a conseqüència d’aquesta apreciació.
No contents amb
això, els “cervells” pensadors de la Inspecció han elaborat la “Instrucció 3/2016
de la Inspecció de Treball y Seguretat Social sobre intensificació del control
en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries” i en base a ella, han decidit endegar una campanya que té per
objectiu controlar les hores extraordinàries dintre del que anomenen “tiempo de
trabajo”. Per això caldrà establir un registre horari per a tots els
treballadors, tant si fan hores extra com si no en fan, atès que segons la
Inspecció aquest és l’únic instrument per poder controlar si es fan o no hores
extraordinàries. Perquè això sigui efectiu i no es quedi en una simple amenaça
la Inspecció incrementarà el control en diferents sectors d’activitat, i entre
ells com no podia ser d’altre manera en
el sector sanitari, verificant si es fan hores extra, que aquestes no superin
el màxim legal establert, que la seva remuneració
sigui la adequada i sobretot, que la cotització sigui la que pertoca. Per poder
dur a terme aquestes tasques, el primer que hauran de controlar és que el “registre
de jornada” existeixi realment per a cada treballador. Al sector sanitari i de
serveis socials la Inspecció haurà d’efectuar un 20% de la seva tasca inspectora.
A partir d’aquesta
circular les empreses sanitàries venen obligades a:
Disposar d’un “Registre Diari de Jornada”, que pot ser informàtic amb fitxatge manual o automàtic,
sense que s’hagi establert cap model en concret. Aquest Registre ha de
reflectir la jornada diària, i per això ha de constar l’hora d’entrada i la de
sortida de cada dia. Aquesta obligació no pot compensar-se amb el contracte de
treball ni amb el calendari laboral. Tots els treballadors (i tots vol dir tots),
hauran de fitxar cada dia. El Registre totalitzarà les hores de cada dia i de
cada mes. El treballador haurà de rebre cada mes una còpia de la informació
derivada del Registre, junt amb la seva nòmina mensual. El Registre ha d’estar
ubicat en el centre de treball a disposició de la Inspecció.
La no complementació
del Registre o si el treballador no disposa de la seva còpia serà considerat
falta greu. Els representants legals dels treballadors també hauran de disposar
d’aquesta informació.
Quines
conseqüències immediates té tot plegat? Doncs que tots els centres hauran d'implementar per la totalitat dels seus treballadors un sistema de control de presència.
Moltes institucions ja disposen d’aquest sistema, el que passa és que en la majoria
d’elles el personal facultatiu està exempt d’aquesta obligació. Per tant,
davant de l’amenaça de la Inspecció de Treball tothom haurà de fitxar.
Que lluny queden
aquelles èpoques de l’Alcalde Serra a Barcelona, quan els seus col·laboradors
més propers varen volen implantar el control horari als metges de l’Hospital
del Mar. Per fer-ho possible els directius de l’Hospital es van “inventar” una
quinzena paga que es faria efectiva si es complia amb el control de presència que
s’havia instal·lat i s’acreditava un nombre mínim d’hores de presència. El
rebombori que es va organitzar a l’Hospital va ser considerable, i el resultat
final va ser que es va consolidar la quinzena paga, però els metges van aconseguir
no sotmetre’s al control horari de presència. Esperem que aquesta actuació
forçada per la Inspecció de Treball no acabi igual que la de l’Alcalde Serra.
Anècdotes a banda,
crec que val la pena saber perquè a sanitat ens passen aquests coses. I a mi em
sembla (ja ho he dit altres vegades) que el problema rau en l’absència d’un
Marc Legal adequat a les peculiaritats dels sistema sanitari. A Catalunya, la provisió
dels serveis sanitaris està en mans d’organitzacions diferents, amb règims
jurídics diferents, uns assumeixen risc, altres no, uns asseguren la seva sostenibilitat
en base als seus resultats econòmics i de qualitat i altres ho fan sistemàticament
amb càrrec al dèficit pressupostari. La situació és tan diversa que necessita
un Marc Legal específic; al sistema sanitari no es poden aplicar les normes legals de caràcter
general.
A veure si els polítics
ho entenen i es posen a treballar en funció del que la societat necessita, i no
en funció del que a ells els convé. Ja començaria a ser hora, que entenguin que
cal un Marc Legal que ajudi en lloc de l’actual
que encotilla, i molt, al sistema sanitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada