diumenge, 7 de juliol de 2019

Continuen els problemes al sector: ara és el torn de Mútua de Terrassa


Relleu fulminant del gerent de l’àmbit assistencial de Mútua 





Pel que ha transcendit sembla que el relleu és una exigència del CatSalut, junt amb altres condicions, per evitar suposadament una possible intervenció de l’Entitat 



Els treballadors de Mútua de Terrassa van arribar dimarts passat a la feina  i es van trobar un correu del director general en el que els comunicava el relleu de Carles Fontcuberta a la gerència de l’àmbit assistencial de la Mútua. En el mateix correu, se’ls anunciava que la Dra. Yolanda Cuesta assumiria aquesta gerència, sense especificar si aquest nomenament era provisional, o bé era un nomenament que es pretenia definitiu. 

La carta del director general als seus treballadors és tot un reconeixement a la tasca del fins llavors gerent de l’Hospital, del que destaca “la seva dedicació i implicació...i la seva empenta decidida”. Per la seva banda, el propi Carles Fontcuberta també va adreçar un correu de comiat als treballadors en el que sembla culpabilitzar al CatSalut del seu cessament.  Concretament diu: “La voluntat expressada des del CatSalut d’iniciar un període en el que les relacions amb els centres de la xarxa pública, en general, i amb Mútua Terrassa en  particular, siguin distintes de com han estat fins ara, m’han fet rumiar sobre la situació i sobre el futur, i he arribat a la decisió que avui us exposo. Forma part de la realitat d’un directiu acceptar, amb la màxima normalitat, professionalitat i responsabilitat possibles, situacions com aquesta, fent prevaldre sempre els interessos generals sobre els particulars. Així ho hem entès i acceptat tant la Mútua com jo”.

D’entrada sobta molt que Esteve Picola, director general de Mútua de Terrassa, hagi cessat al seu amic des de fa molts anys, Carles Fontcuberta. Una amistat que va néixer quan tots dos varen coincidir en un curs de formació a ESADE juntament amb Ramon Canal, al curs 85/86. Aquella amistat es va continuar poc temps després quan varen coincidir professionalment a Mútua de Terrassa. De tots tres, el més seductor i a l’hora més ben format era Esteve Picola, que va ser triat per la Junta directiva de l’època, com a futur director general de l’entitat lloc en el que s’ha consolidat. El més llest era Ramon Canal, que veient que la plaça de direcció general seria ocupada pel seu amic Picola, va decidir buscar-se la vida fora de la Mútua, primer a l’hospital de Sant Pau, posteriorment al CatSalut, i  després d’un lleu pas per la política es va assentar definitivament com a director de Ciències de l’Esport en el FC Barcelona.

De tots tres amics el més ambiciós era sens dubte Carles Fontcuberta. Portat per la seva ambició, i veient que a la Mútua el seu recorregut professional no anava més enllà de la direcció mèdica de l’entitat, va decidir emprendre una carrera professional lluny de  la Mútua. Sense entrar en detalls, només explicaré quina valoració en fa algú que el coneix molt bé: “El cas d’en Fontcuberta, hauria de ser explicat a les escoles de negoci com un cas d’èxit personal, atès que ha aconseguit sortir indemnitzat de 5 llocs de treball diferents...” És el que passa quan l’ambició està massa per sobre de les capacitats. 

Què deu haver passat per que una amistat travada al llarg de tants anys hagi culminat amb un amic cessant a un altre? Sembla que tal com explica el propi Fontcuberta en la seva carta de comiat, el motiu de fons està efectivament en el CatSalut. I és que des de fa uns anys, de fet des que la crisi econòmica va impactar fort a la sanitat catalana, els números de la Mútua de Terrassa s’han allunyat del que era norma en aquesta casa, fins el punt que el CatSalut s’ha hagut de posar seriós i segons els rumors que circulen, sembla que ha exigit el compliment de tres condicions per evitar una possible intervenció de l’Entitat. Aquestes condicions serien el cessament del gerent, atès que feia molt difícil la interlocució, una remodelació de l’organigrama de manera que el CatSalut pogués tenir a alguna persona de confiança al voltant de la direcció general de l‘entitat, i transparència absoluta sobre la destinació final dels diners que paga el CatSalut, atès que la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa contracta molts serveis a l’entramat empresarial del grup Mútua. Sembla que aquestes condicions del CatSalut van ser transmeses per el propi Adrià Comella al president de la Fundació, i que aquest, veient-li les orelles al llop, hauria obligat al director general a cessar de manera fulminant al gerent. 


Com ha arribat la Mútua a aquesta situació? Sens dubte la crisi econòmica hi té molt a veure. Les tarifes han reduït cada vegada més el marge per poder finançar obres, i en prou feines donen per pagar nòmines i proveïdors, fet que ha atrapat a la Mútua amb vàries obres en curs, que no han pogut tenir el finançament que inicialment s’havia previst. A banda d’aquest fet, segurament hi hauríem de posar algun error estratègic, una mica de màniga ample en la gestió del dia a dia de l’Entitat i una manca de capacitat negociadora. Sigui com sigui la Mútua de Terrassa és una empresa amb solera i tal com ha fet en diferents crisis que ha patit ara també se’n sortirà.

La Mútua de Terrassa és una entitat massa endogàmica i això fa que des de fora doni una sensació de certa opacitat en les seves estructures que no es correspon amb la realitat. Per altre banda, de sempre la Mútua s’havia distingit per tenir una governança molt potent. Els industrials més forts  de Terrassa havien estat membres de la Junta de la Mútua. Empresaris com els Agut, Abad (pare), Torredemer, Pineda, Cima, etc., eren el reflex d’una Terrassa que va existir i que ja no existeix. Una industria potent es corresponia amb una Junta directiva potent. Ara la industria terrassenca és com és, i per tant, i en consonància, la Junta de la Mútua és com és...    

Cap comentari:

Publica un comentari