Dels més de 400 objectius de l’any 2018, el CatSalut en proposa 200 per aquest any 2019. Tot i així continua sent un nombre excessiu d’objectius, molts dels quals tenen poca incidència en la millora de la qualitat assistencial, i la seva avaluació implica unes estructures administratives massa costoses pels beneficis que reporten.
A més dels objectius de caràcter general, que haurien de ser pocs, concrets i efectius, trobo a faltar objectius específics per a cada centre. Globalitzar els objectius té sentit quan la situació és la mateixa per a cada proveïdor, però atesa la variabilitat existent entre els diferents proveïdors, els objectius del CatSalut haurien d’adaptar-se a les peculiaritats de cada un d’ells si el que es vol és millorar la qualitat del sistema mitjançant la millora centre per centre.
Per altre banda, els objectius a més de permetre assolir les previsions del Pla de Salut de Catalunya, també haurien de permetre situar a la persona al bell mig del sistema sanitari, que és allò que als polítics els agrada dir sempre, però que mai fan res per fer-ho possible.
El Pla de Salut de Catalunya determina les actuacions que cal endegar, durant el seu període de vigència, per millorar la salut i la qualitat de vida dels ciutadans, donant resposta als reptes de salut que la ciutadania té plantejats. A casa nostra, les previsions del Pla de Salut s’actualitzen cada 4 anys. El Servei Català de la Salut disposa de diferents eines per adequar les prestacions dels proveïdors del sistema sanitari públic a les previsions del Pla de Salut, i entre elles, una de les més efectives és, sens dubte, el contracte amb les diferents unitats productives. I dins del contracte destaca el que s’anomena contractació amb part variable o “Contraprestació per Resultats”.
Succeeix però, que malgrat aquesta reducció important anunciada pel CatSalut en el seu Consell de Direcció d’avui 15 de juliol, hi continuen havent masses objectius, i aquests tenen un caràcter general. En concret el CatSalut ha anunciat que de cara al 2019 hi haurà 200 objectius i entre ells:
11 objectius de caràcter transversal que afecten a tots els proveïdors del SISCAT
43 objectius específics per a l’Atenció Especialitzada
17 objectius per a l’Atenció Primària de Salut
23 objectius per l’Atenció Sociosanitària
67 objectius específics per a la Salut Mental
Cal destacar que de tots aquesta objectius, un 40% d’ells estan orientats a la millora de la qualitat assistencial, un 12,6% a Farmàcia i un 10,4 % van dirigits a la millora dels sistemes d’informació.
Aquesta reducció d’objectius és important, però és massa generalista. Tal com està estructurada dona la sensació que es parteix de la base que tots els centres de cada un dels grups estan en les mateixes condicions, i això no és en absolut cert. De manera que a segons quins centres els resultarà molt més senzill assolir segons quins objectius i potser n’hi haurà algun que no caldrà que s’hagi d’esforçar atès que ja està complint d’entrada amb allò que se li demani. Per això des del meu punt de vista caldria adequar més els objectius a la realitat de cada centre, acceptant òbviament que hi hagi uns quants objectius de caràcter general.
L’altre problema és el del nombre d’objectius; 200 objectius a avaluar continua sent una feinada molt àrdua que no tinc clar que quedi compensada per els beneficis que s’aporten al sistema. Entenc que des del CatSalut es vulguin millorar les prestacions del sistema sanitari públic, i que les previsions del Pla de Salut no siguin paper mullat, però això es pot aconseguir sense baixar tant a nivell de detalls amb poc valor afegit. En algun cas dona la sensació que des d’algun negociat del departament de Salut, algun funcionari aixeca la ma i diu “com és que dels meus temes no hi posen cap objectiu?”. Cal tenir en consideració que alguns dels objectius que es demanen haurien de formar de la retribució que rep el centre sanitari, com per exemple tot allò relacionat amb el VINCAT. Només faltaria que els centres no paressin compte amb les infeccions nosocomials. Hi ha coses que formen part de la feina ben feta, de treballar amb un mínim de qualitat, i que en cap cas haurien de formar part d’una retribució variable. En algun cas, hi ha objectius que no només no haurien de rebre un premi si s'assoleixen, sinó que caldria imposar una forta multa si no s'assolissin. No es pot premiar econòmicament allò que forma part indestriable de la feina ben feta, i per tant és una obligació per a qualsevol proveïdor del SISCAT.
De fet, això de establir objectius no és nou d’ara. Recordo que fa molts anys, no diré quants, un director general de l’ICS va voler marcar objectius per el que en aquella època eren les Àrees de Gestió de l’Institut Català de la Salut. Una quantitat important de tècnics i d’administratius de l’ICS van estar treballant per elaborar un quadern per a cada Àrea de gestió que contenia més de 400 objectius. Com va acabar? Doncs en res; aquells quaderns varen ser batejats com “el libro gordo de Petete” i no van tenir cap continuïtat atès que controlar i avaluar tot allò era materialment impossible. Els objectius han de ser verificables, comprovables, quantificables i possibles. Plantejar com a objectius entelèquies és fer malbé el concepte mateix d’objectiu.
Posaré un exemple concret de com les persones no estan al centre del sistema sanitari tampoc a l’hora de fixar objectius per part del CatSalut. Als hospitals en general es menja molt malament, i en els sociosanitaris es menja encara pitjor. En les enquestes del PLAENSA apareix sistemàticament la queixa del menjar. Hi ha algun sociosanitari que resol la manutenció dels malats ingressats (esmorzar, dinar, berenar, sopar i ressopó) per 8 Euros/dia, IVA inclòs. Per la gent ingressada en els centres sociosanitaris l’hora dels àpats és un dels moments més esperats de la jornada atesa la monotonia de vida a que estan obligats. Algun objectiu dels centres sociosanitaris farà referència a una obligada millora dels serveis de restauració? Estic convençut que no.
És a dir, allò que vinc repetint insistentment: La persona no està al centre del sistema. Només les necessitats de l’organització, en aquest cas del CatSalut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada